“Cada alumne és un projecte”

A mig curs passat, les tres mestres de l’escola L’Agullola, de Rupit i Pruit, patien. L’estaven acabant amb 13 alumnes i l’escenari de retallades del Departament d’Ensenyament els pintava un futur negre. La confirmació va arribar al maig, quan emparant-se en una normativa que acabava de sortir, la Generalitat els notificava que, com que no arribaven a 20 alumnes, per al curs següent perdrien la mestra d’Educació Infantil. Preveient aquest escenari, ja des de l’abril “ens havíem començat a moure per donar a conèixer el nostre projecte pedagògic”, explica la directora, Siona Domènech. Ho van fer a Tavertet, Cantonigròs o l’Esquirol. Posant en valor, sobretot, l’atenció personal i directa que ofereix l’escola i la interacció permanent entre tots els nens i nenes, repartits en dues aules, però cadascú al seu nivell. I amb un detall no menys important, com és un entorn privilegiat. “Cada alumne és un projecte, per a nosaltres”, expliquen. Confirmada la decisió de la Generalitat de retirar la tercera mestra, la campanya es va intensificar a partir del maig. I va donar resultat. Van aparèixer famílies interessades. De Cantonigròs, “però també de Manlleu i Roda de Ter”, diu Domènech. I finalment van poder tancar la matrícula amb 23 alumnes. Salvaven, per tant, la tercera mestra, i l’escola recuperava una ocupació “que al poble no es recordava des de feia 30 anys”, diu Rosa Maria Casas, mestra de Primària especialista en Educació Especial. L’equip es completa amb Marta Sabata, a Educació Infantil, i Anna Fontseca, que s’hi ha afegit aquest curs per cobrir una reducció de jornada. Un cop a la setmana també els puja una mestra de religió per a les famílies que han triat l’opció.
 Totes elles destaquen el treball compartit i de contacte permanent amb els alumnes. “Totes som referents per a tots; no hi ha la figura d’una tutora”, expliquen. L’arribada de nous alumnes per a aquest curs “ha estat un gran estímul per als que ja hi havia”, i una manera de fer més fàcil, als autòctons, trencar la bombolla que representa una escola petita en un poble petit. “Les excursions ja les fèiem conjuntament amb l’escola de l’Esquirol”, diu Domènech. I un altre repte ha estat “adaptar-nos a les diferents sensibilitats i procedències de les famílies”, també pel que fa a models d’educació que hi han aterrat: des de l’escola més convencional fins a les que seguien el projecte Waldorf. Casas incideix, en aquest punt, en la importància que es dóna “a l’educació de les emocions: si un nen no és capaç de gestionar les pròpies emocions difícilment podrà entendre les dels altres”. Anna Fontseca també destaca l’espai de l’hort, “on posem en valor el treball en grup i explotem el potencial d’aquells alumnes que, a l’aula, potser hi tenen més dificultat”. Marta Sabata, d’Educació Infantil, posa en valor “poder ser sensibles a fer els nens protagonistes, posant de seguida en pràctica les seves idees”. Això es completa amb una cura especial amb els ensenyaments artístics i l’ús de l’anglès a l’arribada a l’escola, de bon matí, a l’hora del pati o quan són a l’hort. “I tot amb una gran complicitat dels pares”.