Antonio López, de 55 anys, ha treballat sempre al sector de la carn i l’any 1995, quan es va fundar, va entrar a treballar a Càrniques Ausa. Va ser-hi des del primer dia fins al juny de l’any passat, quan se li va aplicar un acomiadament disciplinari. El seu ha estat el primer cas d’un extreballador que arriba al jutjat. Aquest dilluns va haver-hi l’acta de conciliació al jutjat social número 1 de Granollers. Les dues parts, finalment, van arribar a un acord i no va fer falta judici. Ja hi ha resolució. L’empresa reconeix la nul·litat de l’acomiadament per defectes formals en la tramitació de l’expedient disciplinari i, en conseqüència, López torna a ser a efectes formals treballador de Càrniques Ausa. I així es dona la paradoxa que des d’aquest dijous és l’únic treballador de l’empresa perquè s’han liquidat els contractes dels quatre treballadors que quedaven, al marge del gerent i el director de producció.
El 23 de maig de l’any passat, Antonio López va agafar la baixa laboral. Ell era delegat sindical per CCOO i al cap de tres setmanes, el 13 de juny, va rebre una trucada dels companys de la planta que s’estaven rebel·lant perquè no havien cobrat uns incentius previstos. “Quan vaig arribar, vaig trobar-me tots els companys al carrer i els vaig dir que entressin, que encara que no hi hagués feina no abandonessin el lloc de treball.” Un cop allà, es va reunir amb la direcció, i al cap d’una hora llarga i tensa de reunió va accedir a baixar a la planta, convidat pel director de producció, David Visanzay, a transmetre tranquil·litat a la resta de companys.
Aquesta entrada a planta, amb la roba de carrer, va ser un dels motius al·legats per l’empresa per acomiadar-lo, a més d’insults greus i intent d’agressió al director de producció, així com “boicotejar la feina entre les 6 i les 8 del matí”. Ell va arribar més tard de les 8 i, per tant, té coartada davant aquesta acusació i nega els insults i l’intent d’agressió. “He fet fora l’Antonio després de 27 anys i sense haver de pagar-li un duro. Qui serà el següent?”, vacil·lava el director de producció davant d’altres treballadors. Ara, l’empresa se’n retracta per defectes de forma de l’expedient disciplinari, segons el conveni col·lectiu.
“Em van acomiadar amb un burofax enviat des d’Ejea de les Caballeros.” El detall no és menor, ja que aquest és el poble de la província de Saragossa d’on prové el que es presenta com a conseller delegat de Càrniques Ausa, Ángel Arceiz Sánchez. “Ningú em va donar cap paper”, afegeix López. S’havien donat ordres a administració perquè no se li facilités cap document del seu acomiadament. “Els papers els tinc aquí sobre però tinc ordres de no donar-te’ls, em van dir.”
“Em van acomiadar amb un burofax enviat des d’Ejea de los Caballeros”
Antonio López, ex-delegat sindical de CCOO i primer treballador acomiadat
I així és com aquest oficial de segona de Càrniques Ausa es quedava sense feina i sense indemnització. Va haver-hi primer un intent de conciliació i finalment aquest dilluns la cita judicial. López continua de baixa i resta a l’espera de notícies de l’empresa per formalitzar la nova situació. La readmissió, a efectes pràctics, hauria de suposar un nou acomiadament en consonància amb els de la resta de treballadors, amb una indemnització de 33 dies per any treballat de la qual, a la llarga, s’haurà de fer càrrec Fogasa per la situació de descapitzalització que ha viscut Càrniques Ausa en el darrer any.
Quan Antonio López va agafar la baixa, el maig de l’any passat, ja havia vist moviments estranys a l’empresa arran del canvi de propietat, el desembre de 2021, quan Ángel Arceiz va tancar els primers acords amb els anteriors socis. Recorda com justificaven un impagament a un proveïdor, un escorxador d’Osona que els havia subministrat “un camió de lloms”, al·legant que el producte no estava en condicions. O com de cop apareixia una fotografia d’Arceiz amb set camions grafiats amb la imatge de Càrniques Ausa, una empresa que “no havia tingut mai camions”, sempre treballava amb autònoms o empreses de transport. Capítol a part mereix l’episodi de l’empresa que havia llogat la teulada per instal·lar plaques fotovoltaiques i subministrar energia a la xarxa i, davant el sospitós descens de producció, va comprovar com s’havien desconnectat les plaques de la xarxa per enviar l’energia directament a Càrniques Ausa.
Un cop fora de l’empresa, López va trobar a faltar el suport d’alguns companys. Els que eren a dins continuaven acceptant les explicacions de la direcció conforme la situació de l’empresa revertiria, tot i fer mesos que no hi havia activitat. Pensament que canviava a mesura que arribava el moment de ser acomiadats. Els últims de sortir han estat la cap d’administració i tres treballadors de planta que han estat testimoni, les darreres setmanes, de com s’anaven buidant les naus, de producte i de maquinària. Aquest dijous han rebut formalment la carta d’acomiadament.
ACCIÓ CONJUNTA DE 23 EXTREBALLADORS
Mentrestant, els que s’han començat a organitzar són 23 dels treballadors que van ser acomiadats al mes de desembre. L’empresa va justificar falta de liquiditat per no pagar-los ni tan sols la nòmina de desembre. Aleshores, quedaven dos delegats sindicals de la Intersindical. “Em van citar a mi sol per explicar-me que no podien pagar les nòmines. Ens oferien un pacte amb 33 dies per any treballat. Si l’acceptàvem sense la intervenció de sindicats ni advocats externs ens oferien la paga extra de desembre”, explica un d’ells, Gerard Figueras. Al final, van mantenir la proposta acceptant un advocat extern. El cas d’aquests treballadors el porta conjuntament un mateix advocat i per ara han presentat la demanda de conciliació.
“Ens oferien 33 dies, però sense sindicats ni advocats externs”
Gerard Figueras, ex-delegat sindical de la Intersindical
Figueras, que és fill i gendre de dos dels fundadors de Càrniques Ausa, qualifica de “molt trist” el final de l’empresa. Per a ell, el darrer any “ha estat com una pel·lícula”. “A principis d’any hi havia molta feina i es plantejaven fins i tot fer dos torns. Van instal·lar nova maquinària per desfer porcs en canal, però aquí no hi ha espai per fer això. Es podien desfer 300 porcs al dia i amb això no pots competir”, diu. Després de 22 anys treballant a Càrniques Ausa, Figueras lamenta el desenllaç provocat en el darrer any. “Tot era un muntatge i ja no en queda res.”
{{ comment.text }}