Vestir-se és una de les necessitats bàsiques que cal satisfer indispensablement per viure. Per als col·lectius més vulnerables cobrir aquesta necessitat i d’altres encara més bàsiques com l’alimentació és tot un repte. Càritas treballa des de fa anys per acollir i acompanyar persones en situació de risc en tots els àmbits, també en el tèxtil, a través del que es coneix tradicionalment com a robers. Un dels objectius d’aquest 2021 per a Càritas Diocesana de Vic és abordar la gestió del tèxtil amb una triple filosofia, com diu el director, Rufí Cerdan: dignificar el lliurament de la roba a les persones que ho necessiten, la reducció de l’impacte ambiental que comporta el seu reciclatge i també la creació de llocs de treball que podria suposar fer-ne un altre tractament.
L’entitat obrirà una botiga de Morda re- a Ripoll i una altra a Vic
Segons Cerdan, el que es coneix tradicionalment com a rober tendirà a la desaparició, ja que també s’ha de tenir en compte que al capdavall depèn del voluntariat, i progressivament es tendirà a una altra forma de fer aquesta entrega de peces de roba a qui les necessita. Serà, com ja s’ha començat a fer a moltes Càritas de l’Estat, a través de les botigues de roba de segona mà anomenades Moda re-. El nom el dona el prefix de reciclar, reutilitzar, reciclar o recuperar i també de reinserir, ja que es gestionen a través d’una empresa d’inserció de la mateixa entitat per la qual cosa Cerdan parla de la creació de llocs de treball. A Osona i al Ripollès ja tenen previst properament obrir dues botigues. La primera serà a Ripoll, en col·laboració amb la Fundació MAP, per la qual s’està buscant l’espai idoni, i més endavant se’n posarà en marxa una altra a Vic. El director de Càritas Diocesana de Vic explica que d’aquesta manera també es vol dignificar l’entrega de la roba a les persones a qui acompanya l’entitat, perquè “podran entrar en una botiga per triar-se la roba”. Segons comenta, aquest establiment amb productes a preus assequibles estarà obert a tot el públic en general i l’única diferència entre les persones ateses per Càritas serà que a l’hora de pagar ho faran a través d’uns vals que se’ls haurà donat prèviament.
La voluntat també és crear llocs de treball i reduir l’impacte ambiental
Ramon Martínez, director de Càritas Interparroquial de Torelló, diu que com en l’alimentació tothom “ha de poder portar una roba digna”, i apunta que en el cas de Torelló, on fa uns mesos que es va tancar el rober, “trobar la roba adequada a la talla de cadascú era limitat”. Segons Martínez, “no pot ser que perquè un ha nascut pobre ha de fer servir el que els altres no volen”; en tot cas, diu, ha de ser per la voluntat de reutilitzar com també poden fer la resta de persones. Segons afegeix Cerdan, plantegen les botigues com un espai “per fomentar l’ús de la roba usada de qualitat a llocs dignes”, amb una aparença d’establiment convencional. A Torelló actualment, i a l’espera que obrin les botigues de Moda re-, on també hi ha productes que cedeixen algunes empreses tèxtils que no han tingut sortida, acorden les peces de vestir que necessiten i a través dels criteris dels serveis socials es marca si se’n finança el 50%, el 75% o el 100%. Llavors, els usuaris van a comprar la roba i porten el tiquet per acreditar-ho i se’ls retorna la part corresponent. De fet, va en la filosofia que van aplicar quan van tancar el banc d’aliments per donar targetes moneder amb l’import acordat amb els serveis socials perquè vagin a comprar on vulguin amb el control posterior, per saber que han adquirit productes de primera necessitat.
Amb el model d’economia circular i solidària de Moda re- es pretén donar una nova vida a la roba i a les persones que ho necessiten, cuidant la dignificació i l’ajuda i també garantint l’autosuficiència econòmica del projecte. La iniciativa també es basarà en posar contenidors de recollida de roba als carrers o en establiments –de moment a Vic n’hi ha un– i també s’està treballant, segons Cerdan, amb acords amb els consistoris, ja que la Unió Europea ha canviat la directiva de residus i abans que acabi l’any 2024 els ajuntaments “han de subvertir la situació actual”, ja que el tèxtil és la segona indústria més contaminant del planeta, apunten. Segons el director de Càritas Diocesana de Vic, ara el 73% de la roba va a parar a abocadors i caldrà, en un primer moment, recuperar el 60% de la roba i augmentar la que es reutilitza, una part que es pot fer a través de les botigues que estan gestionant. En aquest àmbit l’entitat ha encarregat un estudi a l’empresa manlleuenca Lavola que encara s’ha de publicar però en el qual hi consta, segons Cerdan, que l’any 2019 es van recollir 114.000 tones de roba, de les quals 40.000 van ser a través de Càritas. A més, a la planta de recuperació i triatge que tenen dona feina a 100 persones, de les quals 70 estaven en risc d’exclusió social.
La nova normativa obliga els ajuntaments a augmentar el reciclatge de roba
Confien que quan es faci la transposició d’aquesta directiva “es tingui en compte aquesta empresa que té un factor social” per gestionar-ho. El director recorda que els consistoris hauran de ser conscients de l’exigència en la regulació d’aquests residus i que si no arriben als objectius establerts els penalitzarà econòmicament. Des de l’àrea en què tracten els residus del Consell Comarcal d’Osona expliquen que ja estan treballant en aquesta qüestió i parlant amb entitats socials per concretar iniciatives que estan acabant de tancar i que properament donaran a conèixer. En el cas del Ripollès es tracta des de cada ajuntament.
El canvi de model ja s’estava treballant abans de la irrupció de la pandèmia, que ha fet créixer el nombre de persones ateses des de l’entitat. De fet, segons les darreres dades que van fer públiques, a finals del 2020 una de cada quatre famílies d’Osona i el Ripollès a qui acompanya l’entitat no té cap tipus d’ingrés econòmic. La meitat de les famílies no poden fer front a les despeses vinculades al lloguer o a les hipoteques, un 45% no poden pagar els subministraments.
La idea de Càritas Diocesana de Vic és que en el futur, amb el canvi de gestió del tèxtil, la dignificació de les persones i la sostenibilitat vagin agafades de la mà.
