Les depuradores de Vic, Manlleu i Ripoll han estat incloses en un projecte impulsat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Departament de Salut que té com a objectiu detectar rastres genètics de la Covid-19 en les aigües fecals que arriben a les depuradores catalanes. En concret, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), entitat que coordina la part tècnica de les analítiques, pren mostres de 56 depuradores. L’elecció de les instal·lacions s’ha fet seguint un criteri “per arribar a una àmplia cobertura de la població i com a mínim analitzar una depuradora per comarca”, explica l’enginyer químic i investigador de l’ICRA Lluís Corominas. Pel que fa a la metodologia, en 36 instal·lacions es prenen mostres cada dilluns, i en la resta cada quinze dies, “també per un tema de capacitat dels laboratoris. Són analítiques que requereixen de temps i d’equipament per fer-les correctament”, afegeix Corominas. En el cas de Vic, Manlleu i Ripoll s’agafen mostres setmanalment.
Un cop s’han recollit les mostres a les depuradores, “s’envien als laboratoris per fer les analítiques corresponents i disposar dels resultats aquella mateixa setmana”, diu Neus Collado, investigadora de l’ICRA i coordinadora del projecte. Amb els resultats a sobre la taula, “els tècnics en fem una primera valoració per assegurar que el procés s’ha fet correctament”, i tot seguit s’entreguen a l’ACA i al Departament de Salut, “que són els encarregats de fer l’anàlisi més profunda de les dades i prendre decisions si ho creuen oportú”, diu Carlos Borrego, investigador de l’ICRA i professor de microbiologia de la UdG. En aquest sentit, Borrego remarca que els resultats procedents del rastreig de les aigües fecals “són un indicador més que té Salut per veure quina és la situació epidemiològica d’una zona”. L’objectiu del projecte, que va començar a finals de juny i s’allargarà fins al desembre, és anticipar-se a possibles nous rebrots de la Covid-19 entre la població. Durant l’inici de la pandèmia a Catalunya al mes de març ja es va poder comprovar que les traces genètiques del SARS-CoV-2 “eren presents en les aigües fecals abans que apareguessin els casos clínics”. Així doncs, si les analítiques que es recullen a les depuradores mostren que pugen les concentracions dels marcadors genètics de la Covid-19 en un territori concret, “pot suposar una alerta anticipada. Una demostració que el virus està circulant més entre la població”, destaca Borrego.
Aquest tipus d’anàlisis a través de les aigües fecals “s’ha utilitzat sobretot per detectar indicadors químics com poden ser el consum d’estupefaents en una determinada ciutat”. Des de fa anys, en l’àmbit de l’epidemiologia, també s’ha aplicat per fer seguiment de rastres biològics i veure com circulen determinats virus entre la població, “ja que a les aigües fecals hi va a parar tot allò que les persones excreten”, apunta Borrego.
En paral·lel a aquesta iniciativa que es fa per encàrrec de l’ACA i de la qual Salut obté resultats en l’àmbit de tot Catalunya, hi ha diverses empreses i centres de recerca que també estan fent aquest tipus d’anàlisi en determinades zones del país. Des de l’ICRA, expliquen que seria interessant “integrar el màxim d’iniciatives sota el nostre paraigua, ja que tenim el canal de comunicació amb Salut establert i es podrien aprofitar millor les dades i els resultats que se n’obtinguin”, diu Corominas.
El CT Beta de la UVic també ha engegat un grup de treball
A Catalunya, diversos centres de recerca han iniciat projectes de rastreig de la Covid-19 a través de les aigües residuals. És el cas del Centre Tecnològic Beta de la UVic, que amb l’inici de la pandèmia, al mes de març, va crear un grup de treball interdisciplinari amb l’objectiu de crear un sistema de monitoratge epidemiològic de la comarca d’Osona. En concret, la planificació “preveu rastrejar set depuradores que ens permetrien abastar mos-tres d’aigües residuals del 87% de la població comarcal”, explica l’investigador del CT Beta Lorenzo Proia.
En ple procés de recer-ca de finançament i amb l’opció de ser inclosos en un projecte de mostreig de la Covid-19 a través de les depuradores d’àmbit europeu, “ens estem prepa-rant per engegar amb totes les garanties”, i en aquest sentit la col·laboració entre facultats i àrees de coneixement de la UVic és clau. A l’experiència del centre Beta en tècniques d’anàlisi molecular per detectar el material víric en aigües residuals s’hi afegirà el coneixement dels experts de la Facultat de Medicina en epidemiologia, “i així crear un model que permeti extrapolar els resultats als possibles casos que tenim en la població”, explica el catedràtic d’Epidemiologia de la UVic Roberto Elosua. Igual que a l’ICRA, “l’objectiu és detec-tar rebrots de manera efici-ent i amb anticipació”
