“Com més nivell econòmic o benestar tens més malament vius el perill o les incerteses”

Empresari, formador i conferenciant, abans que tot això Albert Bosch (Sant Joan de les Abadesses, 1966) va destacar com a esportista i aventurer. Acostumat a viure situacions límit en tota mena de terrenys, ha corregut per la jungla, pel desert –on també hi ha anat amb tot tipus de vehicles–, ha pujat la muntanya més alta de cada continent i ha travessat el pol Sud. Podem dir que vostè és l’únic ripollès que ha estat capaç de conquerir l’única zona del món lliure de coronavirus després d’una travessa en solitari.Home… vist així, potser sí. No sé si del Ripollès hi ha estat mai algú altre, al pol Sud, però allà sí que els virus i els bacteris no piten a aquelles temperatures. És un dels problemes que tenen els que passen llargues temporades en alguna base antàrtica, que el seu cos i sistema immunològic es desacostuma a lluitar contra aquests agents, i llavors quan tornen a la civilització, en el primer aeroport, si no vigilen, enganxen de tot. Vostè n’ha vist de tots colors, però per molta gent aquesta pandèmia serà la gran aventura de la seva vida.Sí, els que fem aquest tipus d’activitats hem viscut molts moments extrems, arriscats, incòmodes i incerts. Suposo que això t’envalenteix una mica davant situacions així, però tampoc és una cosa directa. Però certament, per la majoria de gent, aquesta aventura serà la més gran de la seva vida. Només hi afegiria el matís “de la seva vida… fins ara”. No per donar mal rotllo, sinó perquè sempre hem de ser conscients que poden haver-hi altres aventures iguals o més extremes no desitjades. Potser haurem d’aprendre tots a viure amb una mentalitat més exploradora si volem entendre el món en què estem i el futur al qual anem. Després d’haver viatjat per tot el món segur que té la sensació que no a tot arreu es percep aquesta situació de perill per a l’espècie humana de la mateixa manera.Seguríssim. Els perills, les pors, les incerteses, les malalties, fins i tot la mort, es viuen de forma molt diferent arreu del món. Cada cultura (costums, religions, educació, etc.), i cada sistema i nivell socioeconòmic percep la realitat de forma diferent. Però a grans trets, podria resumir que com més nivell econòmic i comoditat o benestar tens, més malament vius el perill o les incerteses, senzillament perquè no hi estàs acostumat i perquè tens més por de perdre-ho. Hi ha molta gent en diferents llocs del món que tenen una vida molt més inestable i viuen amb més normalitat les malalties, el no tenir un bon sistema sanitari, el tenir uns governs i una economia absolutament inestable, i el fet que tot els pot canviar d’un dia per l’altre. I aquests són molt més resilients davant un problema com el que ara ens afecta. Aquí al nostre món sovint ja ens ofeguem en un vas d’aigua per coses sense massa importància, doncs imagina quan en comptes d’un vas d’aigua és una piscina olímpica com la que ens ha tocat aquesta temporada. El més semblant que ha viscut a aquest confinament és quan va estar 11 dies tancat a una tenda al pol Sud o en el període d’aclimatació d’un cim?Una mica s’hi assemblava, però per un costat era molt pitjor, ja que allà no podies sortir-ne de cap manera, ni fer-te evacuar en cas d’algun problema físic, les condicions eren molt incòmodes i no tenies internet (que actualment té la seva importància). Però per altra banda era molt millor, sobretot perquè sabies que una vegada s’acabés aquell confinament tan incòmode, trobaries de nou la normalitat. I la situació que estem passant, a banda dels professionals que estan a primera línia de la lluita contra la pandèmia, és força més còmoda, però el que més ens neguiteja és tota la incertesa del que pot durar i sobretot del que passarà una vegada tornem a la vida no confinada. També haurà viscut moltes situacions límit, compartides fins i tot, que són les que treuen el millor i el pitjor de cadascú.En situacions extremes afloren