Després d’haver aprovat les ordenances fiscals del 2023 durant les últimes setmanes, els ajuntaments treballen a contrarrellotge per tancar el pressupost de cara a l’any que ve. En circumstàncies normals, molts optarien per prorrogar els comptes del 2022 –al maig hi ha eleccions municipals i, per tant, canvis de govern–, però l’increment desorbitat de les despeses descarta aquest comodí. L’adversitat del context respon en part a la pujada per llei del sou dels funcionaris, però les grans causes de fons són l’encariment dels serveis que presten els ajuntaments i els costos energètics, és a dir, les factures de la llum, el gas, el gasoil… que es fa servir a l’hora d’escalfar i refredar equipaments com escoles o pavellons.
Tal com destaca Joan Canó, tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, només els últims trimestres d’aquest 2022 l’electricitat s’ha apujat un 130% i paguem el gas 300 o 400 vegades més car. Això fa que tots els consistoris, tant els que ja han aprovat el pressupost del 2023 com els que ho tenen pendent, hagin de parlar sí o sí dels subministraments bàsics. A Vic, l’executiu que encapçala Anna Erra ha incrementat la partida destinada a les despeses d’energia de 2,5 milions d’euros a 4. Ripoll ha donat l’OK, entre altres mesures, a augmentar l’IBI un 4,5% i, així, respondre al context d’inflació fent créixer la recaptació municipal. A Manlleu, el 2023 es consignaran 500.000 euros més dels habituals a pagar les factures de subministraments i a Roda de Ter, 150.000.
Altres consistoris més petits, com Olost, també han posat la lupa en l’energia. Segons dades del 2022 del mateix ajuntament, els 78.822 euros reservats d’entrada per a aquest concepte n’han acabat sent 90.882. De cara a l’any vinent, ja d’entrada se’n preveuen 94.200. A Sant Hipòlit de Voltregà, mateixa estratègia: es redimensiona la partida de 149.000 a 246.000 euros; mentre que a Taradell, per exemple, la liquidació energètica del 2021 va ser de 292.498 i amb els preus actuals s’enfilaria a 721.702 el 2023.
Tot i això, aquesta xifra no es correspon amb els 417.616 euros que constaran inicialment al pressupost. I és que tal com detalla Canó, també regidor en aquest poble, “estem veient que com a mínim el primer trimestre del 2023 no serà tan dolent com l’últim del 2022”. Els ajuntaments de la comarca compren el gas i l’electricitat de forma agregada sota el paraigua de l’Associació Catalana de Municipis, amb imports que s’actualitzen cada tres mesos partint del mercat de futurs. “Les dues últimes revisions, de juliol a setembre i d’octubre a desembre, han estat brutalment elevades, per això a dia d’avui ens trobem preus desorbitats”, explica Canó. Actualment, però, les dades assenyalen una tendència a la baixa i del pic de 230 euros el megawatt hora (MWh) s’ha passat a 170: “Continua sent moltíssim, perquè el pagàvem a 50, però com a mínim es planteja un escenari menys catastròfic tenint en compte que a l’hivern és quan es gasta més energia a causa del fred i que hi ha menys hores de sol”.
Prenent aquesta base, des de l’Agència Local de l’Energia s’ha recomanat als consistoris confeccionar el pressupost del 2023 des de dos supòsits diferents: que es mantinguin els preus d’ara mateix, i per tant calguin molts més diners de l’habitual per sufragar les factures dels subministraments, o articular la previsió seguint la tendència dels imports al mercat de futurs. “Tant una opció com l’altra impliquen prendre riscos”, diu Canó, “veurem quina perspectiva acaba concordant més amb la realitat”.
A banda del que passi amb els preus, els ajuntaments també tenen la banya posada en el marge de maniobra que poden assolir per compte propi amb estratègies d’estalvi. El projecte Desendolla’t, que va començar el 2012, precisament avança en aquest direcció, ja que permet a l’Agència Local de l’Energia d’Osona controlar a distància la calefacció i l’aire condicionat de més de 120 equipaments de la comarca. A efectes pràctics, això s’acaba traduint en optimitzar-ne al màxim l’eficiència energètica, des de planificar programes perquè s’aturi la climatització a la nit fins a escalfar només algunes sales en moments d’ocupació parcial.
Una altra mesura estrella per part dels consistoris és la substitució de l’antic enllumenat públic per tecnologia LED. A Centelles, aquest 2022 s’ha canviat la meitat de punts de llum, “el que ens ha de suposar un estalvi del 60%”, explica l’alcalde, Josep Paré. Amb l’objectiu de reduir despesa i apostar per la sostenibilitat, el municipi també ha convertit a l’autoconsum solar més equipaments, com el Casal Francesc Macià. I és que per aquest 2022, Centelles havia pressupostat d’entrada uns 375.000 euros en consum elèctric municipal, “i ja n’hi hem hagut de dedicar 875.000”, remarca Paré. Per afrontar el 2023, n’han tornat a preveure 385.000, “ja que basem el pressupost en ingressos reals”, i a l’hora de tirar endavant les modificacions de crèdit que de ben segur caldrà aprovar al llarg de l’any “les farem tenint clar d’on surten els diners”. En gas i aigua, “l’augment ha sigut del 60%”.
Des de Calldetenes, l’enginyer municipal i el regidor de Serveis, Miquel Riera, s’expressen en termes similars pel que fa a l’estratègia. La substitució de l’antic enllumenat per LED reduirà “a menys de la meitat” la despesa que s’havia de pressupostar fins ara. A més a més, s’està treballant perquè a finals de l’estiu vinent, gràcies a una subvenció de 550.000 euros dels fons europeus Next Generation, tots els edificis públics del poble operin amb plaques fotovoltaiques, ja que “quan més els fem servir és de dia i aprofitarem l’energia generada al moment”.
A Olost comparteixen el mateix objectiu. Gil Salvans, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, destaca que aquest mes s’està acabant de col·locar plaques a l’escola i l’edifici del Consorci del Lluçanès. Se sumaran a les que ja hi ha a l’ajuntament, la piscina o al centre cívic i a les previstes en altres espais, com ara la nau de la brigada. A banda del sistema de telegestió, al poble també s’ha apostat per llums LED i detectors de presència, la qual cosa està reportant estalvis energètics de fins al 80%. “Tot i la pujada de preus i el que marquin les factures, el 2023 el consum l’abaixarem segur”, sentencia Salvans.
