Capwatt comença els tràmits per convertir al biogàs la planta de purins de Sant Martí Sescorts

Desimpacte de Purins Corcó, la societat de la firma de matriu portuguesa Capwatt que gestiona la planta de cogeneració i assecat de purins de Sant Martí Sescorts, ja ha iniciat els tràmits per construir una planta de biogàs a la mateixa finca on té la planta de purins i que les dues tecnologies convisquin fins que venci la prima de cogeneració, el desembre de 2028. A partir d'aleshroes, només continuarà l'activitat la nova planta de biogàs que generarà biometà, a partir de purins i residus de la indústria alimentària. Aquesta setmana s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la resolució de l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU), del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, respecte a l'informe d'impacte ambiental del projecte. L'OGAU determina que, abans de continuar amb la tramitació, l'empresa haurà de presentar un estudi d'impacte ambiental ordinari davant els dubtes que planteja l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) sobre la gestió de l'aigua residual de l'activitat i l'abocament a la llera d'una part d'aquesta aigua, en concret al torrent, al sot de la Font del Llop, situat a 150 metres de la planta, i que drena al pantà de Sau. Actualment, la planta de Sant Martí té autorització per tractar 115.000 tones anual de purí. Les dejeccions ramaderes s'assequen amb cremadors que funcionen amb gas natural i s'aprofita aquesta escalfor per generar energia elèctrica que s'injecta a la xarxa. En aquest procés, els purins estan sempre a l'aire lliure i per tant durant l'assecat es generen emissions a l'atmosfera. El model de finançament passa per la prima de cogeneració que venç el desembre de 2028 i que el govern central no té intenció de renovar, seguint les directrius europees, com ja ha passat amb la planta de les Masies de Voltregà, on es va aturar l'activitat el passat 31 de desembre. L'alternativa a la gestió dels purins és el biogàs i per això Capwatt fa un pas endavant per evitar el tancament de l'activitat. Ha presentat un primer informe d'impacte ambiental de la futura planta de biogàs, amb una capacitat per gestionar 196.500 tones anuals de purí, altres subproductes i restes de procés d'indústries agroalimentàries i residus d'escorxador. Un cop a la planta, tots aquests efluents se sotmetrien a un pretractament, els residus d'escorxador es triturarien i pasteuritzarien per lots. A partir d'aquí s'homogeneïtzaria la mescla de les diferents fraccions per introduir-les en els dipòsits digestors i postdigestors per generar biogàs. El projecte preveu instal·lar quatre dipòsits de gran capacitat, a la part posterior de la planta actual. Són tancs coberts i estancs, per la qual cosa, a diferència del procés de cogeneració actual, s'eviten les emissions de gasos contaminants. El biogàs passaria per una línia de tractament a partir de la dessulfuració bioquímica, l'enriquiment (upgrading) i injecció a la xarxa. Calculen produir 5.625 tones anuals de biometà. Un cop extret el biogàs, la separació sòlid/líquid del digestat de sortida es faria en centrífuques. El digestat sòlid el gestionaria un agent extern i la fracció líquida es tractaria a planta mitjançant el pas per condicions anòxiques i aeròbiques al bioreactor, les membranes d'ultrafiltració i, finalment, l'osomosi inversa. A partir d'aquí és on posa la lupa l'ACA perquè el projecte preveu que es puguin abocar fins 92.913 metres cúbics cada any del permeat resultant d'aquest procés "a la llera o usar-los per a reg". En aquest punt l'ACA demana un estudi d'impacte ambiental ordinari perquè la planta actual no disposa d'abocament d'aigües residuals, "està caracteritzada com a abocament zero" i, a més, la sortida de la bassa d'aigües pluvials existent no s'ha fet constar en tràmits anteriors com a punt d'abocament. El projecte "tampoc especifica quina és la llera receptora dels possibles abocaments industrials ni el punt concret on es faria l'abocament." El sot del Llop, que acaba desembocant al pantà de Sau, és el punt més proper a la planta, a 150 metres, segons fan constar a l'informe de l'ACA, que també alerta del risc de contaminació "si la bassa d'aigües pluvials i abocaments interns pot sobreeixir sense control per obertura manual". Finalment, entre d'altres consideracions, l'ACA també alerta que en aquest primer informe d'impacte ambiental l'empresa no justifica la capacitat del curs superficial ni de la bassa de 140 metres cúbics per contenir la previsió de cabal anual de permeat (93.000 metres cúbics/any de mitjana), "sense risc de sobreeiximent de les aigües abocades sobre terrenys privats i/o desestabilització de lleres i talussos".

Capwatt comença els tràmits per convertir al biogàs la planta de purins de Sant Martí Sescorts

Posen en marxa una planta de biogàs a la granja de Maians, a Manlleu

Moià accepta la consulta sobre la planta de biogàs, al mateix temps que tira endavant el projecte

L’alcalde de Moià es referma en el projecte per posar definitivament en ordre el polígon El Prat

Projecten dues plantes de biogàs al polígon del Bruguer de Vic

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic