Aubrac, una vaca rústica, adaptable i “molt equilibrada”, en expansió a Osona i el Moianès

Tres ramaders d’Osona, una del Moianès i un d’asturià han creat l’Associació de Ramaders i Ramaderes de la raça bovina Aubrac (ARRA). Són ramaders joves, atrets pels atributs d’aquesta raça de vaca de carn que adopta el nom de la zona occitana d’on és originària. Tots quatre l’han anat descobrint en els darrers anys i en el cas dels que ja provenen de tradició ramadera han anat canviant la fesomia dels animals de l’explotació fins a comptar pràcticament amb un ramat exclusiu d’aquesta raça. Calculen que a Catalunya hi ha cap a 3.000 mares d’Aubrac, la meitat de les que hi ha a l’Estat espanyol (la Federació de Raça Bruna dels Pirineus calcula que d’aquesta raça hi ha 30.000 vaques de més de dos anys al Principat). Entre els seus objectius hi ha el de cohesionar els criadors, promoure i potenciar la seva carn i, si pot ser, a llarg termini arribar a les xifres que permetin obtenir certificats com és el cas de Ternera gallega, que compta amb una IGP. Al Mas Can Baulenas de les Masies de Voltregà, explotació familiar que Joan Rifà mena conjuntament amb els pares, van ser dels primers d’anar a França a comprar bestiar d’aquesta raça dues dècades enrere. “Vam comprar vaques adultes a França i van arribar barrejades amb altres races. Aquestes de seguida van començar a destacar”, explica Rifà, que és el tresorer de la nova associació. Allò va ser l’embrió del que ara és l’activitat ramadera en aquesta explotació. “Des de fa quatre anys només entren vedelles d’Aubrac i fa dos anys va entrar el primer toro.” Actualment compta amb un ramat de 80 vaques adultes i quatre toros. Quan feien expedicions a França a buscar bestiar moltes vegades tenien la sensació de ser els últims de la llista. “Fa uns anys aquí arribaven els animals que rebutjaven els francesos”, explica Vincent Robles, veterinari que està al capdavant de l’Aubrac, a Sant Bartomeu del Grau, amb 60 mares, i és el president de la nova associació ARRA. Ara això està canviant, expliquen els ramaders d’Aubrac d’Osona i el Moianès. De fet, un dels objectius de la nova associació és “anar tots a l’una”, explica Ferran López, del Mas la Rovira de Seva i vicepresident d’ARRA. López és el que té el projecte més petit. Compta amb 10 mares, totes a punt de donar a llum, i un toro, amb l’objectiu d’anar ampliant i consolidant el ramat. “Abans quan pujaves a França hi anaves sol. Et podies trobar algú d’aquí però cadascú feia la seva i et venien el que volien”, diu Rifà. Ara, en el cas d’haver d’anar a França, es plantegen fer compres conjuntes de bestiar. “A França ens porten molts anys d’avantatge amb selecció genètica”, però es comença a escurçar el terreny”, diu López. “Si tenim la feina ben feta aquí, no ens caldrà anar tant sovint a comprar bestiar”, afegeix. Sense anar més lluny ja comença a ser una pràctica habitual la comercialització de línia de vida entre ramaders de l’associació que, més enllà dels cinc impulsors, agrupa una vintena de socis. Una de les que fa feina en selecció genètica aquí és Raquel Valldeoriola, de l’explotació familiar Mas Serramitja, de Moià, des d’on ha impulsat el projecte Vedelles Criades amb Amor. Compta amb 45 vaques i tres toros. Valldeoriola és alhora la secretària de l’entitat. El punt de partida de la seva història és semblant a la de Joan Rifà. “Els meus pares tenien un ramat de 80 vaques barrejades. Vam comprar 10 vaques a França i ens hem quedat amb elles per la facilitat de parts.” A diferència dels seus companys, però, Valldeoriola vol enfocar més el seu negoci a la selecció genètica i fer “línia de vida”. “És la meva dèria”, assegura. El “vedelles criades amb amor” no és només un eslògan, és una declaració de principis i ja està donant resultats. A còpia d’anys i treball els animals més esquerps, aquells que no volien els ramaders francesos, han anat desapareixent del ramat per potenciar la docilitat que porta incorporada la raça. “Ho estic canviant. Hi fa més el vaquer que la raça”, assegura Valldeoriola. La línia de vida també és una via de negoci per a Vincent Robles. Ara bé, si algú juga un paper important en la genètica de l’Aubrac és el cinquè ramader de la junta d’ARRA, l’asturià Daniel Lastra, vocal, que té la seva explotació a la localitat de Lugo de Llanera. Anys enrere va comprar l’Albator, un dels sementals més preuats de la raça Aubrac. De la seva descendència en destaca la Ivoire, campiona nacional de la raça aquest any a París. L’Albator també té descendència a Catalunya. Sense anar més lluny, al Mas Serramitja de Moià, Raquel Valldeoriola hi té 10 vaques que són netes d’aquest toro. Ara bé, què té la raça Aubrac que la fa atractiva? “És una raça molt rústica, amb molt bones línies maternes, molt equilibrada i una qualitat de carn molt ben valorada”, expliquen Rifà i Robles. Els quatre ramaders destaquen