El cérvol, l’última plaga

Unió de Pagesos va reunir una vintena de pagesos, caçadors i representants dels Agents Rurals, aquest dimarts, a Gombrèn, per buscar solucions a l’increment de cérvols i els seus efectes. En la trobada es va exposar l’informe de seguiment de la població d’aquest animal al Berguedà i el Ripollès durant el 2022. En unes 60.000 hectàrees, que engloben unes 20 àrees privades de caça, hi ha una població de 1.504 cérvols (421 al Ripollès i uns 188 d’aquests, a Gombrèn). L’any passat, el Departament d’Acció Climàtica va atorgar 794 precintes per caçar-los en el nucli poblacional, que engloba pobles com Gombrèn, les Llosses, Castellar de n’Hug o la Pobla de Lillet, i se’n van acabar capturant 534 (un 67%), una xifra que s’ha anat eixamplant des del 2009 (341 d’atorgats i 332 de caçats). Si sortim de la zona calenta, que se situa a la reserva natural del pla de Rus, i es mira les zones d’expansió del Ripollès, Osona i el Berguedà (Campdevànol o Ripoll), només es van executar un 56% dels permisos atorgats. Els números són freds, però el president de la Societat de Caça de Gombrèn, Josep Font, hi posava llum dient que a Gombrèn tenen 90 permisos i el grau de compliment és d’entre el 80% i el 90%. “El problema és la reserva de Rus, on hi ha més de 600 animals”, unes xifres més altes d’allò que compta el Departament perquè “miren des de la carretera i no als camps”. A l’informe de seguiment s’explica que el comptatge es realitza durant els mesos d’abril i maig mitjançant recorreguts amb vehicle en horari nocturn amb suport de focus. L’any passat, per acabar comptant 1.504 cérvols (el 2021 havien sigut 1.241) es van realitzar 29 itineraris amb 481 quilòmetres recorreguts. Font va apuntar que fa uns anys que mantenen estable la població de cérvols i que la solució passaria per fer un control diferent de la reserva. Alguns pagesos van reclamar buidar durant dos o tres anys la zona de cérvol. Que hi hagués una espècie de barra lliure per eliminar aquesta “espècie invasora” del territori, introduïda durant el franquisme. El fet d’estar a prop d’una reserva de caça penalitza el Ripollès i el Berguedà “perquè es caça poc”. Font també va enumerar algunes traves per caçar els cérvols, ja que “hem d’avisar 48 hores abans si volem caçar un mascle”. Nucli poblacional del cérvol, entre el Berguedà i el Ripollès // Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural A propòsit d’això, els pagesos són els més perjudicats. Pere Miquel Planella, de la ramaderia Pere Joana, que té vaques entre Gombrèn i Castellar de n’Hug, explicava que els cérvols se’ls mengen l’herba que és per a les vaques. Alguns pagesos han passat de fer 100 bales de palla a només 70 o menys. A més a més, els cérvols “també fan malbé els filats amb les banyes i les vaques s’escapen”. La responsable de Medi Rural i Polítiques de Muntanya d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, apuntava que la llei diu que el responsable de la gestió de la fauna d’una àrea privada de caça és el titular de l’àrea, per tant, els caçadors. Però va insistir que cal denunciar els danys provocats pels cérvols perquè els Agents Rurals en facin una acta o “si més no, trucar al 112”. “Si hi ha un historial de dos o tres anys de queixes en un mateix lloc, després es pot actuar”, incidia. Ignasi de Dalmases, el cap de l’àrea regional del Cos d’Agents Rurals a Girona, va assistir a la reunió i va revelar que havien rebut queixes i tenien actes fetes des del 2013. Les solucions que va proposar eren dues, que es basaven en la Llei de Caça i la resolució de vedes. En tots dos casos, es poden atorgar permisos especials per caçar els animals que provoquin danys. En el primer supòsit, es pot autoritzar al mateix ramader o a un caçador “amb qui hi hagi un acord” per eliminar-los, i en el segon cas, es poden caçar si aquests animals provoquen malalties o greuges excepcionals. Un debat feixuc que no va acabar de satisfer els ramaders, però que va obrir una escletxa d’esperança per posar a ratlla una plaga, la del cérvol, que, a ulls dels ponents de dimarts, sembla descontrolada.

El cérvol, l’última plaga

Collsuspina homenatja Jaume Tarter després de 50 anys vinculat al futbol i 46 com a president

Emily Dixon guanya la Volta Osona 2026

El JC Ravens, campió del torneig de futbol sala d’Olost

Radiografia a l’ocupació del Ripollès: falta personal qualificat i de talent

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

El temps troba casa a Ogassa

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Manlleu aprova la urbanització de l’entrada per Torelló on faran un McDonald’s

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Convivencia Cívica Catalana demana retolar en castellà a Vic

Un ‘palauet’ al cor de Manlleu

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”