El Centre BETA presenta un projecte de planta de biogàs col·lectiva ‘ideal’ per Osona

La generació de biogàs com a solució a l’excedent de purins. Amb aquesta premissa el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, conjuntament amb el professor emèrit de la UPC Xavier Flotats, ha presentat el projecte del que hauria de ser una planta col·lectiva de generació de biogàs adequada a la realitat d’Osona. Permetria, d’una banda, gestionar els purins d’una manera sostenible i, de l’altra, obtenir-ne diferents subproductes: biogàs, fertilitzants orgànics d’alt valor i fins i tot aigua recuperada apta per al reg. El projecte es va presentar dimarts en una jornada a la UVic, on també hi havia representants de Creacció i el Consell Comarcal d’Osona, que col·laboren en el projecte, administració i membres de diferents empreses gasistes, interessades a generar biogàs com a alternativa al gas natural. “A l’objectiu de tractar el purí per exportar els nutrients, una planta centralitzada li pot donar resposta en una comarca com la d’Osona”, apunta Ricard Carreras, investigador del Centre BETA i coordinador del projecte del nou model de planta de biogàs a Osona. “Plantegem que a la comarca pugui haver-hi tres o quatre plantes d’aquestes característiques, per garantir que hi hagi proximitat amb la majoria de granges”, afegeix Carreras. Això faria que el purí es tractés tot a la planta, sense necessitat de fer cap procés a la granja. Per guanyar en eficàcia i garantir el màxim de potencialitat energètica de les dejeccions, sí que caldria modificar rutines tant a la granja com en el transport. Caldria buidar la fossa de purins amb més freqüència buscant l’equilibri “entre la logística de transport i que el purí no sigui massa vell quan arriba a planta”. L’òptim seria un buidat a diari, però un cop a la setmana podria ser suficient. Això repercutiria en un altre avantatge: com menys temps passen els purins a la fossa, menys emissions d’amoníac i de gasos d’efecte hivernacle. Un cop a la planta comença el procés de la digestió anaeròbica. Els purins estaran aproximadament uns 40 dies al tanc on amb la combinació amb altra matèria orgànica (residus de la indústria càrnia, fangs de depuradora, residus municipals...) i diferents processos s’extreu el biogàs. Aquest pot tenir diferents sortides. Si se separa el metà del diòxid de carboni (CO2), el metà es podrà injectar a la xarxa de gas natural. Però també es pot utilitzar a la mateixa planta per cogenerar energia elèctrica o tèrmica que es pot utilitzar en els processos per obtenir biofertilitzants. El digestat passarà primer per un separador de sòlid i líquid. Un cop separades, de la part sòlida, i a partir de diferents processos, en poden sortir biofertilitzants d’alta qualitat i fàcils d’exportar cap a zones deficitàries de nutrients. La part líquida es pot arribar a recuperar i utilitzar-la com a reg als camps de l’entorn. Les plantes pensades per a la comarca tindrien una capacitat de tractar entre 100.000 i 150.000 tones de matèria orgànica a l’any i requeririen d’una inversió d’entre 10 i 15 milions d’euros. Tenint en compte que es plantegen com una solució per a l’excedent de purins, entre el 60% i el 70% de la matèria entrant serien dejeccions ramaderes. El gran repte, però, és la seva ubicació. El Reial Decret 306/2020 d’ordenació ramadera porcina especifica que les plantes de tractament han d’estar a un mínim de 500 metres d’una granja per qüestions de sanitat animal. Trobar una ubicació que compleixi aquest requisit a Osona és pràcticament impossible, més enllà de les actuals plantes de purins de les Masies de Voltregà i Sant Martí Sescorts. Però aquí la decisió és exclusivament de l’empresa Capwatt, que en té la titularitat. Una sortida seria el requeriment per la modificació d’aquesta distància fins als 250 metres, que està pendent de resposta. El que ningú dubta és que el projecte presentat pel Centre BETA està alineat amb el Pla del Biogàs de Catalunya 2023-30. Ricard Carreras apunta que la millor opció perquè el projecte passi del paper a escala real sigui la creació de consorcis amb tres actors clars: ramaders, transformadors (enginyeries, inversors o promotors) i companyies gasistes. De fet, a la jornada de dimarts hi havia representants de fins a vuit companyies de gas, a través del Clúster de Bioenergia de Catalunya. MOIÀ S’AVANÇA L’Ajuntament de Moià ha anunciat una inversió de 6,4 milions, finançada en un 80% amb fons europeus, per produir 9 MW d’energia a partir del biogàs. El 80% es destinaria a enllumenat públic i equipaments municipals i el 20%, a una comunitat energètica local. Les Masies de Voltregà també està pendent de finançament per a un projecte similar.

El Centre BETA presenta un projecte de planta de biogàs col·lectiva ‘ideal’ per Osona

Dura derrota per la mínima a Lloret

Ripoll oferirà el curs vinent un màster de pilotatge de drons

Diferències entre l’Ajuntament i el Casal Boira Baixa, que denuncia “sancions” i “traves” ”

Osona, entre les comarques on es reforçaran els cursos de català

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Els veïns de Moià diuen un 'no' rotund a la construcció d'una planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador