Han passat cent anys des que va néixer la Cooperativa L’Activitat Obrera de l’Esquirol i l’ens continua ben actiu amb els actuals 120 socis, i una prova n’és la quantitat de gent que va assistir dissabte a la tarda als actes de celebració del centenari a la seva seu. Quan es va crear, el 25 de novembre de 1918, la cooperativa es va instal·lar al carrer Major, número 16, com recordava dissabte l’historiador Jaume Crosas en una xerrada sobre els orígens i la trajectòria davant de més d’un centenar de persones, i un any més tard es va traslladar a la ubicació actual. La condició per formar-ne part, deia Crosas, era tenir “l’estatus d’obrer, amb un sou”. I en van ser 41 els socis en començar, una llista que va mostrar davant d’alguns dels seus descendents.
La figura clau per engegar la cooperativa, va explicar l’historiador, va ser Ricard Tubau, que “va venir de Barcelona, on arreglava pianos, per salut”. Els objectius van ser potenciar els aliments per fer front a la crisi i crear la Mútua de Socors per facilitar les ajudes necessàries en cas de malaltia, invalidesa o defunció. Els primers anys, explicava Crosas, comprar pa a la cooperativa representava “un estalvi de 10 cèntims el quilo, un 20% del preu”, en una època en què “tenir pa a casa era tenir garantit el menjar”. El 1931, assegurava l’historiador, l’entitat “havia consolidat el bàsic” i havia pagat la restauració de l’edifici. Estava en plena ebullició amb la botiga, el bar i el teatre, ja que tenia un vessant cultural que ha mantingut al llarg dels anys. En aquella època, recordava Crosas, hi havia picabaralles amb una altra entitat de tipus cultural, la Moral, vinculada a l’Església. I de fet, va posar un àudio que interpretava un veí present a la xerrada d’una cançó de l’època que recordava i en què des de la Moral feien mofa de l’impulsor de la cooperativa, Tubau, a qui anomenaven “el senyor del piano”. Després dels moments àlgids, en què membres de la cooperativa també van entrar a l’Ajuntament, amb l’arribada del franquisme va restar 40 anys tancada. L’1 d’octubre de 1939 el règim va confiscar-ne els béns i va passar a ser de la Falange.
El 1979, però, amb Francesc Redón al capdavant i també algun soci de la primera etapa que havia tornat de l’exili, van enviar una carta a l’alcalde per demanar el retorn de l’edifici confiscat, i el 2 d’octubre de 1979 22 socis formalitzaven les escriptures per constituir la societat cooperativa L’Activitat Obrera de nou. Es reobria la botiga a la planta baixa i el cafè bar a la segona, encara en funcionament, i uns anys més tard, el 1985, es reformava la pista que ara s’utilitza com a sala polivalent.
Als anys 20 a Osona hi havia més de 50 cooperatives. Ara la de l’Esquirol és l’única que existeix, assegurava Crosas. Segons Francesc Aumatell, actual president de la junta que gestiona la cooperativa de l’Esquirol, continuen amb la funció de “donar servei als socis i als clients del poble” des dels establiments en funcionament, on tenen quatre treballadors. És conscient que “no podem competir amb les grans superfícies” i intenten fer uns preus “el màxim de justos perquè el soci pugui comprar a un preu raonable” els productes. Treballen per “mantenir la voluntat de la primera a l’última junta” sense ànim de lucre. Aumatell lamenta que el teatre estigui tancat. Fa uns anys, explica, l’Ajuntament va fer una proposta per restaurar-lo però no va tirar endavant perquè, tot i que no es va definir del tot, als socis “els va semblar que era una concessió molt llarga” i que podien hipotecar els futurs membres de l’ens.
Dissabte, per celebrar l’aniversari, a banda de la xerrada, també es va fer un berenar-sopar i un concert amb l’Agrupació Musical del Maresme, actes multitudinaris. L’esperit dels impulsors és ben viu.
