Els cerealistes d’Osona calculen collir “poc o zero”

No es pot dir que plou sobre mullat perquè precisament el problema ve d’aquí, de la falta de pluja, però sí que la sequera va fent acumular maldecaps i tensionant les costures de la pagesia. Si l’any passat la collita de cereal es va reduir un 35% a la comarca, a dia d’avui, a dos mesos de la campanya de la sega, la previsió és molt més catastròfica, “collir poc o zero”, sobretot a la part sud de la Plana de Vic, segons explica Lluís Muntal, que té 20 hectàrees plantades de blat i ordi a Malla. En alguns camps, el cereal ja comença a treure l’espiga, “però no és segur que grani”. Hi poden ajudar els episodis de pluja de les darreres setmanes, que sobretot han caigut a la part nord de la comarca i el Lluçanès, però tot i això la campanya es preveu dolenta. “És un problema que ja arrosseguem de l’any passat i la falta de pluja d’aquest any l’agreuja”, afirma Muntal. “En els darrers dies, a casa han caigut 15 litres. Abans de la pluja vèiem clar que no hi hauria collita. Ara veurem quin és el nivell de la poca cosa. Si plou bé, pot haver-hi una mica més de gra, que és l’important”, afegeix. En el seu cas la despesa va en augment. A la mala collita de l’any passat, cal afegir-hi que a la tardor va plantar blat i colza. La colza “no va néixer bé i la vam espatllar per plantar ordi”. Ara, ni colza, ni ordi, ni blat. O, en tot cas, molt menys del que tocaria. La sequera afecta tots els cultius. Els de cereal i els de farratges. “Qui té bestiar, ja ha decidit tallar el cereal, els altres esperem.” D’aquesta manera, els ramaders destinen el poc que han collit dels camps de cereal a l’alimentació dels animals. Els cerealistes resten a l’espera, de la pluja i del peritatge de les assegurances. Ara bé, “encara no s’ha començat a peritar i han de començar per ponent, perquè allà les collites van avançades”. Muntal no confia massa en la resposta de les assegurances. “Si no hi ha un exèrcit de pèrits, quan arribin aquí ja serà Nadal, perquè a tot Catalunya estem igual. Cal que l’administració es posi les piles”, explica aquest pagès a l’espera que es trobi una solució. I encara hi afegeix un altre element: “Si el cereal s’asseca als camps es pot agreujar la temporada d’incendis, pot ser un continu de cap a cap”. Al ritme actual, aquest any es veuran poques màquines de segar. “Qui ho té assegurat pot demanar l’aixecament del cultiu i percebre fins a un 70%, però el peritatge no es farà fins al 15 de maig”, afegeix Oriol Rovira, coordinador d’Unió de Pagesos a Osona i el Lluçanès. En el seu cas, que té bestiar, han optat per destinar el cereal al farratge. Tot i això, apunta que faltarà aliment per al bestiar. “El ramader pot ensitjar, però el cerealista no te’l vendrà perquè està pendent de l’assegurança i depenent de quan es periti a l’hora de collir potser ja serà massa tard”. Amb una reducció dràstica del farratge i del cereal, tampoc hi haurà la palla que necessiten a les explotacions. I davant aquesta realitat, Rovira qüestiona el govern que, en la Taula agrària per la sequera que va mantenir dilluns amb Unió de Pagesos, es va comprometre a ajudar el pagès que ho necessités amb el que fes falta. “Si jo no trobo palla al mercat, ells d’on la trauran? No sé fins a quin punt ens poden ajudar.” Entre Osona i el Lluçanès hi ha 28.000 hectàrees de cultiu, segons els càlculs de Josep Soler, gerent de Grans del Lluçanès. D’aquestes, 12.000 hectàrees es destinen a cereal i 1.800 a la colza. La resta són cultius farratgers. “A dia d’avui no sembla que hi hagi temps perquè la situació canviï”, apunta Soler, que comparteix l’estat de situació amb Muntal i Rovira. “La planta ja ha fet el seu cicle i encara que ara tingui aigua no hi ha temps per recuperar-la. Qualsevol cultiu d’hivern, sigui cereal o colza, ara hauria d’estar en efervescència”, afegeix Soler, que conclou que “hi ha camps que no es segaran perquè valdrà més portar-hi la màquina que el que se’n traurà”. Per Soler, la situació és similar a tota la plana i el Lluçanès. L’escenari també és preocupant, apunta Soler, per als cultius d’estiu que en els camps que es fa rotació s’haurien de començar a plantar. “El cultiu d’estiu viu en un 50% de la pluja i en l’altre 50% de l’aigua que troba al subsòl. Per tant, ja comencem amb una mancança important.” En una zona de cultiu de secà, tant al blat de moro, com al sorgo o el gira-sol, que és la planta “que necessita menys aigua”, els espera un estiu molt poc favorable. “Esperem que plogui”, diu Soler, que admet que els ramaders no tenen altra opció per alimentar els animals. “Cal assumir els risc”, tenint en compte que aquest any hi ha l’agreujant afegit que no es pot anar a buscar farratges en cultius de regadiu com Lleida, on la setmana passada es tancava el canal d’Urgell, davant la falta de reserves als pantans d’Oliana i Rialb. Un contratemps rere un altre.

Els cerealistes d’Osona calculen collir “poc o zero”

I si desaparegués el forn de pa del teu poble? Analitzem a quins municipis n’hi ha i a quins no

“Ara estem tranquils”

Vic intensificarà la vigilància dels pisos ocupats a la ciutat

Els joves dediquen unes 40 hores setmanals a mirar el mòbil

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana

Condemnat a un any de presó un carter de Vic per llençar propaganda de Junts al contenidor

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic