La pandèmia ha agreujat la situació de vulnerabilitat sobretot de les persones que estaven en una situació de més risc. Una de les conseqüències ha estat l’augment del risc d’exclusió residencial i això s’ha notat entre la gent que atén Càritas Diocesana de Vic, que inclou les comarques d’Osona i el Ripollès. Segons Sandra Costa, referent del programa d’habitatge de Càritas Diocesana de Vic, les famílies en risc d’exclusió residencial ha augmentat un 4% a les dues comarques respecte al 2019, abans de la pandèmia, de manera que en el que portem d’any el 52% dels qui atenen tenen problemes d’habitatge, sobretot en els municipis amb més habitants com Vic, Ripoll o Manlleu. Costa apunta que “ha augmentat la precarietat” en què viuen moltes persones a qui atenen, entre les quals moltes famílies amb fills, monoparentals i també persones migrades. En el darrer cas, moltes es troben en situació administrativa irregular, i per això no les poden atendre plenament a través dels serveis socials dels ajuntaments. Com apunten des de Càritas, el que estan fent ells és complementar la feina de l’administració, “no l’hem de substituir”. Tot plegat, diu Costa, deriva d’una davallada dels ingressos a causa de la pandèmia.
Quan parlen d’exclusió residencial, explica la referent del programa d’habitatge de Càritas, hi inclouen diferents vessants amb més o menys incidència a Osona i el Ripollès. El nombre més baix de persones que atenen són les que viuen al carrer i que deriven als albergs. Amb tot, diu, han notat, sobretot al Ripollès, més persones que viuen situacions d’indigència. Sí que tenen un nombre més elevat d’usuaris que s’han quedat sense llar i necessiten un servei provisional. De fet, els dos darrers anys ha augmentat el nombre del que anomenen pisos de pas, d’inclusió social, que van lligats a un procés d’acompanyament per “poder fer el salt i viure amb autonomia”. A Vic en tenen set; a Torelló, un i preveuen obrir-ne un altre; a Ripoll també en va entrar un en funcionament durant la pandèmia. També des de Sant Joan s’està treballant en un pis d’emergència social. La problemàtica que es troben ara és que malgrat haver fet els processos i que a algunes persones “els tocaria acabar l’estada”, no troben opcions assequibles fora perquè tant els pisos de lloguer com les habitacions tenen uns preus que estan “disparats”, explica Costa. La sortida dels pisos d’acollida en aquests moments suposaria “abocar-los, de nou, a una situació d’exclusió i vulnerabilitat social”.
El major nombre de famílies que atenen per problemes d’habitatge, comenten, són les que viuen en pisos amb lloguers o habitacions rellogades que “no poden pagar a causa de la reducció d’ingressos” que pot acabar generant un endeutament. Costa comenta que es troben amb pocs casos que es tracti d’hipoteques. “La por de poder perdre el lloguer del pis i que no es renovi” crea aquestes situacions que anomenen d’habitatge insegur. Aquí també s’inclouen les dificultats per poder pagar els subministraments –Càritas també dona ajuts–, per això es considera també un habitatge insegur. La pobresa energètica a la qual molts estan sotmesos, diu Costa, pot acabar generant també problemes de salut per als residents, alguns dels quals els poden acabar tallant la llum, el gas o l’aigua, o també que viuen en pisos en mal estat.
A causa de la dificultat per trobar habitatges amb preus que puguin afrontar o de la manca d’un parc d’habitatges socials públics, comenten des de Càritas, hi ha moltes famílies –la majoria han arribat a Osona des de l’àrea metropolitana o de processos migratoris externs– que han optat per l’ocupació d’immobles: “S’han vist empeses a plantejar-s’ho o a fer-ho, en el que portem d’any és una alternativa per a moltes”, assegura Costa. Les persones que s’han vist abocades a aquesta situació suposen un 3% més que abans de la pandèmia, segons Càritas.
