Càrniques Ausa va tancar l’exercici de 2021 amb una facturació rècord de 24,8 milions i un resultat de 267.000 euros que queia un 13,4% respecte al de 2020, quan el benefici se situava a la part alta de l’històric de l’empresa. Els comptes eren correctes però més aviat discrets. En l’exercici que el preu del porc va arribar a màxims històrics, però que es va començar a reduir l’exportació a la Xina durant el segon semestre perquè el gegant asiàtic recuperava el mercat interior, Càrniques Ausa recuperava facturació després d’una davallada l’any 2020. Sí que l’endeutament era alt, del 234%, però també és cert que s’havia fet una forta inversió a la planta durant l’exercici. Sense anar més lluny, a l’informe de gestió es detallava la incorporació de carrils per al transport de canals porcines dins les instal·lacions, la qual cosa permetria ampliar l’activitat amb l’especejament de canals i, en conseqüència, es preveia “un increment significatiu de la xifra de negoci”. Res més lluny de la realitat.
El de 2021 va ser l’últim exercici complet de Five Meaters, la societat de cinc socis que va comprar l’empresa als seus fundadors l’any 2018 i la va vendre a finals de 2021 a José Ángel Arceiz Sánchez, el conseller delegat de la companyia durant el 2022, l’any de la seva descapitalització. Ara bé, ¿com va ser que es creuessin els camins de l’empresa de Montesquiu amb aquest empresari que ha complert penes de presó per la fallida de Walthon Weir Pacific l’any 2002 a Saragossa? Un dels socis de Five Meaters, que controlava el 40% de la companyia i n’era un dels administradors, va posar la seva part a la venda. L’agència amb la qual treballava va ser qui el va posar en contacte, en primera instància, amb Arceiz, que es presentava amb el nom d’Ángel Sánchez. D’entrada, sorprenia pel fet que era un desconegut dins el sector de la carn, però de seguida es va guanyar la confiança dels seus interlocutors amb els coneixements de gestió empresarial que mostrava i perquè el projecte que plantejava per a Càrniques Ausa no semblava escabellat. En aquell moment, fins i tot, va arribar a plantejar una oferta econòmica als fundadors de l’empresa amb la idea de liquidar l’import restant de la compra que, el 2018, es va pactar pagar en set anys. A canvi, però, demanava una rebaixa del 20%. L’acord no va prosperar davant la negativa dels fundadors a acceptar la rebaixa. Per Arceiz, l’estratègia passava per demanar un crèdit bancari per liquidar aquest deute i així a l’inventari el seu retorn passava al llarg termini, donant més marge de maniobra al curt.
Amb qui sí que va arribar a un acord va ser amb tres dels cinc socis de Càrniques Ausa (les societats representades per Santi Codinach, José Florencio Chicharro i David Visanzay) per traspassar-li el 60% de les accions de Five Meaters. Ho va fer quedant-se la societat de Visanzay (Meat Management), que avui ja és la titular del 100% d’Ausa sota una altra denominació: Grupo Petroarza.
Els va convèncer, però alguns dels venedors continuaven amb el dubte sobre qui era aquell home de qui tenien tan poca informació. A l’hora d’anar a signar la compravenda fins i tot va haver-hi qui li va demanar el DNI per comprovar què hi havia rere aquell Ángel Sánchez. “Jo soc el president, però no firmo cap paper. Per això hi ha els apoderats”, va respondre. Sovint els administradors i apoderats de les seves empreses es repeteixen i alguns d’ells són els que actualment consten al capdavant de Càrniques Ausa.
Arceiz es començava a moure. Anunciava inversions i entrava maquinària nova a la planta: els esmentats carrils, toros per moure palets o camions. Els rèntings i lísings servien per comprar i en alguns casos renovar materials i maquinària que els fundadors havien adquirit històricament en propietat. Noves maneres de treballar.
A les primeres queixes de retard de pagaments, va respondre amb un “pagaré quan em doni la gana”. Primeres sospites que alguna cosa trontollava. Una altra va ser en el moment que l’auditor va tancar els comptes de 2021 i Arceiz va ordenar als seus apoderats que no els signessin. Els comptes no es van presentar i l’auditor, que tenia una relació històrica amb l’empresa, decidia deixar de treballar amb Ausa al cap de pocs mesos.
Ara bé, aquells mateixos comptes que es va negar a signar, Arceiz els ha fet servir amb posterioritat per anar als bancs a renegociar crèdits o demanar-ne de nous. I els hi donaven. El plec l’acompanyava d’una targeta de visita on consta el seu nom (Ángel Sánchez) i el càrrec de conseller delegat al costat de la imatge gràfica de Càrniques Ausa. També una adreça de correu electrònic amb el nom de “presidència”. Els diners, però, poques vegades arribaven al compte d’explotació d’Ausa, o s’hi quedaven pocs dies, segons asseguren fonts coneixedores del cas. Es bellugaven entre moviments d’actius entre la vintena d’empreses que controla, la majoria d’elles a l’Aragó i el País Basc.
L’incident de fa 15 dies amb els fundadors de l’empresa, que han acabat davant un jutjat acusats d’amenaces, parteixen de les sospites que ara la poca activitat que es fa a Càrniques Ausa és buidar la nau de producte i material. Dijous de la setmana passada van veure un altre camió al moll de càrrega i el van seguir fins a l’Àrea de Gurb, on el remolc s’hi va passar el cap de setmana fins que dilluns va desaparèixer. En un altre remolc s’hi van endur caixes de plàstic, com també s’haurien endut taules de treball d’acer inoxidable que estaven collades al terra i altres actius que els fundadors confiaven recuperar amb el retorn a la part de la nau que els pertoca el proper 9 de febrer.
Montesquiu és un poble petit, on tothom es coneix i està al cas de les coses. Davant qualsevol moviment hi ha veïns que alerten els afectats, ja siguin expropietaris o extreballadors. I en aquest context dissabte cridava l’atenció un remolc obert en una sortida maldestra del moll que va fer que la porta es desencaixés. A l’interior hi havia els palets de colors que fa anys van adquirir a Càrniques Ausa per emmagatzemar producte al congelador. Quin és el seu destí?
{{ comment.text }}