Carles Valls (Junts per Balenyà) es va estrenar el 2019 a l’alcaldia, al capdavant d’un grup d’independents. El 2023 revalidava el càrrec amb quatre regidors propis i la reedició del pacte amb Units (Junts), representat per tres electes. Posteriorment s’han sumat al govern el republicà David Soldevila i el regidor no adscrit Albert Mellado.
Com està?
Bé. Problemes n’hi ha, com a tot arreu, però estem preparats per entomar la recta final del mandat.
Ser alcalde és això? Més problemes que alegries?
No, d’alegries també n’hi ha. Però els problemes acaben pesant perquè no tens tots els recursos que voldries. El personal de l’Ajuntament s’ha de multiplicar, sobretot en temes administratius. També hem tingut mala sort que algunes de les últimes incorporacions han trobat altres feines i han marxat. Tot i això, la porta s’obre cada dia i s’atén a tothom.
El tren, la línia R3, és clau per a molta gent. Tot just ha reprès el servei, i parcialment, aquesta setmana. Els ajuntaments ho viuen amb la mateixa desesperació que els passatgers?
L’accident de Gelida ha fet aflorar totes les problemàtiques de Rodalies, però Adif i Renfe van a la seva. Encara és hora que es dirigeixin a l’Ajuntament per explicar-nos que han col·locat parades provisionals del servei alternatiu d’autobús, un lloc on no hi ha marquesina, bancs, il·luminació… El ciutadà malauradament ja està resignat, però els grups polítics hem d’interpel·lar els titulars del servei i de les infraestructures, que són el PSC i el PSOE. Si es canvia la parada del tren per una d’autobús, s’ha de dotar d’uns mínims. Consultant-ho, els hauríem suggerit portar-los a la parada d’on ja surten habitualment els del poble, però ningú ens ha avisat.
Aquesta mateixa sensació de desinformació la tenen respecte al desdoblament?
Quan es va fer l’estudi previ, hi vam presentar al·legacions i ens van donar uns terminis: el 2026 l’estudi d’impacte ambiental, el 2027 el projecte executiu, el 2028 tota la tramitació i el 2029 començar obres per acabar-les el 2030. Entenem que es puguin endarrerir un o dos anys, però des de llavors no se’ns n’ha dit res. No sabem si s’han acceptat les al·legacions, si canvia el recorregut, si l’estació es mourà… Desinformació total.
Les pluges de les últimes setmanes han deixat algun cotxe atrapat al camí ral del pas a nivell. Ara s’hi pot transitar?
Es tracta d’un camí compartit amb el Brull que arreglem un cop l’any, alternant l’Ajuntament que se’n cuida. Hi havia un punt on sempre es feia un bassal. Amb la sequera va desaparèixer, però les pluges i l’escorrentia que baixa del pla l’han tornar a formar. El camí es fa servir bastant, i és cert que algun cotxe hi ha quedat atrapat. L’hem senyalitzat com a no transitable per a vehicles normals.
Balenyà ha superat els 4.000 habitants. És una bona notícia?
Sempre dic que no hauríem de travessar mai la barrera dels 5.000, perquè és una xifra controlable i que ens diferencia de Centelles i Tona. Els equipaments públics els treballem amb aquesta dimensió. També és veritat que no es tracta de 4.000 habitants consolidats: hi ha molts empadronaments passatgers, gent que entra i surt. Tenim una bossa d’unes 200 persones que fa fluctuar la població. Un altre problema és l’habitatge: sense nous immobles, difícilment es pot absorbir més persones. Estem treballant perquè se’n construeixi de públic a la zona de l’antic Karibú.
L’institut escola que van estrenar el 2021 encaixa en aquest esquema d’equipament per a 5.000 habitants?
És un gran exemple. Des de l’Ajuntament sempre vam projectar el centre per a dues línies, tot i que Educació ens deia que demogràficament passaríem a una. El temps ens han donat la raó. Ha baixat la natalitat, sí, però augmenta la gent que arriba de l’àrea metropolitana. A més a més, som un institut d’alta complexitat, amb molta matrícula viva. Grups més petits fan que la gestió sigui més portable.
El nou CAP quedarà, en canvi, com una espina clavada?
És una de les coses que lluitem, sobretot després de la pandèmia, que ens va demostrar que necessitem espais més diàfans. Vam instal·lar uns mòduls provisionals per esponjar les visites que s’han hagut de mantenir. Ara per ara tenim el projecte i el terreny, però no el finançament. Quan Salut estava en mans de Junts i ERC, sempre se’ns va denegar.
I amb el PSC?
Tampoc s’han avingut a buscar recursos plegats. S’escuden que no hi ha pressupostos… Suposem que es guarden la carta pel fet de ser un ajuntament on el grup està a l’oposició.
El govern municipal ho ha donat tot per batallar el nou consultori?
La nostra àrea bàsica inclou Balenyà, Centelles i Sant Martí de Centelles. El CAP com a tal és a Centelles, nosaltres tenim un consultori municipal. Els ajuntaments fem un gran esforç posant el local i mantenint-lo, i l’atenció la porta a terme una EBA, un equip en què els professionals s’autogestionen. Això els dona agilitat a l’hora de contractar: no patim la manca de personal que està portant Salut a tancar i concentrar CAP a altres llocs, però alhora donem molts serveis i necessitem més espai. L’edifici que projectem va en aquesta línia dels 5.000 habitants.
Quedarà preparat per al pròxim mandat?
Estem treballant per presentar-lo a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles. Si aconseguim el finançament, que cobriria el 80% de la inversió, podríem començar les obres relativament aviat.
Ho viurà com a alcalde? Es tornarà a presentar el 2027?
Falta molt. En aquests dos mandats hem passat el Glòria, la pandèmia, la sequera… coses imprevisibles. Ara hi ha la guerra i l’augment de preu de les matèries primeres. Tot és tan volàtil que seria molt arriscat avançar qualsevol decisió.
De què se sent més orgullós des del 2019? La permuta amb Bon Preu?
El que suposa encara no ho hem arribat a veure. Hem guanyat 9.000 metres quadrats públics al centre del poble. Per molt que tothom hi anés a passejar el gos, abans no era nostre. A la llarga s’hi obrirà una plaça i hi tindrem el CAP, habitatge i equipaments. I el més important és que unirà les dues parts de Balenyà. En el moment que arribi a la màxima esplendor, haurem lligat el poble d’una manera molt important.
A més a més està al costat de la Pista.
Un edifici molt viu i estimat. El tenim ple. Arrossega les seves patologies, com totes les grans obres, però és una joia. Aquest any el visitaran més de 200 arquitectes.
Al desembre hi va haver un ensurt important…
Sí. Quan veus el precipici i no acabes caient, s’ha de celebrar. Va ser un cúmul de circumstàncies: un aparell col·locat on no tocava, feina un dia de festa que teòricament no hi havia d’haver ningú… A més a més, el problema és que la mala combustió no va generar fum i els voluntaris de la ràdio van quedar inconscients sense adonar-se que passava alguna cosa. Vam estar a prop d’una desgràcia, però sortosament ha quedat en ensurt.
Quines són les principals inversions del pressupost del 2026? Puja a uns 4,8 milions.
La nova nau de la brigada és molt important. Portem tota la vida en una de llogada, i ara la podrem construir en terreny municipal. També hi ha la renovació de la gespa del camp de futbol, amb un sistema de recuperació d’aigua operatiu des del primer moment, i el carril bici que connectarà la carretera de Centelles amb el que arrenca al terreny del Karibú.
El Plater esbossa una llengua eòlica a la costa del Puigsagordi. Hi veu futur?
Crec que no es materialitzarà, perquè els molins els acaben fent empreses privades que busquen rendiment econòmic. Ara bé, si realment creiem en la transició energètica, ens haurem d’acostumar a veure algun molí o camps solars. Sempre poso l’exemple del pantà de Sau: segurament ha estat l’agressió ecològica més gran de la historia d’Osona, però avui en dia ningú el discuteix.
Aquest mandat han sumat ERC i el regidor no adscrit al govern. Amb el PSC no hi ha manera d’entendre’s?
És impossible. Estan en contra de tot el que fem, fins i tot de projectes que funcionen, com el porta a porta. Proposem el que proposem aniran en direcció contrària, així no hi ha manera d’entendre’s.
