Diuen que una imatge val més que mil paraules i amb aquesta idea la fiscalia en va fer prou amb la visualització d’un vídeo esfereïdor i inèdit en els primers minuts de la primera jornada del judici dels atemptats del 17 d’agost per deixar en escac i mat la defensa de Mohamed Houli. L’únic supervivent de l’explosió de la casa d’Alcanar, on la cèl·lula gihadista hauria muntat el seu centre d’operacions, va optar per no declarar. Només va expressar el seu penediment i es va remetre a les paraules que havia pronunciat en compareixences anteriors davant del jutge instructor i la policia. Tot plegat per no caure en contradiccions i reforçar amb el silenci la tesi que ell estava en contra dels atemptats i que tot ho feia per la força i sota pressió. L’argument va quedar en paper mullat davant d’una tètrica seqüència enregistrada precisament per Houli, on es fa evident l’odi extrem i l’elevat grau de radicalització que havien assolit els joves de Ripoll.
En les imatges en moviment, que no s’havien fet públiques mai abans, s’hi veu Mohamed Hichamy, Younes Abouyaaqoub i Youssef Aalla elaborant material explosiu entre somriures i burles cap a les víctimes que volen provocar, i de tant en tant fan proclames a la càmera. De totes elles destaca les que fa Hichamy i que mostren un rancor i una voluntat de fer mal extrema: “Això va dirigit als enemics de Déu. Aquí us esperem”, o “Ens han escollit entre milions d’homes per fer-vos arribar sang”. Entre les proclames també fa amenaces a la policia catalana: “Us esteu posant en un bon merder, sobretot vosaltres, Mossos d’Esquadra”. Tot seguit, amb una granada d’elaboració casolana a la mà remarca que “no sé ni quants diners costa fer-la perquè tot ho he robat del lloc on treballo. A Comforsa. Ho he fet als vostres nassos i no us n’heu ni adonat”. Yousseff Aalla s’hi afegeix mirant fixament a la càmera i expressant que Déu “ens ha promès el paradís, i a vosaltres l’infern”. Younes Abouyaaqoup també apareix provant-se un cinturó d’explosius i, tot indicant-lo amb el dit i somrient, comenta: “Això fa bum!”. En una de les seqüències també es mostra l’interior de la casa d’Alcanar fent evident que en les habitacions havien acumulat una gran quantitat d’explosius en format TATP –conegut com la mare de Satán–, fins a 19 granades de mà i diversos cinturons per immolar-se.
Pel que fa a Driss Oukabir va respondre amb vehemència i molts detalls les preguntes de la seva defensa, que tenia com a únic objectiu desvincular el jove de l’activitat terrorista amb motivació religiosa. Les explicacions van dibuixar el perfil d’un petit delinqüent amant de la nit i la disbauxa: “Jo no era ni religiós ni practicant. La meva vida consistia a sortir de festa, consumir drogues i anar amb senyoretes de companyia. Com puc formar part d’una cèl·lula gihadista?”. Oukabir també es va desmarcar del grup terrorista per motius generacionals, “els meus amics eren més grans. No em relacionava amb aquests xicots”, va dir.
En aquest punt i per desmuntar l’argument de Driss Oukabir va ser clau el testimoni de l’inspector en cap dels Mossos d’Esquadra i responsable inicial de la investigació, així com també l’aportació del cap de l’àrea antiterrorista del cos. Més enllà de l’evidència que Driss Oukabir va ser qui va llogar una de les furgonetes amb què s’havien de cometre els atemptats, la investigació realitzada l’implica en el funcionament de la cèl·lula i el fa total coneixedor de les intencions del grup. En aquest sentit, és clau un viatge al Marroc que segons ell hauria fet per motius personals a principis d’agost, però en què la policia hi ubica la compra de fins a tres targetes de mòbils de conspiració i la seva participació en un ritual religiós. Driss Oukabir, a més, hauria coincidit en el temps al Marroc amb Es-Satty, i no hi ha un argument sòlid ni explicacions clares per justificar una escapada a Tànger durant la seva estada al continent africà. A més, segons els Mossos, un testimoni visual l’hauria ubicat a Alcanar a mitjans de juliol, una hipòtesi que va ser rebatuda per la defensa explicant que no podia ser que al mateix moment que el situen al Montsià el rastre digital el localitza a Ripoll. Els Mossos tampoc van poder confirmar aquest fet, així com tampoc un lligam estret amb Es-Satty. La investigació també ha detectat una discussió amb el seu germà Moussa –qui l’hauria introduït a la cèl·lula–, la nit del 16 d’agost: “Driss s’ha fet enrere. No està preparat”, recull la instrucció que va informar Moussa a la resta del grup el matí del dia 17 d’agost.
Pel que fa a Houli, l’aportació dels investigadors també va desfer l’estratègia de la defensa de recordar que l’acusat va col·laborar amb la policia. Els Mossos van apuntar diverses contradiccions en les seves cinc declaracions, que en un inici va amagar l’activitat que s’estava fent a Alcanar i que en les hores posteriors a l’explosió de la casa no va aportar cap dada ni informació per intentar localitzar, desactivar i neutralitzar els terroristes.
Les explicacions de dos dels màxims responsables de la investigació dels atemptats també va permetre conèixer molts detalls del procés de radicalització. Tot indica que la canalització de la frustració i actitud violenta dels joves cap a motivacions islamistes comença el 2015 amb l’arribada de l’imam Es-Satty a Ripoll. Els primers a entrar-hi en contacte són els membres de més edat del grup, “el que considerem el primer graó de la cèl·lula”, format per Younes, Mohamed Hichamy i Yousseff Aalla. Els altres s’hi van introduint a poc a poc formant el que es considera “una xarxa de base”, un grup amb lligams molt estrets “fins i tot familiars”, i que genera “un nucli impenetrable. Només vivien entre ells i per ells”.
L’espurna per cometre una acció terrorista se situa a l’octubre de 2016, quan ocupen un pis a Gombrèn, i s’accentua amb el pas dels mesos: Houli apunta en les seves declaracions que va ser el 26 de maig de 2017 quan el primer graó de la cèl·lula proposa a la resta del grup organitzar un atemptat, i que a mitjans de juliol, amb molt material acumulat a Alcanar, decideixen que sempre hi hagi alguna persona vigilant.
El pla marcava el 20 d’agost com el dia per cometre un atemptat simultani a la Sagrada Família, la Torre Eiffel de París i les entrades i sortides del Camp Nou, on per aquell dia estava previst un Barça-Betis de Lliga. Tot indica que l’explosió d’Alcanar va deixar pas a la improvisació, i inspirats en les últimes accions gihadistes al continent europeu que es basaven en atropellaments massius –Niça– o atacs indiscriminats a la via pública van optar per morir matant.
