Si governen o són decisius en el futur govern de Catalunya, quina resposta donaran a les aspiracions d’independència el proper mandat?
Entenem que les polítiques continuistes que s’han dut a terme els últims tres anys no poden continuar. Cal reprendre l’embat, la confrontació amb l’Estat amb l’objectiu de poder celebrar un referèndum abans del 2025 i tenir les eines, un cop s’hagi celebrat aquest referèndum, per poder mantenir la declaració d’independència. Això passa per tenir sobiranies energètica, habitacional, alimentària i econòmica, amb la creació d’una banca pública.
Amnistia sí o no?
Som partidaris de l’amnistia, no hauria d’entrar mai a la presó una persona per defensar el mandat d’un poble.
Si entren en el joc dels pactes, amb quins partits pactarien i amb quins no?
Entre els partits independentistes estem obligats a entendre’ns si volem avançar cap a la independència. Estem disposats a assumir totes les responsabilitats i fins i tot entrar en un possible govern. No venim a mercadejar sinó a fer avançar el país cap a la independència i a garantir una vida digna per a la gent. La pilota està a la teulada dels altres partits. Si volen un govern continuista no ens hi trobaran. Ens hi trobaran si volen apostar en l’embat amb l’Estat, un referèndum el 2025 i lluitar per garantir totes les condicions de vida digna per a la gent.
Com valoren la gestió de la Covid per part del govern i com s’hauria d’encarar?
La gestió no ha estat bona, sobretot mancada d’ajudes als col·lectius més afectats. No s’ha repartit la càrrega de la crisi d’una manera justa, amb el resultat que actualment i en acabar la crisi els rics seran més rics i els pobres més pobres. A part de la immediatesa de les conseqüències que té aquesta crisi, tot això són els resultats d’anys de retallades i privatitzacions dels serveis bàsics que s’han dut a terme de forma sistemàtica.
Són partidaris d’abaixar impostos?
Som partidaris d’apujar els impostos a les rendes més altes i alhora establir una renda bàsica universal per garantir la vida digna.
L’escola, pública o concertada?
Òbviament apostem sempre per la pública. És l’única forma de garantir una educació igualitària i inclusiva en què tothom disposi de les mateixes oportunitats més enllà de la classe social, la nacionalitat o el gènere.
La manca d’habitatge és un problema, hi ha queixes per ocupacions… què plantegen?
Ens trobem en una situació d’emergència habitacional. Hem vist com en plena pandèmia es portaven a terme grans desplegaments policials per fer fora famílies de casa seva, deixant-les en una situació d’extrema vulnerabilitat, alhora que hi ha molts habitatges buits en mans de bancs i grans tenidors. Calen polítiques efectives, també des dels municipis, per mobilitzar aquesta gran quantitat d’habitatges buits.
Estem en una situació d’emergència climàtica, com s’ha de revertir?
Cal fer-hi front des de tots els àmbits. Passa per la creació d’una empresa energètica pública, que pugui garantir una correcta gestió dels recursos tant ambientalment com social. S’ha d’apostar per energies renovables, però en nom d’això no tot s’hi val. Cal tenir en compte la realitat de cada territori. Apostem per exemple per la municipalització de centrals hidroelèctriques que es troben disseminades per les conques fluvials de Catalunya com a exemple de generació elèctrica de proximitat i sostenible.
Quin ha de ser l’encaix d’Osona dins la Catalunya Central? Osona i el Ripollès haurien d’estar en una mateixa vegueria?
A l’hora d’organitzar els territoris l’únic que s’ha de tenir en compte és la realitat de la vida i el dia a dia de les persones, de la relació que existeix entre municipis. Creiem que l’organització natural seria la vegueria de l’Alt Ter: Osona i el Ripollès.
Quines són les inversions prioritàries a Osona i el Ripollès?
Fan falta inversions en infraestructures, també necessàries per lluitar sempre en tots els àmbits contra la crisi climàtica. Amb la millora de les infraestructures per poder garantir un transport públic de qualitat. També calen inversions en sobirania energètica i en la creació de parcs d’habitatge públics.
El Lluçanès ha de ser reconeguda com a comarca el proper mandat?
El Lluçanès és qui ha de decidir com organitzar-se, si com a comarca o no. S’ha d’acatar el resultat d’aquesta consulta, més enllà de pressions polítiques i del que hi pugui haver.
{{ comment.text }}