“Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l’aigua de llum que brolli de les pedres / d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.” És el fragment del poema Solstici de Miquel Martí i Pol que apareix a l’etiqueta de les ampolles de vi blanc del Celler Vall Llach de Porrera, al Priorat, propietat del torellonenc Albert Costa i el cantautor Lluís Llach. Des de la matinada de diumenge, però, a causa del temporal Filomena bona part de les ampolles han deixat de rajar, a causa de l’esfondrament, pel pes de la neu, de la teulada de l’edifici de la Final, on vinifiquen, embotellen, etiqueten i emmagatzemen l’estoc de vi.
Ha estat un cop fort per a Costa, que se’n va assabentar diumenge al matí quan algú del poble li va enviar un missatge que li truqués per explicar-li el que havia passat. “El primer que vaig pensar és que sort que era a les 6 del matí, quan ningú estava treballant” i que al carrer del costat, que ha quedat ple de runa, no hi havia els nens que la tarda anterior jugaven amb la neu. I després de la primera impressió “t’entra la tristesa, no de les coses materials, sinó per l’espai on has viscut moltes emocions, i hi has treballat molt”, comenta l’enòleg, ja que “el material es pot recuperar”, malgrat que les pèrdues són quantioses. Per ara calculen que entre l’edifici i el que hi ha a dins podrien rondar més de mig milió d’euros, encara que s’ha de veure un cop es vagi traient la runa què es pot recuperar. El que ja no recuperaran són les anyades dels anys 2018, 2019 i 2020.
En saber la notícia “em vaig posar en el pitjor dels casos”, relata, en l’escenari de “perdre-ho tot i tornar a començar”. De fet, ni diumenge ni dilluns va poder arribar al celler, al centre del poble, ja que a causa de la neu estava aïllat al mas on viu. Dimarts, però, entremig de la tempesta hi va entrar un mínim raig de llum en veure pels seus propis ulls que “sota la runa i la neu hi ha ampolles i barriques que podrem recuperar”. Costa assegura que “cada ampolla que salvem de sota la runa és un tresor i una alegria”. La feina per fer-ho, però, és minuciosa i creu que en tindran encara per dies, ja que ho han de fer tot de forma manual i no amb màquines. “A sota hi ha coses importants, volem treure teula a teula” per intentar retirar ampolles i tines que són molt delicades.
Tot plegat, una tasca que no té res a veure amb el que haurien d’estar fent ara, que és el cupatge del vi del 2018 i el 2019. “L’activitat està totalment parada” i calcula que estaran dos o tres mesos sense vendes ni embotellades. “El 2021 es preveia com un bon any”, sobretot pel canvi de govern als Estats Units, diu el propietari del celler, per l’arribada de la vacuna i per la previsió de l’augment de la socialització si la situació epidemiològica millora. Però les desgràcies no venen mai soles, diuen, ho fan de tres en tres. A la Covid-19 s’hi va sumar durant la verema la plaga de míldiu, un fong que va fer perdre el 80% de la producció, i ara els efectes del Filomena. Amb tot, “hem de seguir endavant” i a fer-ho els ajuden les àmplies mostres de suport que han rebut des de diumenge i també la iniciativa per part d’amics i familiars de , a través del qual s’estan recollint donatius per reflotar el celler.
Costa té clar que malgrat el que ha passat seguirà amb la filosofia amb la qual van començar el projecte els dos fundadors, el seu pare, el notari Enric Costa, i Lluís Llach, que a banda de dignificar el preu del raïm era revitalitzar l’economia del poble. Per això, van optar per mantenir el celler al mig de Porrera, donar feina a persones del poble –ara hi ha 15 treballadors–, fer que les visites donin vida i també rehabilitar dos edificis emblemàtics, un dels quals el que ara ha caigut i que ja treballen per tornar a aixecar. Tot plegat, com deia Martí i Pol, “En solitud, però no solitaris, / reconduïm la vida amb la certesa / que cap esforç no cau en terra eixorca”.
