Buscant carn més eficient

Els escorxadors de porcí estan obligats a tenir un sistema de classificació de pesatge i tria de canals porcines (SIPCAP) regulat per l’administració i que permet veure quin percentatge de magre o greix té cada canal i això té a veure amb el preu final que es paga. Però amb aquest procés hi ha moltes altres dades que, a vegades, no s’acaben fent servir. Desenvolupar una nova tecnologia de classificació, posant-hi altres paràmetres més enllà del sexe, la raça i el pes, és el que ha fet Gerard Masferrer, d’Espinelves, durant el seu doctorat industrial. Masferrer va estudiar Enginyeria Tècnica Electrònica i Tècnica de Telecomunicacions i va fer un màster de Processament de Dades a la UVic-UCC. Al juny es va doctorar amb una tesi sobre “Optimització del procés industrial d’escorxadors utilitzant tècniques de modelització, tractament de dades i classificació automàtica”, tutoritzat pels professors Pere Martí i Moisès Serra. Aquest projecte va guanyar el premi Innovacc en la categoria d’Universitat, que el va destacar perquè a més d’estar dirigit al sector carni suposa una innovació tecnològica tangible i aplicable. “Van valorar que s’apliqués i es provés en una empresa”, diu Masferrer, que ho va fer a l’escorxador Mafrica, de Sant Joan de Vilatorrada (Bages).
Masferrer explica que Mafrica és un escorxador que mata uns 2.000 animals al dia. A l’any això vol dir tenir dades de més de 500.000 porcs. “El treball es va fer durant tres anys, però per entrenar el sistema es van utilitzar les dades d’un mes de producció”, diu, i amb algoritmes i tècniques d’intel·ligència artificial va poder buscar altres paràmetres necessaris pel tipus de producte que fa l’empresa. Per exemple, ell es va concentrar en els pernils, ja que és una de les peces estrella de Mafrica. En aquest sentit, s’ha pogut classificar segons l’espessor del greix en combinació amb les altres dades com el pes, el percentatge de magre, el sexe o la raça. Amb les dades a la mà s’aconsegueix una classificació que habitualment fa una persona. “Jo em vaig guiar pel criteri que fa servir la persona per entrar les dades i que el sistema aprengui a classificar-ho.” Tota aquesta teoria es va portar a la pràctica i fent “la comparativa entre els pernils classificats per la persona o pel sistema automàtic”. El resultat va ser clar i és que “el sistema automàtic millora un 5,5% l’encert de categories del pernil”, explica. La causa? Molt senzill. “Quan una persona ha de valorar 300 porcs cada hora hi ha cansament, fatiga”, diu. Tenir una o altra classificació pot suposar, segons han comprovat, fins a un 10% més de benefici econòmic, perquè en funció de cada categoria que se li dona es pot “tallar d’una forma diferent, mantenint uns o altres elements, i 5 o 10 cèntims per quilo amb aquestes peces és un valor afegit”, diu Masferrer.
Un cop va acabar la part del doctorat, Masferrer s’ha quedat a l’empresa i aquest sistema premiat ja ha tingut temps “d’evolucionar en els darrers mesos”, el que pot permetre reduir costos de producció a l’empresa. De fet, el que s’ha fet amb el pernil es pot fer amb altres parts del porc “com la cansalada o el costellam per oferir un porc més o menys magre”. Sense ser especialista en el sector carni, Masferrer explica que treballar amb animals no és el mateix que fer-ho amb peces inertes. “D’animal no n’hi ha cap d’igual i per tant cada un es pot desfer de diferents maneres, i d’altra banda també varien de pes en funció de l’estació de l’any.”
Processos com el que ha ideat Masferrer permetran reduir errors humans, optimitzar processos posteriors a les sales d’especejament així com augmentar la velocitat de la cadena de l’escorxador.