“Cal canviar el model actual de serveis socials”

S’estrena com a regidora però ja fa anys que està a la cuina de l’Ajuntament de Vic com a cap de gabinet d’alcaldia i coordinadora de diferents departaments. Per què fa el salt a la política? Forma part d’una evolució. Vaig començar a l’Ajuntament perquè Anna Erra, llavors regidora d’Educació, em va encarregar desenvolupar el Projecte Educatiu de Ciutat. Jo treballava a l’àmbit privat des de feia anys i aquest va ser el meu primer contacte amb l’administració pública. Des de llavors he après el seu funcionament i, a mi que m’agraden els reptes i el compromís, decideixo acceptar amb molta il·lusió la proposta que em va fer l’alcaldessa d’encarregar-me de l’àrea de Benestar i Família com a regidora. També està al capdavant d’Economia i una de les primeres decisions va ser augmentar l’IBI en un 7%. Com s’explica? Venim de molts anys en què hi ha hagut una contenció de la pressió fiscal a la ciutat de Vic. Eren anys de crisi econòmica i no es volia posar més problemes a les famílies. Ara en un moment de bonança i comparant l’IBI de la ciutat de Vic amb el que tenen municipis semblants ens vam adonar que estàvem molt per sota. Hem hagut de ser valents i fer allò tan poc popular que és apujar els impostos. Això ens permetrà tenir uns ingressos per fer unes bones polítiques a tots els nivells. Tot i aquesta puja del 7% continuem estant per sota de molts municipis. Els grups de l’oposició no hi van donar suport. Demanaven que l’augment fos progressiu en els propers anys i de forma proporcional a la renda dels ciutadans. És molt difícil aplicar un IBI redistributiu en funció de la renda. Nosaltres el que hem fet és aprovar bonificacions. Per exemple, hi ha una bonificació del 50% de l’IBI per a famílies nombroses i altres per a col·lectius vulnerables. Apujar l’IBI a poc a poc era com morir a pessics. Cal dir que a Vic el nivell de recaptació és molt elevat, del 93%, és un índex altíssim i, per tant, s’ha d’agrair als ciutadans l’esforç que fan. Han aprovat un pressupost de 53,7 milions d’euros, un dels més alts dels últims anys i amb unes inversions de 9,8 milions. Ja s’han acabat els anys de contenció? Tot i que encara hi ha unes lleis que ens limiten, com la llei d’estabilitat pressupostària que el govern central va aprovar el 2012, hem guanyat una mica més de marge per poder desenvolupar accions des de l’administració local. Això ens ha permès fer un dels pressupostos més ambiciosos dels últims anys. Quin és l’estat de les finances de l’Ajuntament de Vic? D’una banda, el nivell d’endeutament és baix, no s’arriba al 25%, i en canvi aquest any s’haurà d’aprovar un pla econòmic i financer. És cert. L’any passat estàvem a finals de mandat i van entrar molts romanents de l’any anterior, es van acabar inversions i vam gastar més del que diu la regla de la despesa. No és que gastéssim més del que ingresséssim sinó que és un sostre que marca la llei de racionalització. L’Ajuntament de Vic no té dèficit, fa molts anys que es tanca l’exercici amb una liquidació positiva. Saltar-se la regla de la despesa és una eina que fan servir molts ajuntaments, Vic encara no ho havia fet. La mateixa llei que ho limita ja preveu els mecanismes per regular-ho. En el ple del mes de maig s’haurà d’aprovar un pla econòmic i financer amb unes mesures que afectaran els dos propers anys. És responsable també d’una àrea sensible com és la de Benestar i Família. Quin rumb li pensa donar durant aquest mandat? Jo parteixo de la tesi que totes les persones som resilients. Tots tenim capacitats, a vegades moltes més de les que ens pensem, per sortir-nos de les situacions adverses. A partir d’aquest concepte cal canviar el model dels serveis socials actual. Hem de deixar de banda el model assistencial d’ara per passar a un d’acompanyament a les persones. Tothom ha de poder tenir criteri, prendre les pròpies decisions i els treballadors dels serveis socials no ho han de suplir sinó acompanyar les persones que passen per una situació de vulnerabilitat perquè puguin tenir els recursos que ofereix la ciutat per sortir de la situació en què es troben. Això com es traduirà? Una de les accions que ja hem començat a implementar des del gener és un canvi en l’acollida de persones que arriben per primer cop als serveis socials. Ara no es fa una sessió individual per explicar els serveis i recursos disponibles sinó en grup. No només és una manera d’optimitzar recursos, perquè ens passàvem el dia explicant les coses 40 vegades, sinó que també es generen grups d’ajuda mútua molt interessants. Sense que es vulneri la privacitat, hi ha sinergies amb les persones que venen al servei a demanar com ho han de fer perquè tenen una persona gran amb dependència o tenen problemes per pagar el lloguer. Ara som més eficients. Abans venia algú i li havies de donar hora per d’aquí a un mes i mig per fer la primera visita i això era una cosa que em preocupava. Creu, per tant, que el sistema actual perpetuava situacions de vulnerabilitat? Els serveis socials han sigut sovint massa reactius. Hi anava algú que no podia pagar el lloguer i el que es feia era aconseguir-li els recursos per fer-hi front. Hem de tenir una mirada més a llarg termini que a vegades no s’ha tingut per la sensació d’ofec professional