Jaume Codina i Carme Crusellas van començar a festejar amb 21 i 16 anys, després d’haver-se conegut a l’antiga fàbrica d’embotits Productos del Cerdo. Fills tots dos de Calldetenes, es van casar l’any 1964, van tenir fills i al cap d’un temps es van plantar per compte propi amb una parada de fruita al mercat dels dissabtes a la plaça Major de Vic. Des de llavors han passat tota la vida junts, veient créixer el negoci i la família, però el 17 de març de l’any passat el coronavirus es va emportar Codina. Amb 83 anys, ell va ser la primera víctima de la pandèmia a Osona i el Ripollès, en un moment en què el desconeixement primava sobre qualsevol certesa al voltant de la Covid-19 i ni tan sols s’havia estès l’ús de la mascareta.
Crusellas recorda amb precisió la cronologia d’una setmana que sempre més tindrà clavada a la memòria. En Jaume es va començar a trobar malament el diumenge 8 de març i en lloc d’anar a missa, com tenien per costum, va preferir quedar-se a casa. Al migdia es va prendre un analgèsic i es va refer, fins i tot van sortir a dinar, però llavors va passar mala nit, amb dolors forts al braç, la cuixa i l’esquena. En la primera visita al CAP no li van acabar de trobar res. “Semblava que li havia de sortir una grip”, explica Crusellas. El context, abans que es detectessin els primers casos positius a Osona, no era el mateix que ara. Faltava informació i la paraula coronavirus encara remetia a un virus exòtic, de procedència desconeguda, que estava posant la Xina contra les cordes. Dimecres van tornar a tenir visita amb la metgessa, aquest cop a casa, i “ja no li va agradar”. En Jaume tenia febre i li havia baixat la saturació d’oxigen. Seguint el seu consell, i veient que amb antibiòtics tampoc remuntava, la família mateix el va portar divendres a Urgències de l’Hospital Universitari de Vic. Va ser el primer gran sotrac: “Se’l van emportar normal i el següent que ens van dir és que se’l quedaven”.
El funeral el van fer per Sant Jaume, coincidint amb el seu sant
A partir d’aquest moment, Carme Crusellas té present la sensació de desconcert i molta angoixa. El pes de sentir-se la por a dins. Només el va tornar a veure una vegada, ja el dimarts 17, i després que els avisessin per acompanyar-lo en els instants finals: “Va ser molt dur, molt, però sí que és veritat que, dins de la desgràcia, almenys vam tenir l’oportunitat d’estar al seu costat”. El que no van poder fer va ser una cerimònia de comiat, però passats uns mesos –precisament coincidint amb el dia de Sant Jaume– van celebrar el funeral. “Vam posar una foto d’ell a l’altar, hi va haver música… I l’església es va omplir”, explica Crusellas.
Quan EL 9 NOU li pregunta com era el seu marit, en destaca sobretot la simpatia –“es feia amb tothom”– i que gaudia amb detalls tan aparentment insignificants com recordar la seva infantesa a la casa de la Sala de Folgueroles. Ella també el continua tenint sempre present, i a casa hi ha mantingut els quadres i manualitats que feina Codina anant al Casal d’Avis. També el visita tot sovint al cementiri, tal com ell mateix li havia demanat a mesura que començava a planar el fantasma de la mort, i no s’oblida ni un sol dia de dir-li bona nit.
