Dels 12 alumnes que el curs que ve s’estrenaran a l’escola de l’Escolania de Montserrat, 5 són osonencs: 4 de Vic i 1 de Gurb. Una coincidència tan inèdita com, segurament, irrepetible. El ‘Virolai’ sonarà amb més accent de la Plana que mai.
“Quan jo hi anava, jugaven a futbol al pati els de Barcelona ciutat contra els de comarques, sis contra sis; ara podran jugar els d’Osona contra tota la resta”, apunta amb ironia el gurbetà Toni Barniol, pare d’en Roger, un dels cinc nois que entraran a l’Escolania, al costat dels vigatans Aram Solà, Lluís Arimany, Roger Toran i Joan Espuny.
Tots ells, que tenen o faran 9 anys aquest any, van haver de superar una prova de selecció.
En contra del que acostuma a ser habitual, només en dos d’ells hi ha influït la tradició familiar. És el cas de Roger Barniol, tercera generació d’escolans de la família; i d’Aram Solà, fill de Xavier Solà, actual secretari general de Cultura i il·lustre exalumne de la institució. “El meu pare m’hi portava sovint i m’agradava molt com cantaven els escolans”, revelava aquest dimarts Aram Solà, que fins ara estudiava violoncel a l’Escola de Música de Vic. Com a segon instrument –que a partir del segon curs és obligatori a Montserrat– agafarà el piano. Tot i l’excel·lent formació musical que reben els alumnes d’aquesta escola, Solà ho té clar: “De gran no vull ser músic”.
Més casual va ser l’interès que va despertar l’Escolania en Roger Toran: “Fa tres anys vam anar a una jornada de portes obertes, i els vaig dir als de casa que hi volia anar. M’agrada molt cantar”, relata en Roger, que fins ara ha tocat la flauta de bec; a Montserrat s’estrenarà amb el clarinet.
També haurà de canviar d’instrument Roger Barniol, que cursava bateria a l’Escola de Música de Gurb. Massa modern.
La majoria d’ells reconeixen que, al principi, trobaran a faltar la família i els amics –a partir del 5 de setembre conviuran plegats en règim intern de diumenge a divendres–. Però tampoc sembla que els faci patir gaire. “Tinc ganes de començar”, deixa anar Joan Espuny, que ja està destacant com a pianista a l’Escola de Música de Vic i que, de segon instrument, “faré violí”. No tan convençut es mostra Lluís Arimany, que toca el violí a l’Emvic, i que tot plegat no li acaba de fer el pes. Segur que, un cop a dins, ho veurà diferent. Sobretot quan, integrat dins la cinquantena de joves que formen el cor, s’enfundi la saia i el roquet d’escolà.
· Un centre privat
L’any 2001, la Conselleria d’Educació va reconèixer la labor de formació integral que du a terme l’escola de l’Escolania, admetent-la com a centre docent privat d’ensenyament bàsic i artístic.
Això permet als alumnes compaginar els ensenyaments generals obligatoris amb els musicals i la participació en el cor.
Els nens –mai nenes– hi entren a 4t de Primària i s’hi estan fins a 2n d’ESO, quan els canvia la veu.
