Anar més enllà del tractament de la malaltia clàssica. És la filosofia de l’Hospital Universitari de la Santa Creu (HUSC), però l’arribada del coronavirus també ha obligat a posar en pausa un model d’atenció que, a banda del quadre clínic, prima com se senten els pacients emocionalment o el suport a les famílies. “Habitualment treballem per cuidar la persona en totes les seves facetes”, explica la directora de Cures, Marta Ferrer, “però ara mateix tot això ha minvat”. A la Santa Creu hi ha ingressats 61 malalts amb Covid-19 i “la prioritat és cobrir necessitats mèdiques” tot i que “en la mesura del possible també informem periòdicament les famílies i intentem que es puguin veure i sentir a través dels mòbils, igual que accedir al servei religiós”.
Amb l’objectiu de posar-se a punt per a la pandèmia, durant les últimes setmanes l’HUSC també ha reduït l’activitat a consultes externes, rehabilitació i l’hospital de dia i s’han agilitzat altes de persones que podien continuar recuperant-se a casa. Ferrer considera que “la gent sap que és millor freqüentar poc” els centres sanitaris i, en cas d’haver de realitzar cures de ferides, “algunes famílies segueixen les nostres indicacions telefòniques i se n’ocupen elles mateixes”.
Pel que fa al personal, se l’ha format sobre el virus i els equips de protecció i s’estan desdoblant torns perquè els professionals coincideixin el menys possible. D’alternativa no n’hi ha cap altra que adaptar-se a les circumstàncies, però Ferrer admet que estan vivint situacions “molt dures” i que xoquen amb el plantejament de la Santa Creu: “Que els acompanyants no puguin venir, o que en una situació de final de vida sigui només a l’últim moment i si no hi ha contagi de Covid-19, ens canvia tot el panorama. No és el que tocaria”.
“Que els acompanyants no puguin venir ens canvia tot el panorama. No és el que tocaria”
Igual que a la resta de Catalunya, també a Osona i el Ripollès hi ha un nombre important de professionals sanitaris contagiats. I l’Hospital Universitari de la Santa Creu no és l’excepció, per això han hagut de sumar a la plantilla estudiants universitaris. “Entre veterans i novells anem tirant endavant”, assegura Ferrer, “però és veritat que comencem a justejar. Això ens preocupa molt”.
Ella fa quatre dècades que es dedica a la infermeria i reconeix que la pandèmia del coronavirus és un episodi sense precedents, molt difícil de gestionar malgrat la bona coordinació de recursos assistencials que destaca d’Osona. Un altre tret que fa sobresortir la comarca és el de la solidaritat, ja que els últims dies han rebut material procedent des de grans empreses fins a anònims, el Comitè de Defensa de la República o fins i tot les monges de l’Escorial.
L’altre sentiment reconfortant enmig d’una crisi que està posant tot el sistema sanitari en escac, el de formar part d’una pinya. Ferrer subratlla que “a la Santa Creu hi ha molta . Em sento molt orgullosa dels professionals i l’equip humà. Vivim moments molt durs i ho estan donant tot i més”.
Marta Ferrer és infermera des de fa 40 anys. A l’Hospital de la Santa Creu hi va començar a treballar el 1988 i actualment també forma part del Grup de Recerca en Reparació i Regeneració Tissular de la UVic-UCC. Assegura que “si tornés a néixer, tornaria a fer d’infermera”.
