Diuen que les cançons que interpreten “no són aptes per a persones de menys de 60 anys”. La idea és que el públic, majoritàriament de residències i casals de gent gran, s’emocioni en sentir les cançons que els han acompanyat al llarg de les seves vides. El Grup de Playback del Casal Cívic de Torelló –fins fa poc Casal de la Gent Gran– va començar a actuar l’any 1999 i des de llavors no ha parat de fer bolos per tot el territori català. Josep López, que forma part del grup des del 2013 i ara n’és el director, explica que actualment procuren fer com a mínim una actuació cada setmana, i de fet tenen l’agenda molt plena. Per exemple, l’any passat van fer 46 actuacions i aquest 2018 ja en porten més d’una trentena. A alguns llocs, assegura el director, ja els demanen d’un any per l’altre. Sempre solen ser entre setmana, acompanyades d’un bon dinar, i descansen a l’agost i durant els dies de Nadal.
El grup el formen prop d’una vintena de persones d’entre 65 i 85 anys. Ara “la mitjana d’edat està “al voltant dels 70”, diu López. Assagen un dia o dos a la setmana a l’escenari del mateix Casal Cívic de Torelló, a vegades en una sala “per no molestar” els altres usuaris, al teatre de la residència Cals Avis o al Centre Cívic del barri de Montserrat, el lloc on estrenen cada any l’espectacle. Ara tenen més de 60 números diferents i els darrers anys, des que López està al capdavant, fan més actuacions de grup. Un dels seus objectius com a director, una tasca que porta fent des de fa dos anys, és donar ritme als muntatges, “que no hi hagi temps morts” entre les actuacions. A cada número els artistes canvien de vestuari i també disposen d’un attrezzo especial per a cadascun i fan que per exemple l’escenari es converteixi en un bar. Per això combinen les actuacions per tenir temps de fer els canvis i també compten amb una presentadora, Lola Català, i amb el seu mim particular, Josep Aiats, que és qui ha fet el logotip del grup, que porten estampat a les samarretes quan volten per Catalunya.
L’espectacle el renoven cada any i l’estrenen en el marc de la festa major del barri de Montserrat.
Entre els temes que interpreten, tots coreografiats i treballats, hi ha New York – New York, Quizás quizás, mexicanes, La Pepa Maca, el Guantanamera o el Remena nena. El darrer any han incorporat L’estaca de Lluís Llach, que “té molta acceptació” i el públic acaba “dret i cantant”, assegura el director.
El grup ja mira de cara al vintè aniversari, l’any que ve, en què volen preparar un espectacle amb els millors números i fer-lo al Teatre Cirvianum de Torelló.
