Els cerealistes d’Osona calculen collir “poc o zero”

No es pot dir que plou sobre mullat perquè precisament el problema ve d’aquí, de la falta de pluja, però sí que la sequera va fent acumular maldecaps i tensionant les costures de la pagesia. Si l’any passat la collita de cereal es va reduir un 35% a la comarca, a dia d’avui, a dos mesos de la campanya de la sega, la previsió és molt més catastròfica, “collir poc o zero”, sobretot a la part sud de la Plana de Vic, segons explica Lluís Muntal, que té 20 hectàrees plantades de blat i ordi a Malla. En alguns camps, el cereal ja comença a treure l’espiga, “però no és segur que grani”. Hi poden ajudar els episodis de pluja de les darreres setmanes, que sobretot han caigut a la part nord de la comarca i el Lluçanès, però tot i això la campanya es preveu dolenta. “És un problema que ja arrosseguem de l’any passat i la falta de pluja d’aquest any l’agreuja”, afirma Muntal. “En els darrers dies, a casa han caigut 15 litres. Abans de la pluja vèiem clar que no hi hauria collita. Ara veurem quin és el nivell de la poca cosa. Si plou bé, pot haver-hi una mica més de gra, que és l’important”, afegeix. En el seu cas la despesa va en augment. A la mala collita de l’any passat, cal afegir-hi que a la tardor va plantar blat i colza. La colza “no va néixer bé i la vam espatllar per plantar ordi”. Ara, ni colza, ni ordi, ni blat. O, en tot cas, molt menys del que tocaria. La sequera afecta tots els cultius. Els de cereal i els de farratges. “Qui té bestiar, ja ha decidit tallar el cereal, els altres esperem.” D’aquesta manera, els ramaders destinen el poc que han collit dels camps de cereal a l’alimentació dels animals. Els cerealistes resten a l’espera, de la pluja i del peritatge de les assegurances. Ara bé, “encara no s’ha començat a peritar i han de començar per ponent, perquè allà les collites van avançades”. Muntal no confia massa en la resposta de les assegurances. “Si no hi ha un exèrcit de pèrits, quan arribin aquí ja serà Nadal, perquè a tot Catalunya estem igual. Cal que l’administració es posi les piles”, explica aquest pagès a l’espera que es trobi una solució. I encara hi afegeix un altre element: “Si el cereal s’asseca als camps es pot agreujar la temporada d’incendis, pot ser un continu de cap a cap”. Al ritme actual, aquest any es veuran poques màquines de segar. “Qui ho té assegurat pot demanar l’aixecament del cultiu i percebre fins a un 70%, però el peritatge no es farà fins al 15 de maig”, afegeix Oriol Rovira, coordinador d’Unió de Pagesos a Osona i el Lluçanès. En el seu cas, que té bestiar, han optat per destinar el cereal al farratge. Tot i això, apunta que faltarà aliment per al bestiar. “El ramader pot ensitjar, però el cerealista no te’l vendrà perquè està pendent de l’assegurança i depenent de quan es periti a l’hora de collir potser ja serà massa tard”. Amb una reducció dràstica del farratge i del cereal, tampoc hi haurà la palla que necessiten a les explotacions. I davant aquesta realitat, Rovira qüestiona el govern que, en la Taula agrària per la sequera que va mantenir dilluns amb Unió de Pagesos, es va comprometre a ajudar el pagès que ho necessités amb el que fes falta. “Si jo no trobo palla al mercat, ells d’on la trauran? No sé fins a quin punt ens poden ajudar.” Entre Osona i el Lluçanès hi ha 28.000 hectàrees de cultiu, segons els càlculs de Josep Soler, gerent de Grans del Lluçanès. D’aquestes, 12.000 hectàrees es destinen a cereal i 1.800 a la colza. La resta són cultius farratgers. “A dia d’avui no sembla que hi hagi temps perquè la situació canviï”, apunta Soler, que comparteix l’estat de situació amb Muntal i Rovira. “La planta ja ha fet el seu cicle i encara que ara tingui aigua no hi ha temps per recuperar-la. Qualsevol cultiu d’hivern, sigui cereal o colza, ara hauria d’estar en efervescència”, afegeix Soler, que conclou que “hi ha camps que no es segaran perquè valdrà més portar-hi la màquina que el que se’n traurà”. Per Soler, la situació és similar a tota la plana i el Lluçanès. L’escenari també és preocupant, apunta Soler, per als cultius d’estiu que en els camps que es fa rotació s’haurien de començar a plantar. “El cultiu d’estiu viu en un 50% de la pluja i en l’altre 50% de l’aigua que troba al subsòl. Per tant, ja comencem amb una mancança important.” En una zona de cultiu de secà, tant al blat de moro, com al sorgo o el gira-sol, que és la planta “que necessita menys aigua”, els espera un estiu molt poc favorable. “Esperem que plogui”, diu Soler, que admet que els ramaders no tenen altra opció per alimentar els animals. “Cal assumir els risc”, tenint en compte que aquest any hi ha l’agreujant afegit que no es pot anar a buscar farratges en cultius de regadiu com Lleida, on la setmana passada es tancava el canal d’Urgell, davant la falta de reserves als pantans d’Oliana i Rialb. Un contratemps rere un altre.

Els cerealistes d’Osona calculen collir “poc o zero”

El Voltregà tanca la temporada amb èpica però caient de nou als penals a Igualada

Protesta a Moià contra la supressió de línies a l’Escola Josep Orriols i Roca i a l’Institut Moianès

Es manté la vaga a Girbau després que la mediació acabi sense acord

Auto Vigatana fa un pas endavant i signa un acord amb l’empresa alemanya Knorr-Bremse

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

“No repetiré a les eleccions del 2027”

Obre La Pèrgola, un nou espai de 'tardeo' per al públic adult