El director del Servei Català de Trànsit, Joan Aregio, ha assegurat aquest dimarts que “no hi haurà cap tipus d’amnistia general per als infractors d’Artés i Gurb”. Aregio ha manifestat que “no es pot permetre que les velocitats siguin les socialment acceptades” i, en aquest sentit, ha afegit que si es fan excepcions, “l’administració haurà de justificar per què posa sancions”. Un fet que, segons ell, seria “el món al revés”. Aregio ha recordat que no és obligatori marcar l’existència d’un radar i ha dit que tothom qui ho vulgui pot presentar un recurs. Els radars d’Artés i Gurb van denunciar 5.600 conductors des del canvi de velocitat per les obres. El 80% dels denunciats només van rebre una multa.
Els conductors multats pels radars de Gurb i Artés hauran de pagar les sancions. Així ho ha assegurat el director del Servei Català de Trànsit, Joan Aregio, qui ha afegit que qui ho vulgui pot presentar un recurs contra l’administració. En aquest sentit, ha recordat que durant el 2011 l’administració ja va rebre unes 12.000 al·legacions.
Els polèmics radars es troben situats a l’Eix Transversal. En el cas d’Artés, les obres van provocar que el límit de velocitat es rebaixés dels 100 quilòmetres per hora als 80, mentre que en el cas de Gurb el límit es va reduir fins als 60km/h. En tots dos municipis, els veïns multats s’han organitzat per presentar al·legacions de manera conjunta i recollir signatures contra les sancions, però Aregio ja ha assegurat que “no hi haurà cap tipus d’amnistia general” i ha evitat pronunciar-se sobre si la senyalització estava o no ben marcada. “No és obligatori senyalitzar l’existència d’un radar”, ha recordat.
Aregio ha fet aquestes declaracions durant la presentació del nou Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), que es va posar en marxa aquest dilluns. Segons Aregio, durant aquest primer dia, el Servei va rebre catorze trucades. La majoria d’aquestes consultes van estar relacionades amb temes administratius i en una d’elles es va requerir la trobada amb un psicòleg. En aquest servei hi treballen 23 persones (17 gestors telefònics, 1 educadora social, 4 psicòlegs i 1 coordinadora).
