Buscant la comunicació directa

El 23 de desembre, una persona va comunicar a la bústia ciutadana de la pàgina web de l’Ajuntament de Vic que els avisos sonors que permeten a les persones cegues travessar de manera autònoma i segura l’encreuament del carrer Verdaguer de la capital d’Osona no funcionaven. La queixa va ser recollida i unes poques hores després la resposta confirmava que s’havia solucionat la incidència. En aquest cas, la importància del fet que calia resoldre i l’eficiència dels serveis municipals a l’hora d’actuar van exemplificar el que hauria de ser el funcionament correcte de les eines que han de permetre a la població emetre queixes o suggeriments, i als ajuntaments tenir constància d’incidències o propostes per millorar el seu municipi. En la comunicació recíproca entre ciutadans i administració municipal es busca cada cop més que el canal sigui directe, còmode per a totes les parts i el màxim d’eficient possible. En aquest objectiu, les noves tecnologies estan jugant un paper clau, i a la ja tradicional pàgina web –on la majoria de municipis hi ofereixen la bústia ciutadana o el correu electrònic per recollir queixes i suggeriments–, en els últims anys ha arribat amb força programari nou, amb el WhatsApp o les aplicacions específiques per cada poble al capdavant. El WhatsApp és des de fa temps el sistema de missatgeria instantània més popular entre la ciutadania, i pocs usuaris de telèfon mòbil no el tenen entre les seves aplicacions de capçalera. Amb la immediatesa i comoditat d’ús entre les seves principals característiques, i la possibilitat de crear grups per difondre informació, són molts els ajuntaments, sobretot de pobles petits, que han adaptat el WhatsApp com a sistema de comunicació i contacte entre els veïns. Tavèrnoles, Espinelves o Santa Eulàlia de Riuprimer són alguns exemples de municipis que han creat xarxa a través d’aquesta aplicació. A Prats de Lluçanès han donat recentment una volta més al WhatsApp com a eina de comunicació entre ciutadans i Ajuntament. Ho han fet amb la utilització de la versió business de l’aplicació. “No es tracta d’un grup de WhatsApp convencional on veus els altres usuaris que també s’han unit al canal. Funciona com una conversa individual, tant a l’hora de rebre informació com de fer una queixa o un suggeriment”, explica Isaac Romero, regidor de l’àrea de Comunicació de Prats. Un cop l’usuari fa la petició de voler rebre notificacions, se li envia un missatge automàtic on se li pregunten les dades personals i se li demana el consentiment per emmagatzemar la informació i acceptar que se li enviïn els missatges. “Intentem no carregar massa i un cop per setmana enviem un resum del que s’ha fet al poble i el que es farà en la propera setmana”. Més enllà d’informació, el WhatsApp permet que cada persona pugui enviar queixes o suggeriments de manera que la comunicació només és visible entre l’emissor –el ciutadà– i el receptor, l’Ajuntament. L’eficiència de l’eina es va poder comprovar aquest desembre, quan es va convocar una xerrada dels Mossos d’Esquadra per parlar de l’onada de robatoris al poble amb només dos dies de marge i el coneixement de la iniciativa i la resposta en forma d’afluència a l’acte va ser molt important. Un dels maldecaps dels administradors a l’hora de recollir queixes a través del WhatsApp són els missatges brossa, aquells que marxen de la funció principal de l’eina. “En el cas de Prats, creem còpies de les converses i les guardem pel que pugui ser. El fet que demanem explícitament que la persona s’identifiqui també té influència en la reducció de missatges brossa”, apunta Romero. A dia d’avui, el grup de WhatsApp de Prats té uns 500 usuaris registrats, “una xifra que tenint en compte que som uns 2.500 habitants i hi ha un percentatge de la població com els nens o la gent més gran que no té mòbil, s’ha de considerar com a molt positiva”. A Gurb, des del desembre de 2017, l’aposta per comunicar-se de manera directa i recíproca amb la ciutadania es fa a través d’una aplicació mòbil. Un cop l’usuari la té al mòbil se li obre tot un ventall d’opcions que van des de saber informació general del municipi i dels actes que s’hi fan fins a poder enviar queixes o suggeriments de millores: “Per fer-ho tenim dues vies, les incidències o la via directa. La incidència és per si trobes algun desperfecte a la via pública. Hi fas una foto i expliques el que passa i on passa. La via directa és el que seria una bústia de suggeriments”, apunta Eva Cots, administrativa de l’Ajuntament de Gurb. Un dels aspectes més destacats de l’aplicació de Gurb és el fet de personalitzar les informacions que es reben: “Les entitats també poden fer comunicats a través d’aquesta eina, i per exemple una persona pot demanar que li arribin les notificacions de la classe de P-4 de l’escola i del grup de patinatge. És una manera més per crear vincles a la població”.

Buscant la comunicació directa

Tot per decidir

L’Atlètic Balenyà perd per la mínima i haurà de capgirar l’1 a 2 contra el Bigues

La cara i la creu de les realitats econòmiques basca i catalana

Manlleu vol enderrocar l’antiga nau de Keeper

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells