Després d’anys de creixement, la població de senglars ha disminuït a la major part de Catalunya, però continua sent molt alta al Montseny i les Guilleries, igual que a l’Alt Empordà i la Garrotxa. El motiu, que es tracta de zones on aquesta espècie troba condicions òptimes per a la seva supervivència i, en concret, una gran disponibilitat d’aliment gràcies a les pluges, els boscos de roures i alzines i els camps de conreu de regadiu.
La temporada 2015-2016, el nombre de senglars per quilòmetre quadrat a les Guilleries i el Collsacabra era de 17,5. Al Montseny, de 16,5, i a la zona del Freser-Setcases, de 6. Segons les darreres dades del programa de seguiment que encarrega el DARP, que corresponen als anys 2018-2019, la temporada passada es va aconseguir frenar l’augment de la densitat i en els dos primers casos les xifres es van reduir a entre 12 i 15.
El descens va ser generalitzat arreu de Catalunya i s’explica per les sequeres, la baixa producció de gla la tardor del 2017 i, sobretot, la pressió exercida pels caçadors, que mentre no hi hagi depredadors naturals que controlin la plaga de senglars continuen sent la peça clau per reduir l’excés d’exemplars i combatre riscos sanitaris com la transmissió de la tuberculosi bovina. Pere Arxé, cap de colla dels de Viladrau, explica que efectivament la temporada 2018-2019 van detectar una disminució del nombre de porcs, però també adverteix que durant la que està en curs –va començar al setembre i s’acabarà pel març– n’han tornat a registrar un augment. Hi té molt a veure l’alta disponibilitat d’aliment, que s’ha traduït en més cries.
Joan Riera, de la Societat de Caçadors de Vilanova de Sau, apunta en la mateixa direcció: “Nosaltres estem fent rècord de senglars abatuts i Folgueroles i Sant Hilari, també. No crec que a la nostra zona es pugui parlar de reducció”. L’any 2017, el DARP havia anunciat un pla pilot pioner a Osona per facilitar l’activitat dels caçadors, però lamenta que, “més enllà de bones paraules i moltes reunions, a la pràctica no s’ha fet res”. Sí que és cert, en canvi, que gràcies al decret per comercialitzar la carn de caça ara obtenen un petit import pels senglars abatuts. “A Vilanova, 27 cèntims al quilo”, explica Riera, “és merament simbòlic. No ens serveix per cobrir els costos veterinaris de les esparracades dels gossos”. Des de Viladrau, Arxé hi afegeix que continuen patint les conseqüències de la problemàtica dels furtius: “A nosaltres l’administració ens està molt a sobre pels riscos sanitaris de deixar qualsevol animal mort al bosc, però ells fan el que volen i el resultat és que tampoc passa res”.
La temporada 2018-2019, en xifres
El programa de seguiment impulsat pel DARP es porta a terme a 22 zones de Catalunya. Les dades de les d’Osona i el Ripollès durant la temporada 2018-2019 van ser les següents:
Montseny Es va controlar una superfície de 41.760 hectàrees, amb 16 colles de caçadors que van practicar 612 batudes i van matar 2.068 senglars. És el lloc de Catalunya on en van abatre més.
Guilleries-Savassona En aquest espai, de 16.880 hectàrees, quatre colles van fer un total de 201 batudes i van caçar 774 senglars.
Freser-Setcases Baixa densitat de senglars, entre tres i sis per quilòmetre quadrat. Quatre colles de caçadors van realitzar 219 batudes i en van matar 485.
Castell de Montesquiu Amb una superfície de 10.792 hectàrees, dues colles de caçadors van portar a terme 75 batudes i van aconseguir matar 363 senglars. Aquí la densitat és d’entre 6 i 9 per quilòmetre quadrat.
{{ comment.text }}