-Què és el Tris Tras?
És un centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Atenem tots aquells nens que tenen o poden tenir algun problema en el seu desenvolupament, ja sigui un problema lleu, com podria ser un petit problema de llenguatge, o un problema més greu o alguna discapacitat. Atenem la franja d’edat d’entre 0 i 6 anys, però prioritzem els nens de menys de 3 anys, perquè són els que no tenen altres serveis, no tots van a l’escola. Fem una atenció a nivell global, perquè treballem amb especialistes en la primera infància de l’àmbit de la psicologia, de la fisioteràpia, de la logopèdia, de la pedagogia, tenim un neuropediatre i també la branca del treball social.
El sopar Il·lusions a Taula pretén obtenir recursos per construir noves instal·lacions. Què els fa falta?
El servei ha quedat petit pel gran creixement que ha tingut el centre a nivell d’usuaris en aquests darrers anys. Anys enrere el Tris Tras només atenia nens amb discapacitat, però ara atén nens amb qualsevol problema de desenvolupament. L’any 2000 es van atendre 155 nens, i l’any passat se’n van atendre 568 (als centres de Vic, Manlleu i Centelles). Només a Vic se’n va atendre 360. I a l’inici del Tris Tras, fa 30 anys, se’n van atendre 28, i amb les mateixes instal·lacions que hi ha ara. El local s’ha anat adaptant, però ja és inviable, no hi cabem. A més, ens falta un espai gran per fer una sala de psicomotricitat, en aquests moments no podem treballar-la perquè no tenim espai. També fem sessions amb grups de pares, però no les podem fer aquí, ens n’hem d’anar a les oficines centrals de Sant Tomàs. Deixem de fer coses perquè ens falta espai.
Què més els permetran les noves instal·lacions?
Podríem fer sessions amb nens amb forma de grup, i també permetria reduir una mica la llista d’espera. De vegades, la infraestructura ens limita per poder anar més ràpid. També ens passa que no tots els professionals tenen el seu espai propi de treball, sinó que hem de compartir els espais, i per problemes d’horaris hem de fer puzles. Potser hi ha una família que li va bé venir a una hora, i tenim un professional lliure a aquella hora, però no tenim un espai. L’organització és dificultosa quan falta espai.
I potser es podria ampliar el nombre de professionals.
També. En aquests moments no podem agafar un altre professional, perquè no saps on posar-lo. No hi ha lloc per treballar.
És molt llarga la llista d’espera?
Al llarg de l’any oscil·la, però en aquests moments és quan en tenim més. Durant el primer trimestre, les escoles coneixen els nens, els observen, i a partir de gener i febrer ens truquen perquè veuen que aquell nen no evoluciona com ells creuen que hauria d’evolucionar. Ara tenim demandes acumulades de febrer i març i cada any se segueix aquest patró. A la primavera, la llista d’espera és d’uns dos mesos, entre que fan la demanda i comencen el tractament. Però entremig hi ha la primera entrevista d’acollida i hi ha la valoració. Són dues o tres sessions on es valora el nen.
En l’última edició es van recaptar gairebé 90.000 euros. Què preveieu per aquest any?
La idea és igualar o, si pot ser, superar aquesta xifra. Aquest any es fa per un servei de la comarca, i fa dos anys era per l’Hospital Sant Joan de Déu, i pel que m’han comentat ja hi ha força taules encarregades.