la seva adaptabilitat “a la menjadora i a les pastures en extensiu”. Fins i tot a zones forestals on a altres races els costa més accedir i aprofitar l’aliment. Els animals de López, Rifà i Valldeoriola pasturen exclusivament als prats de les respectives finques. En el cas de Robles, a l’estiu trasllada una part del ramat a pastures de muntanya al Ripollès. Tot i que hi ha algun dels associats d’ARRA que fan venda directa, els quatre membres de la junta d’Osona i el Moianès treballen a l’engròs per a escorxadors estatals (amb el matís de Valldeoriola, que vol tendir exclusivament cap a la línia de vida). I un cop aquí aquesta carn ha de competir amb la resta de races que hi ha al mercat espanyol i la seva promoció per arribar al consumidor final i fer-la més demanada al mercat és un dels objectius de l’associació. Ferran López, Joan Rifà, Vincent Robles i Raquel Valldeoriola són conscients que la carn de vedella de qualitat està actualment molt ben valorada en determinats àmbits gastronòmics i fins a cert punt exòtics que busquen carns de tots els punts del món. “Que hi hagi modes va bé per a tothom”, diu Rifà, perquè vol dir que hi haurà demanda. Robles afegeix que “per guanyar-t’hi bé la vida has de tenir un ramat estable i per aconseguir-ho l’Aubrac va bé. Dona solera per poder ser sempre al mercat”. L’aposta per la raça Aubrac no és exclusiva d’aquests quatre ramaders. “La població d’Aubrac s’ha doblat en els últims anys, segurament per la seva adaptabilitat”, explica Robles. Només a França aquest any compten fins a 250.000 vaques d’aquesta raça criades en aquest país, segons consta al llibre genealògic de la raça. Els criadors d’Aubrac a Catalunya i l’Estat espanyol també persegueixen que arribi el dia que pugui haver-hi un llibre genealògic de la raça a l’Estat espanyol i anhelen col·laborar estretament amb els ramaders d’Aubrac de l’altra banda dels Pirineus. Banyes en forma de lira amb la punta negra i la ratlla als ulls Una vaca Aubrac és fàcil de distingir. Entre els seus trets característics hi ha les banyes blanques en forma de lira i acabades amb la punta negra. Tenen una franja negra sota els ulls, com si s’haguessin pintat la ratlla. També tenen negra la punta de la cua i una línia blanca sobre la peülla. La coloració del pel va del beix al marró i el toro és més fosc. "Aprofiten molt bé la massa forestal"FERRAN LÓPEZ, Mas la Rovira de Seva Ferran López fa serveis de granja per a tercers. Alhora té un ramat d’ovelles i des de fa dos anys està construint el seu projecte de ramaderia bovina. Ja compta amb 10 mares i un toro de raça Aubrac. Les 10 mares estan a punt de part per donar a llum els primers vedells. Els animals pasturen a la mateixa finca. Una de les característiques de la raça és la seva adaptabilitat: “Aprofiten molt bé la massa forestal”, diu López. "Hi fa més el vaquer que la raça"RAQUEL VALLDEORIOLA, Mas Serramitja de Moià Raquel Valldeoriola ha continuat el projecte ramader dels seus pares. Actualment compta amb 45 vaques i tres toros de la raça Aubrac. “La meva dèria és fer línia de vida.” És a dir, treballar la genètica per vendre animals vius a altres ramaders. Valldeoriola assegura que “per a mi el principal repte és el benestar dels animals” i afegeix que a partir del treball amb els animals aconsegueix potenciar-ne la “docilitat”: “Hi fa més el vaquer que la raça”. "Si et dediques a l'engreix industrial pur i dur no tries l'Aubrac"VINCENT ROBLES, L'Aubrac de Sant Bartomeu del Grau Vincent Robles és veterinari i fa dos anys i mig va incorporar 60 vaques a la finca de Sant Bartomeu. “La meva idea era treballar amb llemosines”, però es va decantar per l’Aubrac perquè les vaques “són de més fàcil maneig, més rústiques, s’adapten a la menjadora i la pastura en extensiu i tenen més futur”. “La carn té més gust”, diu i afegeix que “si et dediques a l’engreix industrial, pur i dur, sense buscar un producte amb valor afegit no tries l’Aubrac”. "Les Aubrac van començar a destacar"JOAN RIFÀ, Mas Can Baulenas de les Masies de Voltregà Al Mas Can Baulenas sempre hi ha hagut bestiar i en el cas del boví feien engreix. Quan van comprar el primer lot de vaques a França, “van arribar barrejades i les Aubrac van començar a destacar per la seva adaptabilitat. Són més rústiques”, diu Joan Rifà. Ara, i des de fa quatre anys, “només entren vedelles Aubrac”. Tenen 80 vaques d’aquesta raça i quatre toros, a banda de fer engreix amb altres races.

Aubrac, una vaca rústica, adaptable i “molt equilibrada”, en expansió a Osona i el Moianès

Primera derrota a casa

El Vic Riuprimer guanya el líder

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l’objectiu

Els propietaris d’habitatge d’entre 30 i 44 anys cauen del 64% al 46% en deu anys

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

L’últim mestre artesà xurrer

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona