Gemma Permanyer El Moianès continua sumant nous habitants any a any i acumula un creixement de gairebé un 8% des que és comarca. En els darrers cinc anys, s’ha passat dels 13.209 habitants del gener de 2016 als 14.209 el 2021, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). De gener de 2020 a gener de 2021 la comarca va guanyar 324 nous habitants, un 3% més que l’any anterior. La xifra simbòlica dels 14.000 habitants es va superar, per primera vegada, l’any 2020.
L’augment de població és força desigual en els 10 municipis. Tot i que cap perd població, destaca el creixement de Castellterçol, Calders, Collsuspina i Moià. L’Estany i Santa Maria d’Oló són els pobles que s’han mantingut més estables aquests anys, mentre que la resta han tingut creixements del voltant d’un 3%.
Castellterçol ha estat el municipi que més ha crescut des de la creació de la comarca, sumant gairebé 300 habitants, que suposen un 12% de creixement, mentre que la capital, Moià, ha tingut un creixement de més del 8,5% i ja frega els 6.500 habitants. Calders, amb 1.063 habitants, ha tingut un creixement de l’11,5% en els darrers 5 anys. El municipi va superar la xifra simbòlica dels 1.000 habitants amb l’actualització del padró del gener de 2020.
L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, creu que el fet de ser comarca ajuda més a la visibilització i a donar a conèixer el territori però no creu que aquest fet sigui un dels motius pels quals el Moianès experimenti aquest creixement de població. Per a Guiteras hi ha dues raons molt clares: “La Covid i una segona de més conjuntural que té a veure amb el preu de l’habitatge.”
L’esclat de la pandèmia de la covid-19, el març de 2020, i en especial el confinament domiciliari han generat un fenomen que s’ha viscut en molts punts de Catalunya de persones que han optat per un canvi de vida i deixar de viure en zones urbanes i optar per zones més rurals amb habitatges més grans, més proximitat a la natura o més sortides. El Moianès no n’és una excepció i així ho mostren els dades de 2020 a 2021, en què la població de la comarca creix, globalment, al voltant d’un 3%. De fet, el Barcelonès és la comarca que entre 2020 i 2021 ha perdut més població, un 5%, segons dades de l’Idescat. La resta de comarques catalanes guanyes totes població excepte el Pallars Jussà, el Segrià i la Ribera d’Ebre. “La covid ha fet que moltes persones que tenien segona residència al Moianès s’hi hagin quedat a viure i empadronat”, apunta en Guiteras. Aquesta tendència, de substituir les segones residències per habitatges habituals, ja s’apuntava abans de la pandèmia. “L’estudi de quantificació de segona residència al Moianès i el seu impacte econòmic”, publicat a l’abril pel Consell Comarcal del Moianès, apunta que el 1991 la comarca tenia 2.379 habitatges de segona residència i el 2019 aquesta xifra era de 1.898.
Més enllà de la pandèmia, un altre motiu conjuntural, que ha fet guanyar habitants és el preu de l’habitatge, un fenomen que ja s’estava detectant en els darrers anys. “Pels preus del lloguer hi ha una expulsió de persones de l’àrea metropolitana i la comarca ofereix un lloc a prop, que és xulo, i és més senzill viure-hi que a Barcelona ciutat”, apunta Dionís Guiteras.
Afegeix, a més, que el 80% de la població de Catalunya vivia en un 20% del territori. “No només no hi caben sinó que quan a algú li falta la feina es fa molt difícil assumir els costos de l’habitatge de Barcelona ciutat.” Guiteras afegeix un altre argument que “ens va fer molt forts a l’hora de lluitar per la creació de la comarca”, que és el fet que “un 80% de llocs de treball del Moianès estan ocupats per gent que viu la mateixa comarca”.
L’alcalde de Moià considera que, malgrat aquest augment del 8% de la població, els serveis públics com les escoles o els centres de salut no estan tensionats, sinó que ha estat un creixement assumible. On sí que s’ha percebut un augment de demanda, segons Guiteras, és als serveis socials. A aquest fet també s’hi ha d’afegir que l’habitatge s’està esgotant a gairebé totes les poblacions de la comarca i això fa que els preus s’apugin molt.
