“Ara que la collita pot ser bona ens abaixen el preu”

Deixem enrere un mes de març plujós, si més no amb més precipitació que fa un any. A l’estació meteorològica de Malla, per exemple, s’hi han registrat sis dies de pluja que han permès acumular 63 litres per metre quadrat al llarg del mes dels 94,2 que tenen comptabilitzats des de l’1 de gener. Res a veure amb les xifres de fa un any a la mateixa estació. Dos dies de pluja, 8,2 litres durant el març i un total de 45,4 (la meitat que aquest any) en els primers tres mesos de l’any. La pluja, a més, ha arribat en un moment bo per a les plantes i els ha donat una bona empenta. “La situació de les plantes a nivell agronòmic és que no hi ha res perdut. La propera collita serà bona si al maig plou”, argumenta Josep Soler, gerent de Grans de Lluçanès. Plantes com la colza, de fet, han començat a florir com es pot veure, per exemple, en alguns camps del Lluçanès. Ara bé, després de dos anys dolents, sobretot el darrer on no es va collir pràcticament res de cereal, aquest 2024 que hi ha esperança la cotització està sota mínims. El preu del blat a Mercolleida estava la setmana passada a 216 euros, lluny dels 279 de fa un any i dels 400 d’en fa dos, quan la cotització anava desbocadament a l’alça arran de l’inici de les hostilitats a Ucraïna. “La collita de moment l’hem salvada. Podria ser que fos bona i aleshores ens trobaríem amb preus baixos i no recuperarem el que vam perdre el 2023”, apunta un dels cerealistes històrics de la Plana de Vic, Lluís Muntal, de Malla. Ara encara és d’hora per a tot. Fins a l’estiu no es collirà i serà el preu que la llotja estableixi aleshores el que es pagarà pel cereal que hi ha ara als camps, però Muntal hi veu poc marge com perquè hi hagi un canvi de tendència en poc més de dos mesos. Casualitat o no, en la darrera setmana hi hagut un petit repunt. “Pot ser una falsa alarma o el principi de la fi”, diu Dani Bassas, director executiu de la Cooperativa Plana de Vic. Francesc Carrillo, director industrial de la Cooperativa, no descarta que pugui pujar el preu d’aquí a l’estiu. “Hem de ser competitius amb la resta de mercats. Tenim un jugador que és Ucraïna que té bon producte i com que arran de la guerra els han aixecat els aranzels pot vendre a baix preu.” Això pot canviar amb la reacció de Rússia arran de l’atemptat de la setmana passada, però hi ha altres indicis que fan pensar un repunt del preu i és que “les multinacionals estan comprant”, apunta Carrillo. “El preu que es pagui per la collita no té res a veure amb la seva qualitat. Té a veure amb mercats mundials. Ho hem d’assumir tots. Només hi ha un mercat i no depèn de la qualitat de la collita a Osona o a Catalunya”, afegeix Soler. “No entenc com els preus han pogut baixar tant”, afegeix Muntal. “Posen com a excusa la guerra, però segurament els culpables són els especuladors que van comprar vaixells de gra per retenir-lo i ara el deixen anar. A la Mediterrània venim de dos anys de collites dolentes, però de gra n’hi ha i això fa abaixar el preu. És un moviment mundial que a escala local no s’entén”, sentencia Lluís Muntal. S'ha plantat la meitat de colza que l'any passat. Ja comença a florir al Lluçanès // Albert Llimós El cas és que aquest any, si continua plovent com ha fet aquest mes de març a ritme del refranyer popular (A l’abril, aigües mil, pel maig cada dia un raig…), serà el verd de l’ordi, el blat o l’alfals el que predominarà als camps d’Osona i el Lluçanès. Enguany s’ha plantat la meitat de colza que fa un any, segons els càlculs de Josep Soler. En el moment de plantar-la, al setembre, no hi havia aigua a la terra i no ho feia recomanable. La majoria d’agricultors van optar per esperar unes setmanes per plantar el cereal d’hivern. A més, “la colza cada vegada és més complicada de treballar, perquè has d’estar pendent de moltes plagues, com poden ser l’escarbató o la mosqueta”, apunta Muntal. Ell fa anys que fa la mateixa rotació entre blat, ordi i alfals. El destí d’aquests cultius poden ser la indústria de la farina o la del pinso. Una altra opció és que part d’aquestes plantes es cullin abans i s’ensitgin amb la intenció de destinar-la a l’alimentació de bestiar. És una opció que Soler no veu desgavellada tenint en compte la necessitat de farratge dels ramaders, després que, també a causa de la sequera, la campanya passada no poguessin acumular ni el farratge d’hivern ni el dels cereals d’estiu que els garanteixen l’alimentació del bestiar per a tot l’any. Les dinàmiques de la cotització afecten totes les baules de la cadena. Al camp es corre el risc que el que es pagui pel gra estigui per sota dels costos de producció, mentre que a la indústria “cada dia que passa penses que el dia anterior has fet una mala compra perquè ha baixat el preu i costa omplir els magatzems”, apunta Bassas. “Has de carregar el graner de forma prudent per evitar quedar per sota del mercat”, afegeix.

“Ara que la collita pot ser bona ens abaixen el preu”

Un estudi del CT BETA considera “inviable” sense pluja el segon cultiu de cereal d’estiu a Osona

Nani Roma, segon al Dakar

Els naturalistes d’Osona demanen poder conèixer el projecte de reserva d’animals de Sant Sadurní

Més afiliats (3,3%), menys atur (4,9%)

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”