Certis, de Balenyà, fa els 50 anys entre les 10 principals constructores catalanes

Un vell tractor groc, un Ebro 55, dona la benvinguda a qui visita aquests dies la seu central de Certis, al peu de la C-17, a Balenyà. És la primera màquina que el fundador de la companyia, Ramon Blázquez, va comprar el 27 d’abril de 1973, “el mateix dia que vam començar a fer els moviments de terres per alçar l’edifici Catalunya”, a la confluència entre els carrers Doctor Junyent i Mossèn Josep Gudiol, de Vic. Aquest va ser el punt de partida d’una empresa que, juntament amb el seu germà Francisco, i sota el nom de Germans Blázquez, va contribuir a fer nous carrers i els fonaments d’edificis de Vic abans de dedicar-se a fer obres de sanejament arreu del principat. Un nou soci, Jordi Muntadas, entrava en acció l’any 1985 per crear l’empresa Excover. Una marca que Blázquez va acabar venent l’any 2008 per canviar el curs de l’empresa. Deixaven enrere l’obra pública per dedicar-se a fer obres de gran envergadura i diversificant els sectors: empresa, indústria, turístic o grans blocs d’habitatges o oficines, incorporant els elements prefabricats. Ara ja amb un nou segell, Certis Obres i Serveis, i sota la batuta d’Iván Blázquez, fill del fundador, que actualment és el director general de la companyia. “La primera factura la vam fer a Construccions Salvans, que és qui feia l’excavació de l’edifici Catalunya.” En aquells primers feien moviments de terres, excavacions i llogaven maquinària. Van treballar a l’escorxador Explasa (avui Le Porc Gourmet), de Santa Eugènia, i la urbanització del carrer de la Victòria, a la zona de l’Estadi de Vic. “Però no vam tenir gaire èxit. Les constructores de la comarca no ens llogaven a nosaltres”, recorda avui Ramon Blázquez, “i vam haver de buscar-nos la vida”. Era una època que es començaven a urbanitzar carrers i els ajuntaments treien aquestes obres a concurs. “Ens vam associar amb el meu germà i la manera de tirar endavant eren els concursos públics. ”El primer que van guanyar, l’any 1975, va ser el del carrer Manlleu de Vic. “Ens vam presentar a la subhasta amb una oferta de 4 milions de pessetes. La vam guanyar per un diferència de 1.000 pessetes amb el segon”, recorda Blázquez. De seguida van especialitzar-se en obres de portada d’aigües, sanejament i clavegueram. “Al mateix moment que fèiem l’obra del carrer Manlleu ens en va sortir una a Fuliola, a Lleida.” I de les conduccions d’aigua a les de telèfon. Germans Blázquez va arribar a un acord per fer conductes per a Telefónica i aquí és quan entra en escena Jordi Muntadas, amb qui Ramon Blázquez s’associa l’any 1985 per fundar Excover, que fins a la crisi econòmica i financera de l’any 2008 va dedicar-se a l’obra pública per tot Catalunya, continuant amb el sanejament, però també fent grans urbanitzacions o polígons industrials. “Fins aleshores el 90% dels nostres projectes eren per a administracions públiques i el 10%, de capital privat”, recorda Iván Blázquez, actual director general de Certis Grup (que a més de la constructora, inclou també una societat d’infraestructures, una d’instal·ladors i una promotora). Certis és el nom que adoptava el projecte dels Blázquez després de la venda d’Excover, l’any 2008, al grup andorrà Heracles, i enfocar el negoci cap a obres de gran envergadura i com Iván Blázquez denomina, d’“obra complexa”. Pràcticament tots els clients són fons d’inversió. “D’empreses constructores n’hi ha moltes, però quan et poses a fer obra complexa, aquí no n’hi ha tantes”, reflexiona Iván Blázquez. “Som al rànquing de les deu grans constructores catalanes”, apunta el seu pare. I “per obra complexa” –prossegueix el fill del fundador– “podem parlar d’un hotel a les Rambles de Barcelona; un gran centre comercial de 70.000 m2 a la Jonquera; la Torre Mataró, de 26 plantes i 190 habitatges; o els 400 pisos dividits en quatre fases que estem fent a Badalona. No hi ha molta empresa catalana, a part de les de l’íbex, que pugui fer aquest tipus d’obra”. Per recuperar la història d’aquest projecte familiar, Ramon Blázquez recorre a dues fotografies. La primera, del carrer Manlleu i l’última, de l’obra que els acaben d’adjudicar (competien amb Dragados) al 22@, al carrer Pamplona de Barcelona. “La primera, de 4 milions de pessetes i l’última, amb un pressupost de 26 milions d’euros, que al canvi serien uns 4.326 milions de pessetes.” Aquest edifici d’oficines que serà la propera gran obra de Certis es construirà amb prefabricats de fusta, tant a l’estructura com als mòduls interiors. De fet, el prefabricat és una tendència ja de present a les obres, però també de futur i per diverses raons: la comoditat, la reducció de la petja de CO2 i fins i tot per afrontar el repte que el sector de la construcció també ja detecta que és la falta de nous professionals. Les condicions en una planta per elaborar prefabricats sempre seran millors que a l’obra, recorda Iván Blázquez. Una de les noves àrees que ha creat Certis és la d’I+D que té per objectiu posar en funcionament una planta d’elements prefabricats per a obra, amb fusta. La planta no només ha de donar servei als seus projectes i per això pensen en una ubicació estratègica prop de l'AP-7 per donar cobertura a tot l'Estat espanyol. Certis Obres i Serveis compta amb una estructura de 177 treballadors. Estan organitzats amb un director de producció i sis caps de grup que coordinen entre quatre i cinc caps d’obra cadascun. Ara que hi ha un pic de feina costa trobar professionals formats i amb experiència, expliquen. Tota la part de peonatge la subcontracten. “Cada dia entren un miler d’operaris a les nostres obres”, explica Iván Blázquez. El 2022 van facturar 78 milions d’euros i, passat el sotrac de la pandèmia, aquest any tenen previst superar els 100 milions de facturació. Els participants a la festa de Manlla formen el número 50 // Certis Celebració a El Prat Verd de Malla Unes 160 persones, entre treballadors i extreballadors de la companyia, van assistir divendres a la festa de celebració del 50è aniversari de Certis que es va fer a El Prat Verd de Malla. Els assistents van formar un número 50. També s’ha fet una cançó commemorativa que els treballadors ballen en un vídeo publicat a YouTube.

Certis, de Balenyà, fa els 50 anys entre les 10 principals constructores catalanes

Els parquets | Poca inversió, menys execució

Comencen la recuperació de la riera Major sense saber què la va contaminar

Els radars de velocitat de Vic posen unes cinc multes al dia

Manlleu activa l’expansió industrial al polígon del Verdaguer

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Entren a robar a una casa de Sant Julià mentre dormien i arriben fins a la tauleta de nit

Accident a l'entrada de l'Esquirol amb un motorista ferit

L'Estanc Crivillés de Vic reparteix un premi d'un milió d'euros de l'Euromillones

A presó el lladre violent que va rebentar cotxes a Vic i Sant Miquel de Balenyà

Un motorista resulta ferit lleu en un accident a la zona dels Terrers del Puig de Gurb

Mor atropellat per un camió a la C-25 a Gurb

Investiguen una disputa entre famílies a Sant Quirze de Besora que va acabar amb un tret a l'aire

El canvi radical de Sau: de l’embarcador sec al campanar gairebé amagat sota l’aigua

“Anar vivint del Mercat del Ram de fa 30 anys no ens porta enlloc”