Claus per detectar l’assetjament escolar

Des de l’esclat de la pandèmia hi ha hagut un increment de denúncies per assetjament escolar. En tot el 2019 fins al setembre de 2021, els Mossos han instruït 332 casos de bullying a Catalunya, xifra que només reflecteix els casos denunciats. Així ho avala Alba Cobos, psicòloga de la cooperativa Espai Nacre de Granollers. “Hi ha més pares que denuncien i més entitats preparades. Però al principi, quan la situació no és tan visible, passa bastant desapercebut”, afirma Cobos. “És un procés, i mentre no es detecta, no es denuncia”, afegeix.
Hi ha tres criteris per considerar assetjament escolar. El primer és que hi hagi la intenció de fer mal; el segon, que hi hagi una repetició, que no sigui un acte esporàdic, sinó amb continuïtat. “Que es repeteixin les conductes agressives.” I finalment, que hi hagi un esquema molt clar d’un abús de poder desequilibrat entre la víctima i l’agressor. En un assetjament sempre hi ha tres rols: l’agressor –que pot ser una persona o un grup–, la víctima i els observadors.
Davant d’una situació de bullying hi ha uns indicadors. Les famílies observen que el nen no vol anar a classe i té conductes estranyes, i comencen a plantejar-se què està passant. Com que hi ha més informació, les famílies i escoles estan més atentes.
Segons explica la psicòloga, la víctima també es comença a aïllar socialment, evita parlar sobre l’escola i quan els agredits són més grans i van sols trien altres rutes per no trobar-se l’agressor pel camí. A l’escola busquen amics més petits d’altres cursos i a l’hora del pati, en comptes de jugar, prefereixen estar al costat dels professors. Acadèmicament baixa el rendiment i l’infant està més sensible, amb moltes somatitzacions. En casos extrems pot arribar a tenir ideacions suïcides.
D’altra banda, també pot tenir conductes més agressives cap a altres menors. És el que es coneix com a dinamisme de rols. La víctima passa a ser agressora amb un altre que considera més dèbil.
Per part de l’abusador, també hi ha unes conductes típiques. Poden mostrar agressió física amb la família o amb els companys de classe, que trenqui o desordeni coses dels altres, que robi. Es fa evident que a classe discrimina els seus companys i, a més, també influeix en el fet que altres companys actuïn igual. “Utilitza tècniques de burla i insults i humiliacions. Entre altres indicadors, també es una persona autoritària, impulsiva i que no controla les seves reaccions.”
L’assetjament escolar és un problema social, no només entre víctima i agressor, sinó que acaba afectant tot l’entorn de les dues persones.
Quan un familiar o un professor ho detecta cal buscar ajuda de seguida. També es pot trucar a Infància Respon, el servei gratuït d’atenció telefònica per prevenir i detectar el maltractament infantil. Funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. El número és el 116111.