Baixa l’atur a Osona però la contractació més alta és la de peons per a la indústria

Tant a Osona com al Ripollès el nombre d’aturats ha baixat fins a situar-se a dades del segon semestre de l’any 2008. Llavors, la crisi va explotar i l’atur va començar a pujar. Deu anys després les xifres s’assemblen, però el tipus d’aturats no és el mateix. A Osona la demanda més gran de contractes encara és de peons per a la indústria. Ara bé, també, com al Ripollès, creix la demanda de perfils mitjans a la indústria metal·lúrgica. Tot i que a Osona el mes de juliol l’atur puja en 195 persones respecte al mes de juny, la dada d’aturats és de 7.563, una xifra molt semblant a la que hi havia entre l’agost i el setembre de l’any 2008. Al Ripollès, amb un petit augment de 17 persones al juliol, la xifra actual és de 883 aturats, una xifra menor a la del gener de l’any 2008. Després de 10 anys de començar la crisi, sembla que les xifres s’acosten a les que hi havia aleshores. Ara bé, com explica Sandra Álamo, responsable de l’Observatori Socioecònomic d’Osona, el contingut d’aquestes xifres i “el tipus d’aturats no és el mateix. Ens adonem que cada vegada més hem de distribuir aquestes llistes per grups”. Ho diu perquè més enllà de la xifra freda, hi ha un grup de persones que “difícilment tornaran a treballar. És un perfil d’aturat de llarga durada, més gran de 45 anys dels quals es poden reinserir una part si hi ha formació adequada i ben dirigida a allò que vol cada empresa”. Això mateix detecta la coordinadora d’ocupació de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, Sara Parejo, que veu com els llocs on es poden inserir aquestes persones amb un atur llarg i poca formació és “en l’apartat de peons i feines poc qualificades”. Tant Parejo com Àlamo consideren que cal ajustar bé les polítiques de promoció laboral que es fan des de les administracions en el sentit “que gairebé s’ha de buscar el vestit a mida”, diu Àlamo. És el cas d’Altoplast que ha fet formació amb l’ajut tant de Creacció com de la Mancomunitat la Plana per a persones que després s’han pogut quedar a l’empresa. I és que les dades son clares. D’una banda, la demanda de peons pel sector industrial agroalimentari és la més alta, així com la de serveis, però són “perfils baixos. Forma part d’aquest model productiu que s’ha de canviar”, diu Àlamo. De l’altra, els perfils més requerits a la indústria segons una recent enquesta feta a 28 empreses, a dues empreses de treball temporal i a l’oficina de treball des de Creacció, estan relacionats amb la indústria metal·lúrgica. L’enquesta conclou que hi ha una demanda de 82 llocs de treball, dels quals 13 són de mecànics, 12 de soldadors diversos, 9 d’electromecànics, 6 de mecatrònics, 5 de mecànics muntadors i 4 de matricers, entre d’altres. Casar-ho amb la formació “encara costa. Ens trobem per exemple que de formació certificada −cursos de dos anys que no son graus− se’n fa en pocs centres per aquests perfils”, expliquen. Al Ripollès, del sector industrial el darrer mig any s’han demandat 58 persones que suposen el 21% del total de les ofertes. Com explica Parejo, “tant les vacants d’operaris com les d’enginyers han estat difícil de cobrir per la manca d’experiència”, Per això des de l’Agència s’ha ofert una formació de 80 hores de durada “molt ben valorada per les empreses del territori perquè el 50% dels alumnes que han fet la formació s’han inserit”. D’altra banda, en els perfils més tecnificats, Parejo reconeix que els alumnes que estudien graus de formació professional dual a la Fundació Soler (especialitzada en el sector metal·lúrgic) tenen feina “abans d’acabar la formació”. Un altre punt difícil pel Ripollès és el de cobrir les demandes en hostaleria perquè tot i la formació que s’ofereix a l’Aula d’hostaleria “hi ha un desinterès pel sector degut a la precarietat contractual, l’estacionalitat i les condicions horàries”, diu Parejo. La temporalitat dels contractes és un altre punt feble del sistema. “Els empresaris fan contractes curts, a través de les empreses de Treball Temporal, perquè encara hi ha desconfiança”, expliquen des de Creacció, i això fa “que hi hagi més rotació i temporalitat”. Els treballadors qualificats a la indústria en segon i tercer lloc Els contractes fets a peons d’indústries manufactureres representen un 20% del total de contractes fets aquest juliol (era un 24,5% fa un any). Sumant els operadors d’instal·lacions i maquinària i els treballadors qualificats a la indústria manufacturera, representen gairebé un 16% (un punt menys fa un any) i, amb prop d’un 12%, els tècnics i professionals de suport és la tercera posició més contractada a Osona. Pel que fa al Ripollès, les feines més demandades del darrer mig any (vegeu el quadre de la dreta) són cambrers −42−, seguit per administratius −23−. Els operaris de metall se situen ja en tercera posició amb 19 peticions.

Baixa l’atur a Osona però la contractació més alta és la de peons per a la indústria

Acord a Bekaert, de Sant Boi, on acomiadaran 41 treballadors

“Si hi ha 339 ZBE i nosaltres no en tenim, som els que anem equivocats”

Vols conèixer els horaris de pas del Tour per cada municipi d’Osona i el Ripollès? Ja se saben

Martí Giralt, procedent de la multinacional Fluidra, és el nou director general de Girbau

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Dues botigues d'un mateix joier pateixen dos atracaments a Vic en menys de quinze dies

Condueix sense carnet i té un accident a la carretera de Taradell a Santa Eugènia

Què és aquest color verd del marge del riu Méder?

Vic tanca un grup d’I3 a l’escola La Sínia i Manlleu, al Puig-Agut

Dos incendis en uns baixos de Vic en poca estona i a 500 metres de distància

Alerta pels cabals dels rius Ter a Sant Joan de les Abadesses i Ges a Torelló, que han assolit el llindar de perill