L’Ajuntament de Campdevànol haurà d’indemnitzar amb mig milió d’euros la part que va demandar el consistori, l’any 2006, per concedir una llicència d’obres il·legal per la construcció d’un edifici que no respectava la distància reglamentària amb l’immoble del costat i que una sentència judicial del Jutjat de Primera Instància número 1 de Girona obligava a enderrocar. Ja fa gairebé un mes i mig que l’alcaldessa de JxCampdevànol, Dolors Costa, va explicar a EL 9 NOU que s’havia arribat a un acord entre la part demandant, els veïns del bloc de pisos i l’Ajuntament per tal d’evitar aquest desenllaç. Un pacte que es va materialitzar amb l’aprovació d’un conveni en el ple extraordinari d’aquest passat dijous amb els vots a favor de l’equip de govern de JxCat i les abstencions d’ERC i la CUP.
Després de gairebé 15 anys de litigi judicial, la signatura d’aquest conveni evita que l’Ajuntament hagi de pagar d’inici una suma de més de 2 milions d’euros en concepte d’aval bancari i, per tant, “hem evitat una catàstrofe econòmica amb aquesta herència enverinada que s’ha anat podrint fins que ha esclatat”. Costa també va assumir la seva part de responsabilitat per haver estat a l’equip de govern durant més de vuit anys i no haver aconseguit solucionat el problema. Cal dir que l’Ajuntament comptarà amb 90.000 euros de l’assegurança per ajudar a pagar aquesta indemnització i haurà de demanar un crèdit de 410.000 euros. La intenció és pagar-ho tot en un termini de deu anys.
L’oposició no va estalviar crítiques cap als fets ocorreguts el 2006. Tot i celebrar l’acord, el portaveu republicà, Toni Riera, va dir que no era un “regal” perquè 500.000 euros suposen gairebé un 13% del pressupost d’enguany, i “sense comptar les despeses judicials d’aquests anys”. ERC i la CUP van exigir que es depuressin responsabilitats i que les persones implicades en aquesta errada ho paguin. De fet, l’edil cupaire, Mariona Baraldés, va anar més enllà i va apuntar directament cap a l’arquitecte municipal d’aquell moment. Costa va contestar-los que el consistori es reserva el dret de demanar danys i perjudicis a la persona que tenia la responsabilitat d’atorgar les llicències. Ho consultaran amb els serveis jurídics, “tot i que han passat molts anys i no sé si hi serem a temps”.
El debat també va tenir cert caire polític perquè Riera va recordar que l’equip de govern anterior a la moció de censura del 2006, liderat per Ferran Martínez, d’ICV, amb el suport del PSC i ERC, no va permetre mai que es fes aquest bloc de pisos, i “gràcies a un regidor trànsfuga del PSC –Antonio Nieto–” va entrar a governar CiU amb Joaquim Serrador al capdavant i això va canviar. “Digues-li ideologia o sensatesa”, apuntava Baraldés. Riera recordava que durant el tripartit format pel PSC, ICV i ERC no es van gastar diners en el litigi judicial i això només va passar amb els governs de CiU –cal recordar que ERC, amb Jaume García, va ser al govern al primer mandat de Joan Manso–. Costa no va entrar massa en la discussió política i va deixar entreveure que l’arquitecte municipal d’aleshores no tenia una ideologia afí a CiU.
