“Ui, encara em queda corda per rato”, va deixar anar amb ironia la tonenca Montserrat Serrabassa quan li van ensenyar la notícia d’EL 9 NOU en què hi apareixia el reportatge dedicat a Rosa Vila, de 104 anys, candidata a ser l’àvia més gran d’Osona i el Ripollès. Ella en va complir 102 aquest dimarts.
Montserrat Serrabassa Ges ha viscut tota la vida a Tona. Va néixer al Vendrell, al veïnat de la Barroca, el 22 de novembre de 1909. Quan es va casar amb Josep Parés –de qui va enviudar el 1989– va anar a viure al Planelló, masia on continua residint de forma autònoma. Van tenir quatre fills, dos nois i dues noies, que li han donat 14 néts i 25 besnéts. D’aquests, el més gran té 29 anys i la més petita, 2. I els coneix perfectament a tots. De soltera havia treballat al sector tèxtil, però un cop casada ja es va abocar plenament a la vida de pagès.
La Montserrat manté un estat de salut envejable. Només la pèrdua d’oïda li fa una mica la punyeta. “Cada dia encara surto a caminar”, explicava aquest dimarts, una mica aclaparada per la presència d’un periodista i un fotògraf d’EL 9 NOU a casa d’una seva filla, on acostuma a passar totes les tardes.
Cantar i explicar rondalles han estat dues de les seves grans passions. De fet, del record de les rondalles que taral·larejava sovint en va sortir, fa uns anys, l’edició del llibre Cantant a la vora del foc, a cura d’Amadeu Lleopart. “Treballar, treballar i treballar”. És, segons ella, l’únic secret que amaga la seva longevitat. Una longevitat que li permet, ara per ara, situar-se com una de les àvies més grans d’Osona i el Ripollès. En aquests moments estaria situada entre els 10 primers llocs d’aquest simbòlic rànquing.
