Marina López
Acció Climàtica ha impulsat una prova pilot per frenar la papallona del boix injectant un compost químic als arbres i arbustos que, a través de la saba, arriba a les fulles i mata les erugues que en mengin. El cap del Servei de Sanitat Vegetal, Jordi Giné, ha explicat que la tècnica d’endoteràpia vegetal ja s’ha utilitzat per combatre altres plagues com la processionària del pi i, si dona els resultats esperats en els boixos, podia ser una “bona eina” per lluitar contra aquesta espècie invasora que ja afecta unes 170.000 hectàrees i ha defoliat una tercera part dels boixos de Catalunya. A més, injectant el compost s’evita polvoritzar insecticides i afectar l’entorn o altres espècies.
L’objectiu és preservar les boixedes d’alt valor natural dels atacs de la papallona del boix. La prova pilot ha començat al Parc Nou d’Olot i el tractament experimental consisteix en injectar un insecticida al tronc de la planta perquè circuli per la saba, arribi a les fulles i mati les erugues quan se n’alimentin. No és el primer cop que s’utilitza aquesta tècnica, anomenada endoteràpia vegetal, a Catalunya.
Giné ha remarcat que s’ha fet servir, per exemple, per combatre altres plagues com la del morrut de les palmeres o la processionària del pi amb resultats “molt positius”. “Ara hem començat a fer-ho amb el boix i esperem una eficàcia elevada però durant un any avaluarem els resultats perquè és una fusta especial i veurem quina persistència té el producte en les fulles”, ha afegit.
Acció Climàtica remarca que aplicar el producte directament a l’arbre o arbust evita polvoritzar insecticida afectant l’entorn i altres espècies. Si l’assaig surt bé, Giné subratlla que es comptarà amb una “molt bona tècnica per lluitar contra aquesta plaga en arbres grans” i aconseguir així preservar les boixedes
Aquesta prova pilot s’emmarca en el Pla d’acció contra aquesta plaga que estableix una sèrie de mesures de seguiment sobre la dispersió i la valoració del grau d’afectació. La plaga de la papallona del boix avança, a Catalunya, en direcció sud-oest des del focus inicial detectat a la Garrotxa l’any 2014. L’estudi fet pel Departament confirma que aquesta espècie invasora ja és present a 193 municipis de 23 comarques. Concretament, segons es desprèn del seguiment que fa el Cos d’Agents Rurals, a finals de l’any 2021 la papallona ha arribat ja a les comarques de la Segarra i el Baix Camp on fins ara la plaga no era present i a vuit nous municipis més que l’any 2020.
Les comarques amb major extensió i grau d’afectació són Osona, el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà i el Moianès. A la part nord-occidental i occidental del Berguedà, l’any 2021 han detectat una disminució de l’afectació en relació a la campanya del 2020, tot i que a la resta de la comarca continua incrementant.
Ha augmentat el grau d’afectació de manera important a les comarques del Bages, l’Anoia i la meitat oriental del Solsonès. En canvi, les comarques on la plaga avança de manera moderada són el Baix Llobregat, el Baix Penedès i el Montsià. Segons les dades recollides en relació amb el rebrot dels boixos, el 51% de les mates no rebroten després d’un atac sever de dos anys.
Alta capacitat de reproducció
L’enginyera forestal del Departament Míriam Sangerman ha explicat que la plaga té una capacitat de reproducció molt elevada i que una sola papallona pot posar entre 700 i 900 ous: “La seva capacitat de colonització i invasió es molt forta, si troba menjar les desforestacions són severes”.
La papallona del boix és una espècie invasora que s’alimenta de fulles de boix de jardins i boscos. Els efectes de la plaga són molt impactants perquè deixen els boixos absolutament defoliats, cosa que en compromet la capacitat de supervivència. Les erugues, tot i que provoquen molèsties, no són urticants ni perilloses per a les persones.
Es calcula que només a Catalunya ja ha afectat unes 170.000 hectàrees, un 31% del total de boixos. La previsió és que aquesta plaga arribi a totes les zones de Catalunya amb presència de boix i apunta a un escenari de pèrdua progressiva de les masses de boixedes. Per això, el Departament aboca esforços per cercar mètodes de control biològic per minimitzar-ne els danys.
Les primeres papallones acostumen a volar a partir del mes de juny. D’agost a octubre, la plaga té dues generacions més que fan que sigui molt abundant en ple estiu. Això provoca, també, alarma social per la gran quantitat de papallones atretes per la llum que voleien al voltant de llums en aquest època de l’any.
{{ comment.text }}