El Centre BETA presenta un projecte de planta de biogàs col·lectiva ‘ideal’ per Osona

La generació de biogàs com a solució a l’excedent de purins. Amb aquesta premissa el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, conjuntament amb el professor emèrit de la UPC Xavier Flotats, ha presentat el projecte del que hauria de ser una planta col·lectiva de generació de biogàs adequada a la realitat d’Osona. Permetria, d’una banda, gestionar els purins d’una manera sostenible i, de l’altra, obtenir-ne diferents subproductes: biogàs, fertilitzants orgànics d’alt valor i fins i tot aigua recuperada apta per al reg. El projecte es va presentar dimarts en una jornada a la UVic, on també hi havia representants de Creacció i el Consell Comarcal d’Osona, que col·laboren en el projecte, administració i membres de diferents empreses gasistes, interessades a generar biogàs com a alternativa al gas natural. “A l’objectiu de tractar el purí per exportar els nutrients, una planta centralitzada li pot donar resposta en una comarca com la d’Osona”, apunta Ricard Carreras, investigador del Centre BETA i coordinador del projecte del nou model de planta de biogàs a Osona. “Plantegem que a la comarca pugui haver-hi tres o quatre plantes d’aquestes característiques, per garantir que hi hagi proximitat amb la majoria de granges”, afegeix Carreras. Això faria que el purí es tractés tot a la planta, sense necessitat de fer cap procés a la granja. Per guanyar en eficàcia i garantir el màxim de potencialitat energètica de les dejeccions, sí que caldria modificar rutines tant a la granja com en el transport. Caldria buidar la fossa de purins amb més freqüència buscant l’equilibri “entre la logística de transport i que el purí no sigui massa vell quan arriba a planta”. L’òptim seria un buidat a diari, però un cop a la setmana podria ser suficient. Això repercutiria en un altre avantatge: com menys temps passen els purins a la fossa, menys emissions d’amoníac i de gasos d’efecte hivernacle. Un cop a la planta comença el procés de la digestió anaeròbica. Els purins estaran aproximadament uns 40 dies al tanc on amb la combinació amb altra matèria orgànica (residus de la indústria càrnia, fangs de depuradora, residus municipals...) i diferents processos s’extreu el biogàs. Aquest pot tenir diferents sortides. Si se separa el metà del diòxid de carboni (CO2), el metà es podrà injectar a la xarxa de gas natural. Però també es pot utilitzar a la mateixa planta per cogenerar energia elèctrica o tèrmica que es pot utilitzar en els processos per obtenir biofertilitzants. El digestat passarà primer per un separador de sòlid i líquid. Un cop separades, de la part sòlida, i a partir de diferents processos, en poden sortir biofertilitzants d’alta qualitat i fàcils d’exportar cap a zones deficitàries de nutrients. La part líquida es pot arribar a recuperar i utilitzar-la com a reg als camps de l’entorn. Les plantes pensades per a la comarca tindrien una capacitat de tractar entre 100.000 i 150.000 tones de matèria orgànica a l’any i requeririen d’una inversió d’entre 10 i 15 milions d’euros. Tenint en compte que es plantegen com una solució per a l’excedent de purins, entre el 60% i el 70% de la matèria entrant serien dejeccions ramaderes. El gran repte, però, és la seva ubicació. El Reial Decret 306/2020 d’ordenació ramadera porcina especifica que les plantes de tractament han d’estar a un mínim de 500 metres d’una granja per qüestions de sanitat animal. Trobar una ubicació que compleixi aquest requisit a Osona és pràcticament impossible, més enllà de les actuals plantes de purins de les Masies de Voltregà i Sant Martí Sescorts. Però aquí la decisió és exclusivament de l’empresa Capwatt, que en té la titularitat. Una sortida seria el requeriment per la modificació d’aquesta distància fins als 250 metres, que està pendent de resposta. El que ningú dubta és que el projecte presentat pel Centre BETA està alineat amb el Pla del Biogàs de Catalunya 2023-30. Ricard Carreras apunta que la millor opció perquè el projecte passi del paper a escala real sigui la creació de consorcis amb tres actors clars: ramaders, transformadors (enginyeries, inversors o promotors) i companyies gasistes. De fet, a la jornada de dimarts hi havia representants de fins a vuit companyies de gas, a través del Clúster de Bioenergia de Catalunya. MOIÀ S’AVANÇA L’Ajuntament de Moià ha anunciat una inversió de 6,4 milions, finançada en un 80% amb fons europeus, per produir 9 MW d’energia a partir del biogàs. El 80% es destinaria a enllumenat públic i equipaments municipals i el 20%, a una comunitat energètica local. Les Masies de Voltregà també està pendent de finançament per a un projecte similar.

El Centre BETA presenta un projecte de planta de biogàs col·lectiva ‘ideal’ per Osona

El Pla del Mas, finalment acabat

“Els ajuntaments estem treballant perquè la gent se senti segura”

TIC Osona lamenta l’endarreriment un any del sistema Verifactu

Una passejada prèvia per la 29a edició del Mercat Medieval de Vic

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic