Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d’Oló

Júlia Casanellas Vilageliu i Marta López Gaudes eren de Barcelona, d’on van marxar ràpid, de molt joves, a buscar formes alternatives de vida al camp. Van formar-se a l’Escola de Pastors de Catalunya, al Pirineu, amb pràctiques en diverses formatgeries i a l’Escola Agrària de Manresa, respectivament, escoles on han col·laborat després com a formadores. Van encetar Bardissa fa quatre anys, a Santa Maria d’Oló, amb un ramat de cabres per a la producció ecològica de formatges i de carn. Buscaven també terra per a farratge, que no trobaven enlloc -la manca de camps i feixes per conrear és una constatació recurrent, en les noves ruralitats-. Les seves vides van creuar-se amb les de Jaume Codina i Roser Aymerich, per sort, pagesos que començaven a pensar en la jubilació: la Roser venia de Moretones, una masoveria de tota la vida amb família extensa. Feia anys que la propietat els havia expulsat, i portaven la finca de les Berengueres. La idea del relleu generacional era una oportunitat per donar continuïtat a l’explotació, i per disposar de terres, i va ser així com la Júlia i la Marta, a finals de la trentena i amb 90 cabres lleteres –el seu projecte inicial–, van incorporar el ramat de 300 ovelles ripolleses d’en Jaume i van començar a traginar amb el tractor i la maquinària, instruir-se en mecànica i assumir gradualment el conreu d’unes 100 d’hectàrees. De pastura, maneig d’animals i elaboració de formatges en sabien, però amb els camps anaven molt verdes. És en Jaume, qui les ha instruït i de qui n’estan aprenent, encara. Sembren bessa, civada i alfals, que tallen tendre per farratge pel bestiar. Fora de la finca també planten ordi i blat i tiren cap a l’agricultura regenerativa, per fer sembres directes i no haver de llaurar i adobar cada vegada. També porten els camps de Cal Cases, que els donen un cop de mà, quan cal, com ara aviat, que hauran d’esquilar el ramat. Fan mató, formatge fresc i curat, i també formatge blau. Comparteixen un obrador a Alpens, però estan muntant formatgeria pròpia. Les ovelles les mouen en malles elèctriques i pletes, on dormen, i les cabres van més al bosc i les pasturen. També les engeguen amb un collar de navegació GPS, i així poden saber on són des del mòbil. La vegetació és rica, per a les cabres, amb llentiscle, arítjol, i jonça i farigola ara florides. Amb les ovelles, a la primavera, pasturen i desbrossen les vinyes del Celler de Sant Miquel, abans que brotin el ceps, i a l’estiu rostollen els camps d’altres explotacions. Pensen que ha estat una bona ventura, haver-se trobat i poder anar de bracet amb en Jaume i la Roser, del poble de tota la vida, perquè tenen una ment i perspectiva obertes, són flexibles i estan disponibles sempre. També els han facilitat la vida i la integració en el sector ramader. Com a exemple, formen part de la cooperativa Som Pastura, que gestionarà l’escorxador de baixa capacitat de Moià: van a una reunió i es presenten “som la Júlia i la Marta, de les Berengueres... amb en Jaume i la Roser” i quan diuen aquests noms ja obtenen una proximitat i un tracte diferent dels reunits. Comparen les generacions i els models de producció d’abans i ara, que, com les famílies, han canviat molt. La Marta i la Júlia són sòcies i amigues, però no parella. Prioritzen treballar amb dones, perquè en aquest sector qui ha estat sempre al capdavant és l’home, i per això volen crear un espai de visibilitat femenina. Una altra diferència és que tenen clara la necessitat d’algun dia de festa i, per reduïdes que siguin, procuren vacances i tenir petits moments per a elles. Un altre contrast amb la generació precedent és que intenten buscar el client final, pel valor afegit i per reduir intermediaris, motiu pel qual van al mercat de Moià i a fires. El consum de carn de xai i cabrit ha anat molt a la baixa, en les generacions de menys de 60 anys, i demanen que els joves les tinguin presents quan organitzen barbacoes o festes. El seu projecte té diferents potes: els camps, els xais, l’elaboració de làctics, o la part social amb cursos de mediació i sostenibilitat. Els permet tenir diverses mans, que es poden combinar, però comporta també la complexitat d’organitzar-se, entendre’s i de trobar persones que s’impliquin. A mitjà termini voldrien arribar a ser una cooperativa amb unes sis dones, però trobar les persones és l’únic que els espanta. Que per què van escollir Bardissa com a marca? Doncs perquè van néixer en un moment molt dur, fa quatre anys, quan la sequera era extrema i molts ramaders plegaven o es treien el bestiar: “La bardissa és resistent, té força per viure, és resilient als canvis climàtics, i a més a més punxa per defensar-se. Les cabres se la mengen, ja que els agrada tot allò que punxa.” És un nom que engloba l’esbarzer, l’arínjol i altres males herbes dels marges, que fan lleig i molesten, i que “també permet un paral·lelisme amb els nous models de pagesia més enllà de la família tradicional heteronuclear”.

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d’Oló

“Des de la pandèmia la gent llegeix més. Aquí ho hem notat”

“Vaig veure aquell titellaire a la Rambla i alguna cosa em va fer clic al cervell”

Protesta a Moià contra la supressió de línies a l’Escola Josep Orriols i Roca i a l’Institut Moianès

Més de 390.000 euros per fer obres i millores a les escoles del Moianès

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens