Com nens amb una escola nova

No correu pel passadís. Podria ser una frase habitual a qualsevol escola però no a la de Muntanyola. Almenys fins ara, ja que de passadís com a tal no en tenien, i per això aquest dilluns en entrar al nou edifici “el primer que hem fet és tirar-nos al terra perquè relliscava”, asseguraven dos dels alumnes de Cicle Superior, Àgata Cabrera (6è) i Gil Puntí (5è). Fins ara el més semblant que havien tingut, explicaven, era “de terra”. I la il·lusió d’estrenar escola es notava en les cares de tots els alumnes i mestres de l’escola en el que va ser un dia històric. L’Àgata deia que estava “emocionada” i que sentia “una mica de pena perquè portem tota la vida als barracons” i també se’ls havien fet seus. Allà, l’aula de Cicle Superior era més petita que la que tenen ara, on a més tenen molta llum. En Gil, del nou centre també en destacava que “totes les aules estan comunicades, que és autosuficient i que té el terra radiant”. Aquest dilluns a última hora del matí amb una mestra substituta hi preparaven una carta per a la tutora i feien jocs de llengua. Paret per paret –una de corredissa per fer una aula més gran–, hi havia els companys de Cicle Mitjà, que acabaven d’escriure el que havien sentit en entrar al nou centre per després compartir-ho. “L’esperàvem fa molt temps”, explicava el director de l’escola, Jordi Vila, i dilluns era un dia per conèixer l’escola. A primera hora del matí tots havien fet una descoberta del nou espai, que té quatre aules, una per a cada cicle, una biblioteca, una sala polivalent que també s’utilitza com a menjador, despatxos i l’ampli passadís on després es fotografiaven tots els alumnes. I en alguns racons, operaris que estaven ultimant detalls de fusteria o de les connexions a internet. A fora, també moviment, al davant fent part de les voreres d’accés, i al darrere habilitant el pati. El nou edifici s’havia pogut obrir després de dues setmanes empaquetant el material dels mòduls que de mica en mica amb l’ajuda de la brigada s’havia anat traslladant els metres que separaven els mòduls de l’escola nova. I l’empenta final la van fer el cap de setmana amb la col·laboració de les famílies. “Ara estem tots sota la mateixa teulada”, apuntava Vila, i això els dona moltes possibilitats. Aquest fet facilitarà el desenvolupament del projecte educatiu del centre, en què “ens agrada molt treballar amb grups interactius, compartir una classe amb l’altra”. Fins ara, assegurava, “no podíem, les aules eren justes i no teníem espais comuns”. Ara podran potenciar el treball cooperatiu encara més amb la idea que “els grans ensenyin als petits i que els petits aprenguin dels grans”. Les obres del nou edifici van començar el gener de l’any passat i l’encariment de les primeres matèries i la dificultat perquè els arribessin n’ha fet endarrerir i encarir el cost, que ha arribat als 1,4 milions. Inicialment n’havia de valdre 1,2, però s’hi han hagut de sumar 188.000 euros en aquest concepte, recordava l’alcalde, Carles Morera (IpM-ERC). El centre de Muntanyola s’ha pogut desencallar en els dos darrers anys pel fet que l’Ajuntament ha avançat els diners, encara que el departament n’acabarà pagant 850.000 euros que els torna en tres anualitats. Per finançar-ho també s’ha comptat amb una subvenció del pla general d’inversions de la Diputació de Barcelona. A més, el consistori va vendre unes parcel·les per obtenir una part del que li correspon aportar-hi.Obrir les portes aquesta setmana, assegurava Morera, va ser “una alegria immensa, no només per veure els nens contents aquest matí i per la gent del poble sinó també pels docents que han treballat 15 anys en una situació lamentable”. Ara queden coses per fer i dimarts ja començaven a retirar els mòduls per, després, poder fer el vial d’entrada. “Hi han de passar 12 camions i grues” i no volien que es malmetés el nou paviment. Després, al lloc on hi havia l’antiga escola, hi faran un nou parc infantil. De mica en mica, els alumnes s’aniran fent seva la nova escola. L’Àgata, que “pensava que no la podria tenir molt temps”, està “molt agraïda” perquè almenys n’haurà pogut gaudir dos trimestres. I això és molt, comparat amb les diverses generacions que l’han precedit sempre en un espai que ja és història.

Com nens amb una escola nova

Fer llistes, el repte dels partits

Càstig excessiu pel Voltregà

L’advocacia alerta del risc de col·lapse i vulneracions de drets si la regularització no té prou recursos i garanties

“La pedregada ha estat la situació més difícil que hem hagut de gestionar”

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin