L’agost de 1994, la taradellenca Carme Espelt tenia previst sortir a caminar com feia habitualment “però quan em vaig llevar, les cames no em responien”. Allà iniciava un camí de proves i metges “per saber què em passava”, i finalment va arribar el diagnòstic: esclerosi múltiple.
“Vaig tenir clar que tiraria endavant, i de seguida vaig contactar amb l’associació d’afectats Empara”, recorda Espelt. Viure a pagès i tenir sis fills “m’ha obligat a espavilar-me i a moure’m”, i a ella li ha anat bé per conviure amb la malaltia. En aquests 27 anys de relació amb l’esclerosi múltiple, Espelt confirma que es tracta d’una afectació que té mil cares ja que cada pacient “t’explicarà una evolució de la malaltia diferent a la que hagis pogut patir tu”.
En el seu cas, els problemes motors van passar de la cama esquerra cap a la dreta, i al llarg del temps ha hagut de fer front a la dificultat d’empassar o als tremolors. També a símptomes invisibles “com la fatiga, els forts mals de cap o la incontinència”, dificultats que sempre ha superat gràcies al seu caràcter vital.
