Com es troba després d’haver superat la Covid-19?
Per sort he passat la malaltia amb uns símptomes molt lleus. Un dia vaig tenir febre, dolors musculars i vaig perdre els sentits del gust i l’olfacte. Des de l’Hospital Universitari de Vic em van recomanar que em fes la prova perquè estàvem muntant el pavelló de salut i jo volia ser-hi. Em vaig haver d’esperar, però, uns dies a casa fins que em van dir que ja estava recuperada. Veient que hi ha tants casos de gent que ha patit molt i la quantitat de gent que ha perdut la vida, puc dir que he estat de sort.
En una situació tan excepcional com aquesta, Vic ha sabut reaccionar?
Jo crec que sí. Quan es va començar a intuir la situació vam prendre decisions molt ràpides per accelerar el confinament. Vam entendre que com més dràstics i severs fóssim a iniciar el confinament més ens ajudaria a fer baixar la corba d’infecció. Vam demanar a la població que es quedés a casa, vam parar els serveis municipals, vam tancar els mercats setmanals i vam suspendre el Mercat del Ram quan faltaven tres setmanes. Són decisions difícils, però el temps ens ha demostrat que s’havia de fer.
Els ajuntaments són l’administració més propera que ha de donar respostes als ciutadans. Els alcaldes us heu sentit recolzats per les administracions superiors?
Una de les coses que s’ha aconseguit és fer molta xarxa d’alcaldes. Molt a l’inici de tot, la delegada del govern a la Catalunya Central [Alba Camps] va fer un xat amb tots els alcaldes i això ens ha ajudat a resoldre dubtes que teníem, a fer arribar informació del govern de la Generalitat. Tant la comunicació amb ella com amb la resta d’alcaldes ha estat molt ràpida i eficaç. Recordo, per exemple, que quan estàvem fent el pavelló de salut ens faltava material per tapar el parquet i vaig fer una crida per si algun ajuntament ho tenia als seus pavellons i ràpidament van sortir tres municipis que ens el van deixar. S’ha notat que davant d’aquesta greu situació tothom hi ha posat per davant les persones, el municipi i la comarca i s’ha fet un treball conjunt.
Ja s’ha fet una valoració econòmica del cost que aquestes actuacions tindran per a l’Ajuntament de Vic?
No, perquè no sabem encara quant de temps es pot allargar. Però tenim molt clar que en aquests moments hem de treballar per fer front a la situació actual i revertir-la. I si cal endeutar-nos ho haurem de fer. Abans que qualsevol altra cosa hi ha les persones i potser ens acabarà costant molts diners. D’entrada vam activar un pla de xoc, que consistia a flexibilitzar la pressió fiscal, deixar de cobrar alguns serveis, però després caldrà començar a pensar en mesures per a gent que aquest temps haurà patit molt, alguns perdran la feina, altres no han pogut obrir el seu negoci… Hem de pensar a ajudar aquestes persones i buscar maneres d’incentivar que es reactivi l’economia. També ens preocupen els nens i nenes de la ciutat, perquè encara que s’estigui fent un ensenyament a distància aquest no sempre és igual per a tots.
La situació ha provocat que fins i tot s’hagués de prendre la decisió de convertir un pavelló esportiu en un hospital de campanya.
Són d’aquelles decisions que gairebé no em vaig ni qüestionar si s’havia de fer. Des de feia dies, la delegació del govern ens va demanar com a capital de comarca que poséssim a disposició espais de la ciutat suficientment grans per poder acollir un equipament com aquest. Quan un dilluns em van trucar del Consorci Hospitalari de Vic que la quantitat d’ingressos de persones afectades per la Covid-19 era molt alta i que aquella setmana hi havia la possibilitat d’arribar al col·lapse, només vaig pensar a facilitar la feina dels professionals de l’Hospital de Vic i de Metges Sense Fronteres. Habilitar aquest pavelló en una setmana ens haurà costat uns 200.000 euros, aproximadament. Els professionals sanitaris ens van dir que es va fer una obra excel·lent i això, que és un orgull de comarca, és mèrit dels treballadors de l’Ajuntament i les empreses i proveïdors d’aquí que hi van treballar.
“És un orgull per la comarca com s’ha habilitat el pavelló com a hospital”
Osona és la tercera comarca amb més incidència de coronavirus i fins aquesta setmana Salut no va fer arribar testos ràpids a l’Hospital de Vic, quan feia dies que n’hi havia en la resta d’hospitals de la Catalunya Central.
És cert i vaig demanar per què passava això, per què no havien arribat a l’Hospital de Vic aquests testos. Ells, que tenen una visió més general de la situació a la Catalunya Central, em van dir que els resultats de les proves d’aquí, que s’enviaven a l’Hospital Clínic, arribaven amb prou rapidesa i en canvi en altres comarques el temps per obtenir els resultats era més llarg. No em van donar gaires raons més. Ara m’han dit que ja han arribat i que a més es farà un pla de xoc per a les residències: faran testos a totes. Aquesta és una molt bona notícia.
