“Soc una ‘friqui’ de la comptabilitat”

Carme Arderiu (les Masies de Roda, 1971) està al capdavant d’un projecte que ofereix serveis de comptabilitat a empreses i autònoms. Diplomada en Ciències Empresarials i més tard llicenciada en ADE, va voler dedicar el seu bagatge professional –a Esports Horitzó, Fundició Dúctil Benito i Manlleu Mitjans de Comunicació– a donar suport en un àmbit que l’apassiona. Tant que es considera una “friqui de la comptabilitat” i en part en responsabilitza dues persones amb qui s’ha trobat al llarg dels anys: un professor i una cap. A Arderiu Comptables, ubicada a dos coworkings (Lab Manlleu i Magnet a Vic), hi treballen sis dones. El 2024 el van tancar amb una facturació de 250.000 euros. En aquesta entrevista, en el marc del Fem DEO de la Cambra d’Osona, Creacció i el Consell Empresarial, parla de la seva trajectòria i l’evolució del servei que ofereix.

La comptabilitat no és una àrea internalitzada a qualsevol empresa?
No sempre és així. En els darrers anys han canviat dues coses. Abans a les empreses tot es cuinava a dins i ara s’està externalitzant molt més. Passa amb serveis com el transport i també amb la comptabilitat. Per altra banda, també hi ha l’autònom que abans portava els papers a la gestoria i ho tenia resolt. Però ara necessita moltes més coses: pressupostos, legislació de seguretat laboral, etc. Tot això implica que a nosaltres se’ns demani solucions en comptabilitat i qüestions administratives.

També en empreses mitjanes i grans?
Sí, cada cop més. Nosaltres treballem més amb pimes, però sí que tenim empreses, amb el seu departament comptable, que necessiten un suport en puntes de feina, per determinats coneixements o fins i tot per cobrir una baixa perquè costa molt de trobar personal mínimament qualificat. Moltes vegades hi entrem per poder cobrir aquesta baixa i ens hi acabem quedant.

Quin és el seu valor afegit?
Com que anem a moltes empreses, anem agafant molt coneixement, perquè cada empresa pot tenir una casuística diferent. Si, per exemple, en un lloc han de fer el SII, que és el sistema d’informació immediata de les factures, i en un altre han de penjar les factures en una plataforma específica, anem coneixent els diferents sistemes. Així estem sempre al dia i coneixem una miqueta de tot. I avui en dia és important ser molt versàtil.

En quin moment veu la necessitat d’oferir aquest servei de manera externalitzada?
Més que veure el nínxol d’oportunitat, penso que cap aquí m’hi van anar portant les ganes de fer-ho. Una de les meves primeres feines va ser a Esports Horitzó. Allà, la Neus, la meva cap, em va fer agafar passió per la comptabilitat, de la mateixa manera que anys enrere, a La Salle, quan feia FP, un professor em va despertar el cuquet cap a aquest món. Més tard, vaig anar a empreses més grans on ja no podia fer tot el procés comptable i va ser quan vaig decidir treballar per mi portant comptabilitats. Va ser més que res una necessitat meva, de convertir en una feina això que m’apassiona. I em va sortir bé. En els inicis vaig comptar amb el suport de l’OPE de Manlleu, on em van ajudar molt a l’hora d’engegar el projecte, deixant-me l’espai i posant-m’ho fàcil per començar.

I abans de capbussar-s’hi va tenir una primera experiència en la gestió, a Manlleu Mitjans de Comunicació. Una experiència nova en la seva trajectòria.
Quan vaig anar a Manlleu Mitjans de Comunicació ja tenia al cap muntar l’empresa. Allà, exercint de gerent, vaig poder veure realment el que era liderar un equip, perquè fins aleshores no havia tingut gent al meu càrrec. Van tenir molta paciència perquè vaig entrar en un món que no coneixia de res, però això també em va fer veure que tenia ganes de construir empresa.

En general, ha estat un aspecte descuidat o no s’ha donat prou valor a la comptabilitat en empreses més petites?
Totalment. En molts casos la gent portava la comptabilitat just per presentar impostos. No miraven si guanyaven o perdien, o si havien cobrat totes les factures o no. Sí que és veritat que, per contra, hi ha l’empresari de tota la vida que té una calculadora al cap i sap sempre quin és el seu objectiu, però més enllà d’aquests la gent no feia la comptabilitat per obtenir dades. Més aviat feia mandra. I en canvi ara et busquen per saber com tanquen el mes, si l’empresa va bé…

Saber si guanyes o perds no hauria de ser el punt de partida del negoci?
També és veritat que abans el banc donava molt crèdit i sempre hi havia diners. La comptabilitat ha començat a tenir importància en el moment que el banc ha deixat de donar crèdit i s’han ajustat més els costos. Si se t’escapa un cèntim ja pot fer anar malament l’empresa. En aquest aspecte, crec que s’ha fet un avenç molt important.

Per tant, tendíem a tenir les butxaques foradades?
Aquí a la comarca, sobretot, veníem d’una mentalitat de pensar que si treballaves molt ja representava que anaves molt bé. I el plantejament era: hi posem moltes hores, com que el negoci va anant bé perquè va entrant i va sortint cash, ja vas bé. Però després venia allò de dir: treballo molt però no trobo que tingui molts més diners. I en canvi ara ja busquem com treballar menys i guanyar més diners, ser més productius. Aquesta mentalitat ha anat canviant.