i s’intensifiquen les actituds que més autènticament formen part de nosaltres. Però tots portem a dins el millor i el pitjor, i en funció de la situació, de com de connectats estiguem a la nostra autenticitat i els nostres valors, i del que decidim fer aflorar, ens sortirà més una part o l’altra. Per això, també ens hem de proposar que creixi més la millor part possible de nosaltres mateixos en una situació extrema com la que estem vivint ara. Una part de la nostra actitud ens vindrà donada per molta de la nostra evolució anterior, però molta part la podem decidir en cada moment. En treurem res de positiu, de l’actual situació?Jo segur que sí. I tu?… Responc amb una mica de provocació, perquè en gran part és una decisió de cadascú treure’n o no res de positiu. Jo, tu, el nostre país, la nostra empresa, Europa, la humanitat en general, ha de decidir si en vol treure coses en positiu o no. Ho ha de decidir i no només dir-ho, sinó fer-ho. Cadascú (individu, organització, territori, govern, etc.) ha de decidir si vol adoptar una actitud positiva o no. Això no vol dir que sigui un xollo, ja que també hi haurà molt patiment, però el cost que pagarem en vides humanes i crisi econòmica el podem convertir en una bona inversió de futur o en una simple despesa o malbaratament. Jo en parlo molt, sobre aquest tema del pensament positiu, però no té res a veure amb estar motivat, estar content, ser optimista, etc. Ser positiu no vol dir pensar que les coses necessàriament aniran bé, sinó pensar i decidir que independentment de com vagin les coses jo faré tot el possible per estar bé, perquè les coses vagin bé i per comprometre’m a aportar el millor valor possible (per mi mateix i la meva organització i/o societat). Ens passaran moltes coses desagradables. De salut a molts, per suposat. Econòmiques a moltíssims, segur. I en molts àmbits. Però és una gran oportunitat de millora personal, de cercar noves maneres de fer les coses, de canviar dinàmiques individuals i col·lectives, etc. Només un exemple: ens han regalat de cop un temps que no teníem. Sempre ens queixem que no tenim prou temps, i de sobte tenim un bonus de temps extra. Moltes el malbarataran avorrint-se o només entretenint-se, i d’altres l’aprofitaran per aprendre, fer feina, cuidar-se, reflexionar i canviar coses, etc. Els que estan al segon grup ja n’han tret moltes coses positives, d’aquest temps. Els altres continuaran queixant-se que no tenen temps i que això és una merda i prou. Triem en quin grup volem estar. És una oportunitat d’autoexplorar-nos a nosaltres mateixos? En aquest sentit és un immens regal. És una gran oportunitat per explorar-nos a nosaltres mateixos i treballar la nostra intel·ligència emocional per créixer en autoconeixement, autocontrol i automotivació, per poder treballar després l’empatia i les habilitats socials. En els darrers temps ha encarat les seves activitats cap a tasques de conscienciació mediambiental. El planeta ens torna el que li donem?Es podria dir que el planeta ens torna el que li donem. Però si fos estrictament així, ens destruiria, perquè el que estem fent nosaltres amb ell no és una tonterieta com això del coronavirus, que només es carregarà un percentatge ínfim de la població mundial. A mi m’agrada més dir que el planeta ens avisa: el Glòria, els incendis a l’Amazònia i a Austràlia, la Covid-19, i moltíssimes altres crisis més, sempre relacionades amb temes de la natura… només en els darrers 12 mesos. M’agrada més dir que el planeta ens avisa, però nosaltres no l’escoltem. No sé quants més avisos necessitem per adonar-nos que sense una natura sana no podem tenir una humanitat sana. En aquest tema no soc massa optimista, però sí que soc positiu: és un tema que em preocupa, m’ocupa, val la pena i penso fer tot el possible per la meva part, juntament amb molta gent cada vegada més nombrosa i empoderada per lluitar per un major equilibri entre l’home i la natura. Les conferències sobre canvi climàtic acaben