ERC i Capgirem Vic van denunciar que mentre hi havia aquesta mancança de testos a la sanitat pública alguns centres privats en tenien i publicitaven la prova pagant.
Els ajuntaments no tenim competències en aquest àmbit. Jo vaig derivar aquesta seva petició a Salut però encara no he rebut cap resposta que em digués si poden o no fer aquestes proves. Són les autoritats sanitàries que tenen competència qui han de donar respostes.
“Vaig demanar a Salut per què no hi havia testos ràpids a l’Hospital de Vic”
El Consorci Hospitalari de Vic està infrafinançat en comparació amb altres centres i no té els recursos que hauria de tenir. Veient el que ha passat caldrà, encara més, treballar per revertir aquesta situació?
Una de les coses que s’ha vist clara en aquesta crisi és la importància de prioritzar la salut. Hem vist com un virus pot provocar un confinament de la població de tot el planeta. Un cop superada la situació haurem d’insistir que es corregeixi aquest dèficit de finançament que pateix l’Hospital Universitari de Vic. Osona és una comarca que cada cop creix més en població i ens caldrà tenir els nostres equipaments ben cuidats i ben dotats. Vull dir, però, que cal fer un reconeixement a tots els treballadors de la sanitat de la ciutat i la comarca que malgrat tot han demostrat aquests dies més que mai que, a més de ser bons professionals, tenen una gran estima per la feina que fan. I també als molts voluntaris i la xarxa ciutadana que s’han ofert a suplir i arribar on no arribaven els serveis públics.
“Un cop passi tot haurem d’insistir perquè millori el finançament de l’Hospital de Vic”
Tenien un pressupost aprovat i un pla d’inversions per als propers quatre anys. La situació provocada pel coronavirus farà canviar moltes coses?
Segur que sí i ens farà valorar les coses de manera diferent. En primer lloc, haurem de destinar recursos a reactivar la ciutat i els diners els haurem de treure d’algun lloc. Quan fas de polític i estàs al capdavant d’un ajuntament, tot el que planifiques i impulses per la teva ciutat ho fas pensant en les persones que hi viuen i que puguin estar molt millor. Si ara no podem fer un parc que volíem fer perquè hem d’ajudar el teixit comercial, que ha patit molt aquests dies, en el fons el que estàs fent és ajudar igualment les persones. Canvies les prioritats, però al capdavall sempre penses a millorar la vida de la gent. De totes maneres, jo espero que la davallada econòmica que pot comportar aquesta crisi sigui el més breu possible. Aquesta ciutat i aquesta comarca ja vam demostrar en l’última crisi que podem resistir millor i sortir-nos-en.
El govern central ha autoritzat des d’aquesta setmana que puguin tornar a la feina treballadors d’activitats que no són considerades essencials. Com ha actuat l’Ajuntament de Vic amb els seus treballadors?
Al principi vam ser molt dràstics, vam obligar a tothom que treballés des de casa i això ens ha fet adonar que tenim un ajuntament molt ben preparat telemàticament. Però vull agrair als treballadors municipals que s’han brindat a ajudar en tot el que ha calgut. El pavelló de salut i el Seminari, que també es va habilitar per acollir pacients, ha obligat a oferir un servei de manteniment i consergeria les 24 hores del dia. Ara des de Benestar Social s’està trucant a totes les persones majors de 65 anys de la ciutat per si necessiten alguna cosa. La predisposició dels treballadors ha estat total, conscients que som un servei públic. Els càrrecs electes tampoc no hem deixat de treballar. I pel que fa a les obres, al principi també les vam aturar totes però aquesta setmana amb les darreres decisions del govern central vam decidir que es reprenguessin obres com la construcció de la biblioteca o a la Pietat. Això sí, sempre que compleixin totes les mesures, com la distància i el control dels treballadors.
“Hem demostrat que en moments complicats a Vic els partits polítics anem a l’una”
A Catalunya s’han viscut disputes polítiques aquests dies, fins i tot entre socis de govern, per la gestió del coronavirus. A Vic hi ha hagut bona entesa?
Sempre en moments complicats, i com ja es va demostrar el mandat passat en temes de país, hi ha hagut unitat. He de dir que he trobat al costat tots els grups polítics de l’Ajuntament, plantejant dubtes, aportant idees, projectes i intentant treballar conjuntament. Els portaveus dels diferents grups fem reunions setmanals per informar de com avança la ciutat, fer un intercanvi d’impressions i fer arribar propostes. Els he d’agrair que en una situació com aquesta tothom ha tingut clar que ara primer són les persones i la ciutat. Llavors, si és que n’hi ha d’haver, ja vindran les discussions polítiques.
Creu que es podrà celebrar la festa major de Vic?
No ho sabem segur, però creiem que no es podrà fer una festa com nosaltres la voldríem. Estem pensant un pla b. Quins actes es podrien salvar, amb menys públic, o quins es podrien fer retransmesos, per exemple, per televisió. Estem pensant ja fórmules perquè ja que ens vam quedar sense el Mercat del Ram, almenys que per la festa major puguem celebrar alguna cosa.
