L’Audiència de Barcelona ha condemnat els 11 acusats en el cas de falsificació de receptes destapat el 1993 a Osona. Vuit d’ells ja havien arribat a un acord amb la fiscalia, segons el qual es reconeixien culpables a canvi d’una rebaixa en la condemna. Els altres, entre els quals n’hi ha dos d’osonencs, també han estat condemnats per la secció desena de l’Audiència. Com a mínim un d’ells, però, ja ha anunciat que presentarà recurs. Per tant, la sentència de l’Audiència encara no serà l’últim capítol del tot d’un cas que fa més de 21 anys que s’arrossega pels tribunals. El retard en la instrucció judicial del cas, de fet, ha estat un dels motius que les penes que s’han imposat als acusats finalment hagin estat poc més que simbòliques. Cap d’elles supera els dos anys, a partir dels quals haurien d’ingressar a presó. En no tenir antecedents penals, però, s’ho estalviaran. Pel camí, 6 dels 17 acusats inicialment van morir. Entre ells, un dels dos caps de la trama, el farmacèutic de Manlleu Carles Beltran. Un altre dels metges encausats va quedar exculpat el primer dia de judici, ja que pateix Alzheimer i per tant no estava en disposició de ser sotmès a judici. En aquest cas, la llei marca que s’ha d’arxivar la causa contra aquest acusat en concret.
Així doncs, el metge Víctor Valderrey, aleshores resident a Manlleu i junt amb Beltran el cap de la trama falsificadora, és qui té la condemna més alta, d’un any i nou mesos de presó, i una multa de 900 euros. Els altres set acusats que van arribar a l’acord amb la fiscalia (Lluís Pena, Josep Costa, José Antonio Uría, Inocencio José Villegas, Josep Amat, Miguel Morales i Francesc Oromí) són condemnats a deu mesos i mig de presó i una multa de 900 euros. Finalment queden els tres acusats que no es van reconèixer culpables i, per tant, es van sotmetre al judici. El tribunal també els condemna a un any i un mes de presó i 900 euros de multa. O sigui, poc més que els que van arribar a l’acord amb la fiscalia. Els tres acusats pels quals es va seguir el judici són el metge Luis René Sinchi, l’extreballador de la distribuïdora farmacèutica Lluís Vall i la farmacèutica Montserrat Benedicto; els dos primers, osonencs. Tots ells, tant els que van arribar a l’acord amb la fiscalia com els tres que es van declarar innocents i que ara han estat condemnats, hauran d’indemnitzar solidàriament el Servei Català de la Salut amb 217.609 euros, que va ser la xifra estafada amb la falsificació de les receptes entre 1991 i 1993. Al llarg d’aquests anys, aquestes xifres ja havien estat dipositades al jutjat com a fiança. Aquest fet, considerat com a reparació del dany, és un dels atenuants que té en compte el tribunal a l’hora de rebaixar la pena de tots els acusats. També, però, i molt especialment, l’atenuant de dilació indeguda de la causa. La mateixa sentència reconeix que els més de 21 anys que han passat des que es van practicar les primeres detencions “ha desbordat tots els cànons de raonabilitat”. D’aquí que es rebaixi considerablement la pena que els hauria pogut pertocar i es quedi en una condemna pràcticament simbòlica. La diferència de pena entre els que van arribar a l’acord amb la fiscalia i els que no és que als primers també se’ls aplica l’atenuant de confessió. Dels tres condemnats, com a mínim Lluís Vall ja ha anunciat que presentarà recurs per defensar la seva innocència.
La trama que dirigien Beltran i Valderrey des de Manlleu va funcionar entre els mesos d’octubre de 1991 i setembre de 1993, quan els Mossos van practicar les primeres detencions, després d’una primera investigació per part de la inspecció del Servei Català de la Salut, que ja havia sospitat de les factures molt altes que presentaven algunes farmàcies. Beltran i Valderrey havien arribat a un acord amb alguns metges perquè els entreguessin receptes buides que el metge manlleuenc es cuidava d’omplir. Receptava medicaments cars que després Beltran anava a adquirir en farmàcies de diferents ciutats de la província de Barcelona, coneixedores també de les activitats de la trama. El fet que farmàcies tan allunyades de Barcelona, com algunes de Barcelona i Vilanova i la Geltrú, presentessin tot sovint al Servei Català de la Salut receptes de medicaments firmades bàsicament per metges de la comarca d’Osona ja havia fet sospitar també la inspecció. De fet, els Mossos en la seva investigació havia arribat a fer diversos seguiments a Beltran, que, amb el seu cotxe, anava a les farmàcies a buscar els medicaments. Un cop tenia aquests medicaments, els tornava a envasar en unes capses a les quals s’hi afegia número de lot, data de caducitat, preu i elements identificatius del producte. En complicitat amb la distribuïdora Sisena, amb seu a Gurb, es tornaven a col·locar els medicaments en el mercat. Les farmàcies, per la seva part, facturaven el producte al Servei Català de la Salut sense que prèviament no s’hagués receptat a cap pacient.
L’Audiència ha considerat que els tres acusats que van ser sotmesos a judici entre finals de novembre i principis de desembre també són responsables del delicte d’estafa de què es van reconèixer culpables la resta d’encausats. Si bé les defenses van al·legar que la principal prova de càrrec era la declaració que els inculpava feta per part d’altres encausats, especialment Víctor Valderrey, el tribunal considera que hi ha algunes altres proves que també els incriminen.
Així, en el cas de Luis René Sinchi, que encara actualment visita a l’ABS de Centelles, el tribunal, més enllà de la declaració de Valderrey al judici i de Beltran en la fase d’instrucció, té en compte les múltiples coincidències entre les substitucions que va fer la primavera de 1993 i que les receptes falsificades anessin precisament a nom dels metges als quals substituïa. Un d’ells, Pedro Benavente, fins i tot va declarar en el judici i va dir que el tampó amb què se segellaven les receptes el deixava a Sinchi quan aquest el substituïa. És entre abril i maig que Sinchi el va substituir que arriben a la trama de Beltran i Valderrey algunes de les receptes a nom de Benavente. El tribunal considera que Sinchi va arribar a entregar a la trama una vuitantena de receptes. Per cada recepta entregada cobrava mil pessetes (sis euros). Un últim fet incriminatori contra Sinchi és precisament el seu aspecte. En algunes trucades punxades a Beltran i Valderrey, es refereixen a un dels metges implicats en la trama com a “l’indio traidor”. Sinchi, d’origen peruà, té trets facials que fan que se l’associï amb el que despectivament anomenen com a “indio traidor”.
El cas de Lluís Vall és diferent. No hi ha proves tan concloents i el tribunal no ha donat prou importància al fet que precisament en els anys que va durar l’estafa Vall va estar de baixa i no treballava a Sisena, la distribuïdora farmacèutica en la qual ell constava com a cap de compres. La declaració d’un dels testimonis que va comparèixer al judici, segons el qual Vall tenia responsabilitats en l’adquisició dels medicaments a Sisena, és tinguda més en compte pel tribunal que no pas la baixa mèdica aportada com a prova. El nom de Vall també apareix en una de les trucades de telèfon punxades a Carles Beltran, tot i que de la conversa no s’acaba de deduir que Vall tingui un coneixement segur de la trama. D’aquí que l’advocat de Vall, Albert Font, presentarà recurs contra la sentència condemnatòria.
{{ comment.text }}