Els cerealistes d’Osona calculen collir “poc o zero”

No es pot dir que plou sobre mullat perquè precisament el problema ve d’aquí, de la falta de pluja, però sí que la sequera va fent acumular maldecaps i tensionant les costures de la pagesia. Si l’any passat la collita de cereal es va reduir un 35% a la comarca, a dia d’avui, a dos mesos de la campanya de la sega, la previsió és molt més catastròfica, “collir poc o zero”, sobretot a la part sud de la Plana de Vic, segons explica Lluís Muntal, que té 20 hectàrees plantades de blat i ordi a Malla. En alguns camps, el cereal ja comença a treure l’espiga, “però no és segur que grani”. Hi poden ajudar els episodis de pluja de les darreres setmanes, que sobretot han caigut a la part nord de la comarca i el Lluçanès, però tot i això la campanya es preveu dolenta. “És un problema que ja arrosseguem de l’any passat i la falta de pluja d’aquest any l’agreuja”, afirma Muntal. “En els darrers dies, a casa han caigut 15 litres. Abans de la pluja vèiem clar que no hi hauria collita. Ara veurem quin és el nivell de la poca cosa. Si plou bé, pot haver-hi una mica més de gra, que és l’important”, afegeix. En el seu cas la despesa va en augment. A la mala collita de l’any passat, cal afegir-hi que a la tardor va plantar blat i colza. La colza “no va néixer bé i la vam espatllar per plantar ordi”. Ara, ni colza, ni ordi, ni blat. O, en tot cas, molt menys del que tocaria. La sequera afecta tots els cultius. Els de cereal i els de farratges. “Qui té bestiar, ja ha decidit tallar el cereal, els altres esperem.” D’aquesta manera, els ramaders destinen el poc que han collit dels camps de cereal a l’alimentació dels animals. Els cerealistes resten a l’espera, de la pluja i del peritatge de les assegurances. Ara bé, “encara no s’ha començat a peritar i han de començar per ponent, perquè allà les collites van avançades”. Muntal no confia massa en la resposta de les assegurances. “Si no hi ha un exèrcit de pèrits, quan arribin aquí ja serà Nadal, perquè a tot Catalunya estem igual. Cal que l’administració es posi les piles”, explica aquest pagès a l’espera que es trobi una solució. I encara hi afegeix un altre element: “Si el cereal s’asseca als camps es pot agreujar la temporada d’incendis, pot ser un continu de cap a cap”. Al ritme actual, aquest any es veuran poques màquines de segar. “Qui ho té assegurat pot demanar l’aixecament del cultiu i percebre fins a un 70%, però el peritatge no es farà fins al 15 de maig”, afegeix Oriol Rovira, coordinador d’Unió de Pagesos a Osona i el Lluçanès. En el seu cas, que té bestiar, han optat per destinar el cereal al farratge. Tot i això, apunta que faltarà aliment per al bestiar. “El ramader pot ensitjar, però el cerealista no te’l vendrà perquè està pendent de l’assegurança i depenent de quan es periti a l’hora de collir potser ja serà massa tard”. Amb una reducció dràstica del farratge i del cereal, tampoc hi haurà la palla que necessiten a les explotacions. I davant aquesta realitat, Rovira qüestiona el govern que, en la Taula agrària per la sequera que va mantenir dilluns amb Unió de Pagesos, es va comprometre a ajudar el pagès que ho necessités amb el que fes falta. “Si jo no trobo palla al mercat, ells d’on la trauran? No sé fins a quin punt ens poden ajudar.” Entre Osona i el Lluçanès hi ha 28.000 hectàrees de cultiu, segons els càlculs de Josep Soler, gerent de Grans del Lluçanès. D’aquestes, 12.000 hectàrees es destinen a cereal i 1.800 a la colza. La resta són cultius farratgers. “A dia d’avui no sembla que hi hagi temps perquè la situació canviï”, apunta Soler, que comparteix l’estat de situació amb Muntal i Rovira. “La planta ja ha fet el seu cicle i encara que ara tingui aigua no hi ha temps per recuperar-la. Qualsevol cultiu d’hivern, sigui cereal o colza, ara hauria d’estar en efervescència”, afegeix Soler, que conclou que “hi ha camps que no es segaran perquè valdrà més portar-hi la màquina que el que se’n traurà”. Per Soler, la situació és similar a tota la plana i el Lluçanès. L’escenari també és preocupant, apunta Soler, per als cultius d’estiu que en els camps que es fa rotació s’haurien de començar a plantar. “El cultiu d’estiu viu en un 50% de la pluja i en l’altre 50% de l’aigua que troba al subsòl. Per tant, ja comencem amb una mancança important.” En una zona de cultiu de secà, tant al blat de moro, com al sorgo o el gira-sol, que és la planta “que necessita menys aigua”, els espera un estiu molt poc favorable. “Esperem que plogui”, diu Soler, que admet que els ramaders no tenen altra opció per alimentar els animals. “Cal assumir els risc”, tenint en compte que aquest any hi ha l’agreujant afegit que no es pot anar a buscar farratges en cultius de regadiu com Lleida, on la setmana passada es tancava el canal d’Urgell, davant la falta de reserves als pantans d’Oliana i Rialb. Un contratemps rere un altre.

Els cerealistes d’Osona calculen collir “poc o zero”

Nani Roma, segon al Dakar

Els naturalistes d’Osona demanen poder conèixer el projecte de reserva d’animals de Sant Sadurní

Més afiliats (3,3%), menys atur (4,9%)

Gerard Farrés: “Abandonar el Dakar és com passar un dol: necessites temps”

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”