Arribar enmig d’una pandèmia

Osona i el Ripollès continuen sent pols d’atracció per a l’arribada de població estrangera. Des del 2017, a Osona hi han arribat gairebé 2.000 persones d’altres països cada any. Segons dades d’un estudi que ha publicat recentment l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’1 de gener de 2020 hi havia a Osona 26.872 persones estrangeres, un 16,4% de tots els osonencs i un 9,3% més que l’any anterior. La tendència és semblant al Ripollès. La població estrangera va créixer durant el 2019 un 12,1%, convertint-se en una de les comarques amb més increment darrere del Berguedà (19,8%), l’Anoia (13,6%), el Moianès (12,4%) i el Pallars Jussà (12,3%).
A més i per primera vegada, al Ripollès les persones d’origen estranger superen el 10% de la població total. L’1 de gener de 2020 hi havia 2.587 estrangers. Unes dades que també concorden amb les del conjunt de Catalunya, en què es va registrar un augment del 8,7% de la població estrangera durant el 2019 i que representa el 16,2% de la població total. El valor més alt registrat a Catalunya des del 2010. Tot plegat seguint una tendència que podria canviar quan es comptabilitzin les mateixes dades al llarg del 2021. Segons Mireia Rosés, responsable tècnica d’Acollida, Integració i Cooperació del Consell Comarcal d’Osona, “el tancament de fronteres del 2020 per la pandèmia farà baixar les arribades de persones d’altres països a Catalunya, exceptuant les entrades autoritzades”. En canvi, Rosés assegura que “sí que s’ha mantingut la mobilitat entre municipis, per motius laborals”, i que les altes al padró municipal al llarg del 2020 “no han estat tan marcades per persones d’un país d’origen estranger sinó per persones de la resta de Catalunya o de l’Estat espanyol”.
Per nacionalitats, a Osona el Marroc i Ghana, tot i que aquest últim de manera intermitent, continuen sent els països d’origen predominants dels últims vint anys. A principis del 2020 hi havia 9.486 persones d’origen marroquí (35,3% del total d’estrangers), seguit de Ghana (3.151, 11,7%), l’Índia (2.145, 8%) i Romania (1.825, 6,8%), entre d’altres. Al Ripollès l’esquema només es repeteix en la primera posició. El Marroc, com en les dues últimes dècades, és la nacionalitat amb més persones a la comarca, 1.039, que representen el 40,2% de tota la població estrangera. El segueix Hondures (254, 9,8%), Colòmbia (226, 8,7%) i Romania (216, 8,4%), entre d’altres. Pel que fa als municipis, els que registraven més població estrangera a principis del 2020 a Osona eren Vic (29,22%), Manlleu (24,13%) i Torelló (13,14%), i al Ripollès, Ripoll (13,87%), Camprodon (12,79%) i Sant Joan de les Abadesses (6,76%).
A l’espera de conèixer les dades que es recolliran referents a tot el 2020, el Consell Comarcal d’Osona sí que va haver d’incrementar amb escreix el nombre de serveis per atendre les persones d’altres països que arribaven a la comarca en plena pandèmia. Per exemple, el nombre de traduccions que va haver de fer per atendre aquestes persones en l’àmbit sanitari, educatiu o bé de serveis socials. Al llarg del 2020 es van fer 176 traduccions en amazic, 157 en àrab i més d’un centenar en twi, la llengua que es parla a Ghana. També es va traduir del català al rus, el francès, el xinès, l’urdú, l’anglès i el punjabi, entre d’altres. Rosés assegura que durant els mesos més intensos de confinament es va fer “un esforç gegantí perquè no vam parar d’oferir serveis d’acollida a les persones que arribaven”. Posa d’exemple els cursos de català, “que van acabar sent una bombolla” per als nouvinguts. Assegura que “per a molts els companys de classe són l’únic contacte social que han tingut aquests mesos” i “aprendre català dos dies a la setmana, presencialment o telemàticament, els permet fer xarxa i fins i tot marcar-se rutines cada dia”.