En aquest vídeo s’explica com es forma l’ozó troposfèric que durant l’última setmana ja ha viscut dos episodis en què s’ha superat el llindar d’informació, situat en 180 µg/m3 a Tona, Vic i Manlleu.
Les dues cares de l’ozó
L’ozó es troba de manera natural a l’atmosfera. La seva concentració és màxima a uns 20 km d’altura, dins de l’estratosfera. És l’anomenada capa d’ozó, que protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades (raigs UV) procedents del sol i, per tant, és beneficiosa i imprescindible per permetre la vida humana a la terra. El deteriorament dels últims anys de la capa d’ozó podria tenir també conseqüències greus pel planeta.
Però d’altra banda, l’ozó també es troba a la capa de l’atmosfera més propera a la superfície terrestre, l’anomenada troposfera, que comprèn el tram d’atmosfera entre el terra i uns 10 km d’altura. Aquest ozó s’anomena ozó troposfèric. Les altes concentracions d’aquest gas, que és un contaminant, poden ser perjudicials per l’ésser humà.
L’ozó és una molècula formada per tres àtoms d’oxigen i a temperatura ambient és un gas. És un dels components de l’atmosfera. La seva formació es deu a l’efecte de les radiacions ultravioleta que provoquen la dissociació d’una molècula d’oxigen (O2) que immediatament s’uneixen a una altra molècula sense dissociar, generant l’O3.
Els efectes perjudicials de l’ozó troposfèric a la salut
L’ozó és indispensable però en certes concentracions elevades, ens podria provocar la mort. Per això se’n fa seguiment mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).
L’ozó és una molècula molt oxidant que a concentracions altes i durant una exposició llarga pot provocar símptomes com la tos, irritació del nas i el coll, dificultats respiratòries i malestar general.
La major quantitat d’hores de sol durant el final de la primavera i l’estiu fan que les radiacions ultravioleta (més presents) facin pujar la quantitat d’ozó que es genera. Per això se’n fa un seguiment exhaustiu i s’alerta quan es superen els 180 micrograms per metre cúbic. En aquest punt els grups de població més vulnerable ja han de vigilar. El perill més greu arribaria si la concentració arribés a 240 micrograms per metre cúbic. Llavors s’arribaria al llindar d’alerta. Llavors les restriccions i els consells per la població serien molt més generals i més estrictes.
Osona, receptora de contaminants i formadora d’ozó
Els gasos procedents dels combustibles fòssils, principalment indústries i trànsit són els principals causants de la formació de l’ozó. En el cas osonenc i ripollès els gasos (especialment el monòxid de carboni) pugen per la conca del riu Congost i en contacte amb les altes radicions ultravioleta que es troben pel camí acaben generant una alta i perillosa concentració d’ozó.
{{ comment.text }}