Quina és la importància de la comptabilitat?
Veure quin marge tenim, si és suficient per poder cobrir les despeses fixes, i conèixer la tresoreria, si estem cobrant el que estem venent. Perquè molta gent es mira només la facturació, però resulta que llavors no cobra. És molt important. Nosaltres hem fet que la comptabilitat, en lloc de ser una eina per presentar impostos, sigui una eina per prendre decisions. És el punt diferencial.

La tecnologia també els deu facilitar cada vegada més les coses. Fins al punt de ser una amenaça?
A tothom li fa por la intel·ligència artificial, però en el nostre cas més aviat crec que ens pot ajudar moltíssim. Tenim moltes feines que s’han burocratitzat molt. De fet, ja estem treballant amb un programa que comptabilitza directament i tot el tema de l’arxiu documental ja no el fem amb paper. Això fa que nosaltres puguem anar més ràpids. Per exemple, ara hem arribat a una revisió d’Hisenda i ja no cal que escanegem totes les factures de paper. Ara ja és molt més ràpid, perquè ho tenim tot documentat. La tecnologia ens pot ajudar a fer la feina més ràpid i poder-nos centrar més en els detalls, però sí que és necessari que estiguem més qualificats.

Quins perfils professionals té a l’empresa? Caldrà introduir-hi també informàtics?
Avui en dia la gent necessita saber de tot. Un informàtic necessita saber de comptabilitat perquè li faran fer un programa de comptabilitat o necessita saber de producció perquè li faran fer. Jo el perfil que necessito aquí és de gent que estigui oberta a aprendre, a buscar, que sigui curiosa, que no s’acomodi…

Hi ha inquietud per la introducció de la factura electrònica?
Hi ha hagut molta publicitat, potser massa, que ha posat la por al cos a la gent. No n’hi ha per tant. Ens facilitarà molt la vida. Els programes informàtics ja ho faran. Els que s’han d’espantar són els informàtics, però no nosaltres, que som els que farem servir l’eina. Què ens passarà? Potser se’ns apujarà un pèl el cost del servei informàtic, però ens farà la feina més fàcil.

Què ha de suposar aquesta factura electrònica?
Hi ha un punt previ a la factura electrònica que és el Verifactu, que entrarà en vigor abans, i suposarà molt més control. Hisenda tindrà les nostres dades al moment i això implicarà que no puguem manipular cap factura. Si hi ha una errada, hauràs de fer un abonament. I això què vol dir? Que haurem de ser més eficients quan fem la feina. No ens podem equivocar, no podem anar fent abonaments. I llavors, la factura electrònica el que farà és que sigui més ràpid, comptablement, a l’hora d’intercanviar les dades d’una banda a l’altra.

En aquesta empresa són tot dones. La comptabilitat és una feina femenina?
Sí. Quan faig entrevistes sempre surten dones. També és veritat que en alguna empresa coincidim amb homes i ho fan molt bé, també, però crec que la comptabilitat atrau més les dones. A mi em sembla que els homes que han estudiat ADE volen anar més a càrrecs directius.

I què valora en aquestes entrevistes? Més enllà del perfil de gent oberta que ens deia abans.
El primer que demano és si els agrada la comptabilitat, perquè jo soc una friqui de la comptabilitat. Quan dic això la gent pensa: quina dona més avorrida, perquè hi ha molta gent que la troba avorrida. Valoro no només que agradi la comptabilitat, sinó que apassioni. També ha de ser gent molt autònoma, perquè han d’adaptar els horaris a cada client.

Com a friqui, què considera que la fa atractiva la comptabilitat?
Per mi tancar un any és com fer l’àlbum de final de curs o de trimestre a l’escola i enquadernar-lo. És important el punt de poder dir a la gent què està passant a casa seva. Això és el que m’atrau de la comptabilitat. També el punt d’ordre, de tenir les coses ordenades, de servir. Explicar la utilitat d’una cosa que a la gent li fa mandra. És el que em fa atractiva la comptabilitat.

Vostè també fa classes. Li deu servir per transmetre aquesta passió.
Faig classes a La Salle, a la Universitat Pompeu Fabra i de vegades també en centres privats. M’agrada transmetre aquest xip de la mateixa manera que altres van fer-ho amb mi.

En una empresa de dones hi ha més sensibilitat a l’hora d’organitzar-se o aplicar polítiques de conciliació?
Sí. També és cert que al llarg dels anys he notat un canvi. Les dones de la meva època no teníem les necessitats que tenen les dones avui. Jo he tingut dues filles i em passava el dia a la feina, perquè era la meva passió. No ho feia perquè no pogués conciliar, sinó perquè és una de les opcions que vaig donar. Ara sí que és veritat que s’està conciliant més i ho trobo perfecte. Suposo que al ser dona no em costa tant d’entendre que la gent que té fills vol estar amb els fills. I, tot i que al principi semblava que no, la nostra feina ens permet poder conciliar.

Si vostè va triar l’opció de passar-se el dia a la feina, algú s’havia de fer càrrec de les filles.
Sí, la meva mare, els meus sogres i el meu home. I quan em vaig començar a preocupar pel temps que passava a la feina, algú em va dir que val més la qualitat que la quantitat i vaig pensar que realment era així.

Com funcionen quant a organització del dia a dia?
En funció del perfil que necessita el client, del sistema informàtic que fa servir, de la ubicació de l’empresa… Cada cop que surt un client, parlo amb la persona que crec que podria agafar-lo i sempre em diuen que sí. Tinc molta sort de l’equip que tinc. Si som on som és gràcies a elles perquè van carregades de feina i quan ve un client nou i dubto de si agafar-lo, riuen riuen i diuen: “Sabem que diràs que sí”. Però és que dic que sí perquè elles l’agafen. Anem totes molt a l’una. Tirem però perquè tothom tira molt.