La tranquil·litat de Collsuspina va quedar alterada dijous de la setmana passada. Al límit de la mitjanit, tres individus van baixar d’un mateix vehicle i es van dirigir directament al balcó de l’ajuntament per despenjar l’estelada. L’alcalde, Oriol Batlló, i un seu company van veure l’acció “i els vam recriminar el que estaven fent”. La resposta, “amb to burleta i amenaçador”, va ser que aquella bandera penjada a la casa de la vila estava prohibida pel Tribunal Suprem. Batlló es va identificar com a alcalde i va explicar que si el Tribunal Suprem creia que es feia alguna il·legalitat ho podia comunicar per escrit, “però no calia anar arrencant banderes i causant desperfectes”. Quan semblava que ja marxaven, “jo em vaig girar per marxar i vaig rebre un cop per l’esquena”. L’agressió va ser recriminada per diversos veïns que estaven atents a la situació, “i tres d’ells també van rebre cops i puntades de peu”.
Davant d’aquests fets, l’Ajuntament ha presentat una denúncia als Mossos “pel robatori de la bandera, els desperfectes que ens van provocar i per un delicte d’odi”, explica l’alcalde, Oriol Batlló, que també ha fet una denúncia a títol personal per l’agressió que va sofrir: “Eren conscients que colpejaven un càrrec electe perquè així em vaig identificar”. Dos veïns més que van ser agredits també han presentat denúncia a la policia catalana. Des de Collsuspina, el seu alcalde va voler deixar clar que al poble “tothom hi és benvingut pensi com pensi”, però que no poden tolerar “cap tipus de violència ni actituds que busquen que no ens puguem expressar lliurement”.
En l’última setmana s’han succeït els actes de rebuig a les agressions i les mostres de suport al poble i als afectats. Dissabte passat es va fer una concentració a la plaça Major, i aquest dimecres van ser al municipi la delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, Alba Camps, i el director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, Adam Majó. Camps va apuntar que el cas de Collsuspina ha tingut “més visibilitat perquè ha sigut un alcalde a qui han agredit”, i va posar l’accent en el fet que n’hi ha “moltes més que passen desapercebudes i també s’han de denunciar”.
En aquest sentit es va explicar Majó tot recordant que des de l’Oficina de Drets Civils i Polítics “fa un parell d’anys que fem seguiment d’aquest tipus d’actuacions ultres”. Majó va remarcar que quan hi ha una agressió d’aquest tipus, ja sigui material o física, “el primer que cal fer és denunciar-ho als Mossos”, i si es tenen dubtes o es vol acompanyament “la nostra oficina es posa al costat del ciutadà”. Actualment es tenen registrades entre 200 i 300 denúncies “de grups que podem qualificar com a clarament feixistes i violents”. Tot i que el recorregut legal de les denúncies d’aquest tipus costa que avancin, “també observem que la justícia cada vegada ho té més en compte”. Majó va comentar que hi ha jutges que només sancionen el dany material, però també hi ha més magistrats que apliquen l’agreujant “per discriminació ideològica, que està tipificat al Codi Penal”, i hi afegeixen agreujants “com la nocturnitat i la intimidació”. Majó va fer una crida a posar totes les agressions ultres “a sobre de la taula”.
Davant d’aquests fets, l’Ajuntament ha presentat una denúncia als Mossos “pel robatori de la bandera, els desperfectes que ens van provocar i per un delicte d’odi”, explica l’alcalde, Oriol Batlló, que també ha fet una denúncia a títol personal per l’agressió que va sofrir: “Eren conscients que colpejaven un càrrec electe perquè així em vaig identificar”. Dos veïns més que van ser agredits també han presentat denúncia a la policia catalana. Des de Collsuspina, el seu alcalde va voler deixar clar que al poble “tothom hi és benvingut pensi com pensi”, però que no poden tolerar “cap tipus de violència ni actituds que busquen que no ens puguem expressar lliurement”.
En l’última setmana s’han succeït els actes de rebuig a les agressions i les mostres de suport al poble i als afectats. Dissabte passat es va fer una concentració a la plaça Major, i aquest dimecres van ser al municipi la delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, Alba Camps, i el director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, Adam Majó. Camps va apuntar que el cas de Collsuspina ha tingut “més visibilitat perquè ha sigut un alcalde a qui han agredit”, i va posar l’accent en el fet que n’hi ha “moltes més que passen desapercebudes i també s’han de denunciar”.
En aquest sentit es va explicar Majó tot recordant que des de l’Oficina de Drets Civils i Polítics “fa un parell d’anys que fem seguiment d’aquest tipus d’actuacions ultres”. Majó va remarcar que quan hi ha una agressió d’aquest tipus, ja sigui material o física, “el primer que cal fer és denunciar-ho als Mossos”, i si es tenen dubtes o es vol acompanyament “la nostra oficina es posa al costat del ciutadà”. Actualment es tenen registrades entre 200 i 300 denúncies “de grups que podem qualificar com a clarament feixistes i violents”. Tot i que el recorregut legal de les denúncies d’aquest tipus costa que avancin, “també observem que la justícia cada vegada ho té més en compte”. Majó va comentar que hi ha jutges que només sancionen el dany material, però també hi ha més magistrats que apliquen l’agreujant “per discriminació ideològica, que està tipificat al Codi Penal”, i hi afegeixen agreujants “com la nocturnitat i la intimidació”. Majó va fer una crida a posar totes les agressions ultres “a sobre de la taula”.
