La il·lusió d’arribar a la majoria d’edat per, entre altres coses, treure’s el carnet de conduir i poder fer i desfer amb llibertat –sobretot si abans no s’ha tingut moto– es manté intacta generació rere generació.
Avui, però, els joves catalans ho tenen més complicat que temps enrere, ja que la manca endèmica d’examinadors de la Direcció General de Trànsit (DGT) els condemna a esperar mesos per fer l’examen pràctic.
A Osona, ara mateix hi ha pendents 1.845 alumnes, una xifra que ha crescut tant respecte al gener d’aquest 2025, quan n’eren 1.611, com en comparació amb el juliol, mes en què en constaven 1.767.
Aquesta situació, que aviat farà dues dècades que s’arrossega, té origen en la crisi del 2008, però es va aguditzar amb la pandèmia de la covid-19.
Segons explica Jan Casals, de l’Autoescola Rosanas de Vic i president de l’associació que agrupa les d’Osona, el problema és doble: hi ha menys funcionaris examinadors i, a més, els disponibles s’han de repartir més.
Una distribució en què Catalunya és de les comunitats més malparades de tot l’Estat espanyol.
Traslladant-ho a Osona, si fa vint anys es feien proves pràctiques a la comarca quatre cops al mes, ara hi ha mesos amb només dues convocatòries i altres de tres.
El resultat és un tap que deixa els aspirants atrapats uns cinc mesos.
Des del Ripollès, Lisi Belver, de l’autoescola Taboada, coincideix 100% en el diagnòstic: “La situació actual és vergonyosa, molt desesperant. Quan fem la teòrica, ja advertim els alumnes que per a l’examen pràctic hi ha una llista d’espera d’entre set i vuit mesos”.
Una altra derivada és que les autoescoles acaben trobant-se al mig del problema malgrat no tenir cap eina per resoldre’l.
“Hem de fer equilibris per ser equitatius”, apunta Casals, “això costa d’entendre, perquè tothom vol pujar a examen”.
Des de la seva experiència, són sovint els pares dels joves amb qui costa més de gestionar, citant l’extrem d’un home que va arribar a les mans amb el director d’una autoescola de Girona.
Belver també posa l’exemple de nois i noies que s’han tret la teoria amb ells i després se n’han anat a Galícia, Sevilla, Conca… per no haver d’esperar tants mesos com a Catalunya a aconseguir el carnet.
Hi afegeix que “hi ha autoescoles que s’aprofiten de la circumstància i els exigeixen pagar-ho tot des de zero encara que tinguin la teòrica aprovada d’abans”.
Econòmicament, la falta d’examinadors també ha impactat als negocis. “Hem de fer esperar els alumnes per començar les pràctiques, o bé programar-ne molt poques cada setmana”, explica Casals.
A parer seu, “el problema de fons és polític” i una possible solució seria transferir les competències d’examinar al Servei Català de Trànsit, tot i que ell mateix admet que “no passarà mai”.
Ara per ara no sembla que hi hagi altre camí que continuar reivindicant la incorporació de nous funcionaris a un sector també marcat per les jubilacions dels últims anys i un elevat absentisme laboral.
