Les Carícies són un dolç que s’elaborava ja fa un segle a l’obrador de la pastisseria Mir de Ripoll, i que a partir de 1934, quan la família Junyent va adquirir el negoci, va convertir-se en la seva joia de la corona. La fórmula del cubano que embolica un praliné és un dels productes amb denominació d’origen ripollesa més reconeguts. El nom de Carícies està registrat, però altres pastisseries del municipi han adoptat receptes similars i amb denominacions equivalents.
Les mostres d’afecte que es veuen a l’Ajuntament de Ripoll durant les sessions plenàries no podrien qualificar-se precisament com a carícies. Més aviat salten espurnes cada vegada que alguns dels cinc partits de l’oposició interpel·len l’alcaldessa, Sílvia Orriols, que protagonitza un tour de force intens per respondre tots els requeriments o queixes. Després de tres plens on la durada s’havia reduït considerablement, el de dimarts passat va esgotar de nou el termini que marca la mitjanit, víctima de l’excitació, les discussions pujades de to, i alguna sobreactuació.
El secretari municipal, Gerard Soldevila, va recordar irònicament que “m’ha fet molta il·lusió tornar-ho a dir” després d’advertir als regidors que faltaven cinc minuts per a les 12, i haver de finalitzar la sessió. Dani Vilaseca (CUP) i Orriols (Aliança Catalana) havien qualificat algunes intervencions de “vodevil” o “hihihi hahaha”, respectivament. La mateixa Orriols va afirmar que l’oposició “ha convertit Ripoll en un Polònia” –en referència al programa humorístic de TV3– perquè alguns vilatans li truquen per advertir-la en quin bar s’han reunit la resta de partits per confabular contra ella. I ja cap al final va ser Maria Soldevila (Junts) qui va convidar a tots plegats a “rebaixar el suflé i treballar pel poble”.
El cronòmetre indica que algunes discussions van allargar-se de forma exponencial. Debats de 20 minuts pel dia festiu de la festa major i de 23 més per donar suport a la candidatura de la Rumba Catalana com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat a la Unesco van resoldre’s sorprenentment amb el vot unànime de tot el consistori. En aquest últim punt es va veure l’alcaldessa defensant els gitanos catalans com a creadors del gènere, mentre que Junts lamentava que no destini més recursos a promoure la portalada del monestir com a patrimoni de la mateixa Unesco.
Més temps encara –26 minuts– es va tardar a tractar l’intent de donar-se de baixa de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i de la Xarxa de Municipis per a l’Economia Social i Solidària. L’oposició ho va tombar, malgrat els 2.100 euros de cost que Orriols va afirmar que no servien per a res. Els dolços van aparèixer en la lluita dialèctica, quan Junts va retreure una factura atribuïda a Alcaldia per comprar “Carícies i coques”.
La cap de l’oposició, Manoli Vega, va remarcar que ella sempre s’havia pagat els viatges i berenars, mentre que l’alcaldessa la convidava a comportar-se, no fer “amaneios”, i li recriminava no ser justa ni rigorosa per insinuar que la despesa havia servit per a festes privades. I per últim, el tema estrella, si més no per longevitat, va resultar l’aprovació de les bases per atorgar subvencions a entitats culturals o esportives, que va arribar als 37 minuts.
Però les quatre hores i mitja van donar per a molt més. Per felicitar la Policia Local o bé lamentar que no es faci el mateix gest amb altres treballadors municipals. Per acusar el govern d’inacció per no haver introduït clàusules als concursos que afavoreixin empreses locals. Per debatre si l’Ajuntament ha de posar eines per educar els propietaris de gossos que lladren fora d’hores. Per assenyalar el regidor d’Hisenda, Guillem Barranqueras, d’haver insultat l’alcalde de Campdevànol en una junta de portaveus –provocant la marxa del grup de Junts– o de molestar els socialistes per haver qualificat de “fdp” Salvador Illa a través de Twitter.
I fins i tot per acomiadar Roger Bosch, el més veterà dels regidors actuals; Joan Bonamaison, com a president i cap de Protecció Civil Ripoll, i també David Subirana, com a patró del Museu Etnogràfic.
Amb carícies d’aquest tipus fins i tot Bud Spencer s’hi afegiria.
