Nascut a Vic el 1849, l’orde dels claretians tenia com a un dels seus principals objectius difondre l’evangeli per tot el món a través de les missions. Aquesta filosofia de vida va cridar l’atenció d’un jove de Balsareny que en plena postguerra havia entrat al seminari del bisbat de Vic, que aleshores era a La Gleva. Allà hi va estar un any, “on de retruc va conèixer els claretians i ell, aventurer i inquiet de mena, ens va abraçar”, explica el claretià, fundador de l’associació Araguaia i bon coneixedor de la figura de Pere Casaldàliga, Joan Soler. El vincle amb la capital d’Osona es va mantenir, ja que després de començar la seva formació a Cervera “va venir a la ciutat a decidir quin seria el seu futur com a missioner, i va deixar clar que el seu interès era canviar les coses”, apunta Soler. Tot i desenvolupar gran part de la seva tasca pel qual se l’ha reconegut al Brasil, Casaldàliga “ha tingut sempre la referència de Vic, on hi ha la casa mare, molt present”, i de fet en el segon centenari del naixement del pare Claret, el 2007, “va deixar escrites referències explícites a la comunitat vigatana”.
Soler recorda l’impacte que li va generar conèixer Casaldàliga quan amb 14 anys i sent seminarista el va tenir de professor: “Va ser tota una revolució, i a partir d’aquell moment i també per les meves opcions i decisions, hi he tingut contacte sempre més”. En els darrers anys, Soler li escrivia “dues o tres cartes l’any, i em consta que li feia molta il·lusió saber de la tasca que fèiem aquí, i quan la salut no li ho permetia, demanava que li llegissin”.
Figura “innovadora en molts aspectes i en moltes dimensions”, Pere Casaldàliga ha representat “una renovació del que vol dir ser missioner”, diu Soler. En aquest sentit, el claretià remarca que històricament ser missioner volia dir “anar a convertir els pobres negres i indis perquè nosaltres teníem la veritat”, i Casaldàliga, durant el mig segle que ha estat al Brasil “segurament no ha convertit ningú. Ell ha fet camí al costat de les persones que tenia a prop”, una acció que per Soler “és també una manera de lloar l’evangeli i la paraula de Jesús”. De fet, una de les màximes de Pere Casaldàliga era la idea de “humanitzar la humanitat”, una fita que va intentar desenvolupar en un escenari complicat com el Brasil rural, on la lluita en la defensa de la cultura indígena, dels petits camperols davant els grans terratinents, i sempre estan al costat dels més desafavorits, li van fer guanyar el respecte de la població i l’enemistat dels sectors més poderosos del gegant llatinoamericà.
Per Soler, “el llegat de Casaldàliga té una força impressionant”, i ho exemplifica traslladant els valors del bisbe de Sao Felix do Araguaia als nostres dies i a la nostre societat. A Vic, per exemple, amb un percentatge del 25% de població nouvinguda, “hi ha molts vigatans que no accepten aquesta diversitat i ho veuen com una amenaça”, o davant de situacions dramàtiques “de pobresa o de violència masclista giren la cara”. Amb molta feina per fer, Soler remarca la importància de “creure en les persones” siguin de la religió o tradició cultural que siguin, i sentir “que tots som humans i ens podem humanitzar molt més si treballem tots plegats”, idees que durant més de mig segle el bisbe que vestia un barret de palla enlloc de la mitra i agafava un rem en comptes del bàcul va aplicar al Brasil, però que persones com el claretià Joan Soler també vetllen perquè es facin a casa nostra. A Vic i a Osona, on Pere Casaldàliga va fer els primers passos d’un camí que ha finalitzat a la regió brasilera de l’Araguaia.