sempre sense grans acords.Efectivament. Vaig participar en una conferència al Cop 25 de Madrid i em va fer molta il·lusió que em cridessin, però a la vegada em va provocar molta frustració el resultat final. Tot i així, penso que aquestes conferències són molt valuoses per conscienciar, per fer veure als ciutadans la falta de compromís dels governs i per avançar cap a plataformes de governança global amb els grans reptes comuns. Vostè segur que és dels que darrere d’una crisi hi veu una gran oportunitat.Per suposat. Una crisi sempre comporta oportunitats. Però això no vol dir que sigui tot fàcil o exempt d’amenaces i problemes. Una vegada hi som, hem d’intentar minimitzar els efectes negatius i, sobretot, cercar i aprofitar les oportunitats que ens brinda. Però aquestes oportunitats sempre comporten canvis i renúncies, i això vol dir processos durs i incerts i, per tant, sovint no agraden massa i per això massa sovint no s’aprofiten. En el cas concret del coronavirus aquest, no hi veig una oportunitat, sinó una megaoportunitat. Una oportunitat històrica a tots els nivells, des dels individuals fins als d’ordre mundial. D’aquí en sortiran nous lideratges?Això segur. Però poden ser molt millors o molt pitjors. La por en moments de gran incertesa afavoreix el sorgiment dels salvapàtries tòxics i autoritaris, però també reclama lideratges responsables i pròspers. El que està clar és que s’acaba el temps dels lideratges mediocres que hem tingut i tolerat en aquesta darrera època, i vindran nous lideratges molt potents perquè el món entra en una fase molt intensa. Hi haurà una gran batalla entre els dos tipus de lideratge que determinarà el futur de la societat. I aquí es requereixen ciutadans madurs, empoderats i compromesos si no volem que els líders irresponsables guanyin la batalla. Com a assessor empresarial, ara aconsellaria invertir o és dels que veu a venir una gran depressió?Jo no soc expert en estimacions econòmiques, però a títol personal penso que la crisi econòmica que ens espera serà d’unes dimensions brutals. I quant a inversions són temps per estar molt prudents, però sempre hi ha sectors guanyadors i sectors perdedors en aquestes crisis. Si has d’invertir en negocis online, plataformes d’entreteniment, energies renovables, formació, medicina, etc., segurament pot ser un bon moment. Si has d’invertir en botigues, operadors turístics o petrolieres, penso que és un mal moment. El que aconsellaria, a banda de fixar-se en sectors o negocis que pugen o baixen, és calcular molt bé el factor temporal de cada inversió, ja que això és clau i sí que pot ser radicalment canviant segons evolucionin les coses. Aquesta ha estat una Setmana Santa molt diferent de l’habitual a Sant Joan, ja que el Moto Club Abadesses, que vostè va presidir, no ha pogut dur a terme els 3 Dies de Santigosa. Quan s’ha de celebrar el cinquantenari de la prova?No és un tema del tot clar. Hi ha esdeveniments esportius que s’han anul·lat i l’edició del proper any serà la mateixa que tocava enguany, i n’hi ha que la donen per perduda i fan la que tocaria realment el 2021. Les Olimpíades de Tòquio de l’estiu 2021 es diran Tokio 2020. El Dakar 2008 es va anul·lar i corresponia a l’edició del 30è aniversari, per tant la del 2009 que es va fer a Sud-amèrica va ser la del 30è aniversari, no la 31a. Jo crec que els 3DTS 2021 haurien de ser la 49a edició, que aquest any no ha pogut fer-se, i el 2022 celebrar el 50è aniversari al màxim. D’aquesta manera s’hauria perdut un any, però no se’n perd cap edició.

“Com més nivell econòmic o benestar tens més malament vius el perill o les incerteses”

Santi Serratosa i el retorn d’Astrio, a ‘La tramoia’ d’EL 9 TV

Visita a la Fira de l’Avet d’Espinelves després d’un pont multitudinari

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 9 de desembre?

Biel Rodríguez, del Girbau Vic TT, es classifica per l’Estatal de tennis taula

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana