De preguntar-se “què pensaran de mi?” a “com vull viure?”

A Moià ha estat ben fàcil encetar la tria entre les 1.142 persones empadronades que són nascudes a l’estranger, ja que Carlos David Moreno ha presentat aquest octubre el seu primer llibre, de caràcter autobiogràfic, en què Moià té un rol important en el desenvolupament de l’obra. L’itinerari vital de Carlos David contrasta amb les motivacions habituals per migrar i pot constituir fins i tot un contraexemple: habitualment, les persones migren a la recerca d’un destí que els ofereixi esperança i oportunitats de progrés econòmic, mentre que ell va deixar enrere una feina amb reconeixement social i bons ingressos. La seva decisió de migrar no va respondre, doncs, a motius econòmics ni a cap de les raons que ens poden venir al cap quan pensem en Colòmbia i Cali. I és que les persones poden migrar també per motius ideològics i de pensament, com ha estat el seu cas. El títol del llibre En el armario solo la ropa ja dona una primera pista, però comencem pel principi. Nascut a la ciutat de Cali, a Colòmbia, Carlos David Moreno va descobrir, quan era adolescent, que alguna cosa no encaixava entre els rols i les reaccions dels companys de la institució catòlica masculina on estudiava. Alguns gestos i mirades van donar pas a les bromes, els comentaris... i els insults. En el llibre, amb un registre amè, directe, magnètic i amb un punt d’ironia, es descriuen les actituds dels mestres i capellans, de la família –la mare i un germà– i fins i tot les visites al psicòleg, per negar o amagar la seva orientació sexual en uns “anys de silenci, por, culpa i soledat”. Va treballar com a periodista i editor en un dels principals canals de televisió del país, amb una feina ben considerada i remunerada. Però va arribar a la conclusió que volia fer alguna cosa amb impacte social, més enllà del reconeixement i els ingressos econòmics. Per això, se’n va anar a fer voluntariat en un kibbutz a Israel, on va assumir feines i tasques noves per a ell, com cuinar, cuidar animals i tenir cura d’un hort. I va ser allà on va descobrir per internet la Comunitat dels Avets de Moià, que integra persones amb discapacitat intel·lectual. Va venir a Europa i es va instal·lar a Moià fa 10 anys: el primer any, amb un permís de voluntariat internacional i els següents, amb permisos de residència. Després va adquirir la nacionalitat espanyola, en aplicació del Codi Civil espanyol, que estableix que les persones procedents de països d’Iberoamèrica només necessiten dos anys de residència legal i continuada per obtenir-la, en lloc dels 10 anys que s’exigeixen a les persones d’altres països. Quan va arribar, es va incorporar al Cor Xera, com a tenor, i recorda que cantaven nadales fora de l’església i pels carrers fins a la pandèmia. Aquesta activitat també li va permetre practicar el català. És educador psicosocial i actualment està acabant el grau d’Infermeria. Va ser voluntari de la Creu Roja, on planificava sortides i activitats per a la gent gran i feia acompanyament emocional. També ha anat a l’institut en alguna ocasió per explicar-hi el voluntariat internacional. Li agrada anar a caminar i fer la volta de les pastes, un recorregut en què el va acompanyar la seva mare quan el va anar a visitar. Li han ensenyat a fer ratafia i a buscar bolets, explica a EL 9 NOU amb un català més que correcte. I afegeix: “Està bé desenvolupar el sentit de pertinença i, si et vols sentir arrelat en un lloc i en la seva cultura, doncs cal parlar-ne la llengua.” Ha estat a Moià, on ha deixat d’amagar la seva orientació sexual, perquè s’ha trobat en “un context en què els drets de les persones homosexuals i les diverses formes de diversitat feia molt de temps que es respectaven i es defensaven”. És un lloc on es pot expressar amb molta més llibertat, cosa que li ha permès guanyar molta seguretat. Al llarg d’aquests anys, s’ha adonat que el veritable viatge ha estat interior, més que no pas travessar l’oceà. A Moià ha trobat l’entorn en què s’ha pogut expressar com és i no com la societat espera que sigui. Ha aconseguit passar de preguntar-se “què pensaran de mi?” a “com vull viure?”. La presentació del llibre a la biblioteca ha estat un dels esdeveniments significatius de la seva vida, afirma. L’acte es va gravar i emetre en directe perquè la seva mare i la seva família de Colòmbia el poguessin seguir. En el armario solo la ropa ja forma part de la col·lecció d’autors locals de la Biblioteca Municipal 1 d’Octubre de Moià.

De preguntar-se “què pensaran de mi?” a “com vull viure?”

“Em van dir que hi ha descrites fins a 19 tipologies de família. Jo dec ser la 20”

“Quan reps un diagnòstic així, et desmunta tot el que tens al cap”

Oló recupera el futbol femení

“La ubicació de la planta de biogàs està ben estudiada, i que fa pudor i contamina és mentida”

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Tenen un accident a la C-17 a Malla, on abandonen el cotxe

Manel Dot: “Els llevants d’abans duraven quinze dies o més; ara duren dos o tres dies”

“Quan reps un diagnòstic així, et desmunta tot el que tens al cap"

Girbau compra l'alemanya Fintec, dedicada a fabricar màquines de plegar i classificar roba

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

Troben mort un boletaire a Sant Joan de les Abadesses

De porcaters a boletaires

Una fotografia d'Emili Vilamala del pantà de Sau, entre les 30 finalistes d'un concurs internacional

Dos detinguts per agredir l'alcalde i un regidor de Sant Pere de Torelló