davant de situacions que semblaven una urgència i es volien resoldre d’immediat. A les persones que venen als serveis socials els hem d’oferir aquesta mirada llarga, si no el que fem és posar una tireta sense acabar de solucionar el problema. Els canvis que s’estan fent al rebost solidari van en aquesta línia? Sí, era un plantejament molt assistencial. Anaves amb una cistella cada quinze dies, després de l’informe dels serveis socials, i gràcies a la feina de voluntaris i gent molt implicada et donaven uns aliments. Durant un temps ha estat un model correcte, però ara hem vist que calia fer un pas més per dignificar el servei i les persones. Serà un plantejament com un supermercat i amb l’acompanyament de voluntaris treballarem perquè ells triïn els productes d’acord amb una alimentació equilibrada i saludable. Amb el projecte que hem fet conjuntament amb Creu Roja i Càritas, les persones no se sentiran que van a un lloc on es fa caritat. Vic és una ciutat amb una població que va envellint. Cada cop caldrà més recursos per atendre aquesta població. Es té en compte? A Vic tenim molts serveis, públics i privats, que donen cobertura al col·lectiu de gent gran. La gent tenim clar que volem envellir a casa però també és veritat que hi ha moltes persones que, per motius de salut, no ho podran fer. Tenim dues línies que volem potenciar encara més. En l’atenció domiciliària volem que les persones que es dediquen a tenir cura de la gent gran tinguin unes condicions de treball dignes, amb una formació i sous que els facin estar felices de la feina que fan, que és molt important. Encara que no sigui competència nostra, volem incidir que sigui així. Després hi ha els centres de dia i les residències. Hi ha una oferta variada però ens hem compromès durant aquest mandat a projectar una ampliació de la residència d’El Nadal. El repte és crear una residència diferent. Què vol dir? Doncs seguint amb el concepte d’un model centrat en les persones. Que les persones no s’hagin d’adaptar a la institució sinó al revés. Jo sempre poso un exemple. Si una persona gran que està en una residència és aficionada al futbol i vol veure el Barça quan juga la Champions i el fan a les 9 del vespre, no l’enllitem a 2/4 de 8. Aquesta persona si està bé i té capacitat per decidir, respectem-li i tinguem en compte la seva opinió. Ja tenim alguns models de referència i n’anirem a veure d’altres perquè puguem projectar durant aquest mandat una ampliació d’El Nadal per crear espais on les persones tinguin aquest grau d’autonomia. Un altre gran problema que arriba als serveis socials és el de l’habitatge. Sí, hi ha gent que no pot fer front a un lloguer i en canvi hi ha pisos buits a la ciutat que estan en mans de fons d’inversió que ja no sabem ni qui són. I en aquesta situació hi ha ocupacions, que en molts casos no generen problemes però en d’altres casos sí. És un problema que afrontem d’una manera transversal des de l’oficina d’habitatge, des dels serveis socials i des de la Regidoria de Convivència i Seguretat. No és fàcil per ningú, sovint darrere les persones que ocupen hi ha un problema de vulnerabilitat. En aquests habitatges no hi ha els subministraments bàsics i en algun cas generen problemes de convivència, que s’han d’afrontar. Estem treballant fort per regularitzar al màxim aquestes situacions. La llei obliga bancs i grans tenidors a posar a un lloguer social aquests pisos buits. En una altra de les seves àrees, la de Serveis Generals, hi ha el projecte de donar un nou impuls a l’administració electrònica. Sí, ja es va fer un primer pas però volem treballar per acabar de desplegar-la. La idea és simplificar al màxim la relació dels ciutadans amb l’administració. Que tots els tràmits que s’han de fer amb l’Ajuntament es puguin fer des del sofà de casa si es vol. Tot i que es mantindrà l’atenció presencial per a qui ho prefereixi, cal que tinguem una administració preparada per al segle XXI. Del poc més d’un centenar de tràmits possibles, una vuitantena ja es poden fer en línia. Per tant, tenim un camí fet però volem anar a més. També tenim una pàgina web que actualitzarem, amb més informació i perquè sigui més accessible des dels dispositius mòbils. Anna Erra va anunciar que no repetirà com a candidata l’any 2023. Vostè es descarta de la quiniela de candidats? Com a regidora? No, com a cap de llista. No home no, ni pensar-ho. A mi el que m’agrada és treballar en equip. Això és molt aviat per dir-ho però sí que com a regidora crec que m’agradaria poder treballar un temps, però posar-me al capdavant no m’ha ni passat pel cap. De moment tenim una alcaldessa fantàstica i un equip que treballem molt a gust, que estem fent coses i tenim moltes ganes de fer-ho bé. I després que la gent ens valori al final del mandat.

“Cal canviar el model actual de serveis socials”

Segell Osona-Ripollès en el gran inici de la selecció catalana sub-16

Derrota del Girbau Vic TT davant el Son Caldera de Mallorca

Les granges de porcs apliquen mesures de bioseguretat després de reduir els antibiòtics i patir la PRRS

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Vic vol rehabilitar el pont de Queralt i el Gremi d’Adobers

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

La Guia | Tot el que has de saber del Mercat Medieval de Vic